Crònica

Precarietat, infrahabitatge i pobresa: els esculls de fer tests massius al Raval

Entitats i veïns expliquen com la realitat socioeconòmica del barri influeix en la situació epidemiològica

per Andreu Merino , El Raval, Barcelona, 16 de setembre de 2020 a les 19:53 |
Una veïna del Raval participa al cribratge massiu | ACN
Són les deu del matí, i tècnics i treballadors de Salut i de l'Ajuntament de Barcelona acaben d'obrir les portes de l'espai de la plaça de les Caramelles, al Raval, on des d'aquest dilluns i fins demà els veïns de la zona nord del barri estan cridats a sotmetre's a una prova PCR voluntària. L'objectiu, saber si són positius asimptomàtics. El Raval supera la mitjana de contagis per cada 100.000 persones de Barcelona i la realitat socioeconòmica del barri planteja esculls per treballar la situació epidemiològica.

Només obrir, el Carlos i la Belirta xerren a la porta. Ell explica que encara no ha passat per la carpa de les proves i ella diu que ja s'ha fet la PCR. Avui s'hi ha acostat per un altre motiu. Demanar als tècnics més difusió del cribratge. "Tinc la impressió que molts veïns no se n'han assabentat", diu, alhora que demana treballar amb més entitats per arribar a totes les comunitats del Raval. 


Ahir Salut va ampliar el radi d'actuació del cribratge, inicialment previst per a quatre seccions censals, a tot el Raval Nord. Durant els dos primers dies s'han fet més de 800 proves, però no s'ha arribat al màxim de 1.000 que es poden fer. Tot i la tasca dels agents cívics i la campanya d'informació a alguns avui encara no els havia arribat la notícia. És el cas del Kohinur i la Kusum, que avui passejaven empenyent el cotxet del seu fill per davant de la plaça. "Ara que ho sabem, vindrem", asseguren.


Qui tampoc ho sabia és el Subinoi. Avisa que tot i haver rebut ara la informació, no se sotmetrà al PCR. "Em trobo bé i no em puc arriscar a donar positiu perquè he d'anar a treballar", defensa. La seva feina és de repartidor i si no hi va, no cobrarà. L'Alfons viu una situació similar, però menys extrema. "Jo no m'he fet la prova encara però vindré. Soc autònom i si no treballo no cobro, però per sort tinc alguns estalvis", explica.

La María José i l'Àngel, en canvi, relaten que, en cas de donar positiu, això no els suposarà perjudicis socioeconòmics. "Per sort, estem jubilats i tenim un pis prou gran per tots dos si ens toca confinar-nos", relaten. Tot el contrari que la Telma, veïna d'un dels pisos que dona a la plaça de les Caramelles. "A la majoria hi vivim molta gent en poc espai", diu. En el seu cas, a més, es fa difícil mantenir les mesures de seguretat. "El meu germà viu al carrer i cada cop que el veiem suposa un risc de contagi, és clar", diu. 


Durant tot el matí es manté el degoteig de veïns a la plaça. Alguns, com l'Ida, diuen fer-ho per prudència. "No surto gairebé de casa però ho faig pels meus avis. Els vaig a veure sovint", assegura. D'altres passen per davant i s'ho miren, com la Josefa. Fa poc ha patit un càncer de mama i expressa els seus dubtes. "No sé si és convenient que entri aquí i no puc contactar amb el meu metge de capçalera", explica. 

"Sempre hi ha una demanda més urgent que la Covid-19"

Al Raval la incidència de contagis per cada 100.000 habitants és de 959. Una xifra que se situa per sobre de la mitjana de Barcelona, que és de 622. La pregunta és obligada: per què el barri supera la mitjana?

Potser no hi ha una única resposta però les pistes són clares. "Ens resulta difícil convèncer-los perquè vagin a fer-se la prova si es troben bé. En el contacte que tenim amb ells sempre ens plantegen alguna demanda més urgent", diu un treballador dels serveis municipals de l'Ajuntament al barri consultat per NacióDigital.

Fa referència a la cobertura de necessitats bàsiques, com el menjar o l'habitatge, que moltes famílies han vist perillar des de l'inici de la pandèmia. Aquest treballador explica que alguns d'aquests usuaris es guanyen la vida en l'economia submergida. "Tenen feines temporals i molt precàries. Alguns altres estan esperant l'Ingrés Mínim Vital", apunta, alhora que recorda que molts altres no tenen cobertura de l'administració pel fet de no disposar de papers. 

Les fonts de serveis socials consultades també expressen les limitacions que l'infrahabitatge suposa per a molts veïns a l'hora de prendre mesures de seguretat. "Tenim casos de famílies que viuen juntes en una habitació, compartint pis amb altres famílies", diuen. En altres casos, asseguren que alguns veïns que viuen de relloguer tenen por que el propietari de l'immoble s'assabenti que és positiu i els faci fora de casa. El Sindicat d'Habitatge del Raval alerta de les dificultats per complir les mesures de prevenció o eventuals confinaments en segons quins habitatges. "Hi ha pisos de 60 metres quadrats on hi viuen 11 persones. Això provoca que la gent estigui al carrer i augmenti el risc de contagi", diu Elena Martín.


La precarietat, la pobresa i l'infrahabitatge són, doncs, els punts de partida amb què treballen els serveis socials, a qui Salut i l'Ajuntament han demanat que animin a la gent a anar al cribratge. El mateix encàrrec que han rebut al CAP Raval Nord. La seva directora, Anna Romagosa, també apunta a la precarietat laboral com a principal obstacle per convèncer la gent. "L'opció del teletreball no existeix per la majoria i tenen por a perdre la feina", explica. "L'objectiu és transmetre que és pitjor que siguin positius i no els ho detectin, però l'estratègia sanitària ha d'anar acompanyada de polítiques socials", reclama. "Des del CAP fem el que podem però només tenim la meitat del personal i anem saturats", afegeix.

La situació que els pacients del CAP expressen als sanitaris també arriben a altres entitats del barri. Enric Canet forma part de l'equip directiu de Casal d'Infants del Raval i expressa que la realitat socioeconòmica provoca "por" als veïns. A més, demana un esforç en la sensibilització perquè la informació del cribratge arribi a tothom. "Moltes comunitats funcionen amb entitats de referència que a inici de curs estan encara molt parades. El barri no funciona per cartells sinó per boca-orella", destaca. Canet apunta que en molts casos hi ha famílies que transmeten dubtes sobre l'epidèmia perquè a causa de la barrera idiomàtica i insisteix que la majoria han de prioritzar la feina a la salut.

Cada cas, però, és un món. Javed Ilyas és president de l'Associació de Treballadors Pakistanesos de Catalunya, amb seu al Raval, i explica que els llaços familiars han pres més importància que mai en la situació actual. "Les famílies truquen des del Pakistan i demanen als que són aquí que es facin la prova i prioritzin la salut a a feina. Els diuen que si no envien diners al seu país durant tres mesos podran sobreviure però que si moren, no", diu.

Els problemes relatats per les fonts consultades no són nous, però l'epidèmia i la crisi que se'n deriva els ha portat a l'extrem al Raval. L'Ajuntament i Salut han apostat pel cribratge massiu per tallar cadenes de contagi i per iniciatives com els hotels salut -on es poden allotjar pacients lleus de coronavirus- per facilitar les quarantenes. La realitat, però, demostra que la pobresa, la precarietat i l'infrahabitatge estructurals són un gran escull a l'hora d'abordar la Covid-19 al barri.






 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació