16
de setembre
del
2020
Actualitzat
a les
16:53h
El Tribunal Constitucional (TC) ha descartat per unanimitat aquest dimecres deixar en suspens de manera cautelar la sentència de 1-O en els casos d'Oriol Junqueras i Raül Romeva. D'aquesta manera, l'alt tribunal es nega a alliberar els dos dirigents d'ERC, com ja va fer amb la resta de presos polítics fa unes setmanes. En el cas de Junqueras i Romeva la decisió s'ha fet esperar perquè van recusar tots els magistrats del TC per manca d'imparcialitat. Tots dos estan condemnats a penes de tretze i dotze anys de presó, respectivament.
En relació a les vulneracions de les garanties d'immunitat i inviolabilitat per part del Suprem al·legades en el cas de Junqueras, el TC considera que, si acceptés aquest argument en el tràmit de mesures cautelars, suposaria "donar per bona la lesió denunciada" i xocaria amb la doctrina constitucional, que impedeix fonamentar una suspensió cautelar en l'anticipació d'allò que ha de ser resolt en la sentència. Aquesta sentència, en tot cas, pot trigar anys, i bloqueja l'accés al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).
El Constitucional, com en el cas de la restas de presos, fa referència a la durada de la pena per argumentar que no la deixi en suspens de manera cautelar. Per acordar o no la suspensió, diuen els magistrats, es té en compte com a directriu inicial que la pena se situï per sobre o per sota de la frontera dels cinc anys de presó, una barrera que serveix per distingir entre "penes greus o menys greus". Les penes dels presos polítics van entre els nou i els tretze anys de presó, per tant es consideren greus.
En aquest sentit, el TC sosté que ha de prevaldre "l'interès general" que comporta l'execució de la sentència impugnada, almenys fins a revisar el fons dels recursos d'empara presentats pels líders de l'1-O. Pel que fa a les penes d'inhabilitació, també es desestima la suspensió cautelar per la durada de pena, la naturalesa dels delictes -sedició i malversació- i la importància dels càrrecs que ostentaven Junqueras i Romeva. L'alt constitucional també descarta tenir en compte la situació d'emergència sanitària per excarcerar els presos polítics.
En relació a les vulneracions de les garanties d'immunitat i inviolabilitat per part del Suprem al·legades en el cas de Junqueras, el TC considera que, si acceptés aquest argument en el tràmit de mesures cautelars, suposaria "donar per bona la lesió denunciada" i xocaria amb la doctrina constitucional, que impedeix fonamentar una suspensió cautelar en l'anticipació d'allò que ha de ser resolt en la sentència. Aquesta sentència, en tot cas, pot trigar anys, i bloqueja l'accés al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).
El Constitucional, com en el cas de la restas de presos, fa referència a la durada de la pena per argumentar que no la deixi en suspens de manera cautelar. Per acordar o no la suspensió, diuen els magistrats, es té en compte com a directriu inicial que la pena se situï per sobre o per sota de la frontera dels cinc anys de presó, una barrera que serveix per distingir entre "penes greus o menys greus". Les penes dels presos polítics van entre els nou i els tretze anys de presó, per tant es consideren greus.
En aquest sentit, el TC sosté que ha de prevaldre "l'interès general" que comporta l'execució de la sentència impugnada, almenys fins a revisar el fons dels recursos d'empara presentats pels líders de l'1-O. Pel que fa a les penes d'inhabilitació, també es desestima la suspensió cautelar per la durada de pena, la naturalesa dels delictes -sedició i malversació- i la importància dels càrrecs que ostentaven Junqueras i Romeva. L'alt constitucional també descarta tenir en compte la situació d'emergència sanitària per excarcerar els presos polítics.