16
de setembre
del
2020
Actualitzat
a les
20:51h
La crisi de la Covid-19 ha impactat el món. El tràgic nombre de morts ens genera por de sortir de casa. Per contra, la derivada econòmica empeny a molts a sortir. Som conscients de la contradicció i que els seus efectes duraran anys.
Davant de l'emergència sanitària i econòmica es fa difícil centrar l'atenció en l'escalfament i el canvi globals. Però en política hauria de ser prioritària. Cal no oblidar que s'anirà aguditzant en les pròximes dècades i que, segons auguren els models, pot generar més patiment que el que tenim ara. En tenim mostres.
Catàstrofes com incendis, desglaç, tempestes i sequera alhora, són els pronòstics. Els focs de l'oest dels Estats Units, recurrents en alguns llocs, només a Califòrnia han cremat una superfície superior a la província de Lleida. A l'Àrtic s'ha desprès un braç de glaç més gran que la ciutat de Barcelona. Els fenòmens globals afectaran globalment.
Si mirem els efectes a nivell local, a Catalunya ja estem veient com apunta el canvi: en tempestes que fan ploure tota la pluja de l'any concentrada en hores, alternades en el temps amb sequeres perllongades.
Quins danys comportaran l'escalfament i el canvi global? Doncs sembla que ens podem preparar a patir els de la Covid-19, però augmentats i generalitzats. Califòrnia, Austràlia fa uns mesos han quedat devastades. En general, minva de la producció agrícola, fam, inundacions... traduïts en pèrdua de vides, misèria econòmica i migracions. Posem-hi nombres:
En el cas de la Covid-19, es calcula a escala global la taxa de mortalitat addicional anualitzada pot ser de 14 per cada 100.000 persones. La forquilla de mortalitat addicional estimada per l'escalfament i el canvi globals oscil·la entre el 10 (en les condicions òptimes) i el 73 (en l'escenari sense reducció d'emissions) per cada 100.000 persones. És a dir, el 2060 el canvi global pot ser tan mortal com la Covid-19; i el 2100, cinc vegades més mortal.
Quant a l'economia, les estimacions calculen que, de mantenir així les emissions de gasos d'efecte hivernacle, la repercussió econòmica seria com si tinguéssim una pandèmia com la Covid-19 cada deu anys. I, a final de segle, amb efectes superiors. Com es pot esmenar tot plegat? Reutilitzant, reciclant, reduint.
Hem llegit que, a causa de la reducció de l'activitat, durant la pandèmia les emissions han baixat. Però, quant? Segons l'Agència Internacional de l'Energia, entorn el 8%. Traduït en valors absoluts, significa que alliberarem l'equivalent a 47 milions de tones de carboni, en comptes de 51 milions. Ja ens adonem que, tot i ser una gran xifra, no és gaire diferent.
I també ens adonem que la inèrcia del sistema climàtic global ens ha regalat temperatures rècord entre les enregistrades mai en els mesos d'estiu.
Per tant, si la reducció d'emissions amb l'aturada per la pandèmia ha estat només del 8% hi ha una inèrcia en el sistema climàtic, fem-nos càrrec com hem de canviar la mentalitat per aconseguir la baixada que recomanen les institucions internacionals, que tenen una visió global per a evitar el col·lapse. Tornem a les xifres.
Quant costa la reducció d'una tona d'emissions? La proposta dels economistes especialitzats per a reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle és canviar l'economia cap a la costosa. Seria la més sensata i la més generosa a nivell global.
A la Unió Europea, ara per ara la reducció d'una tona de gasos d'efecte hivernacle ens està costant entre 2.700 i 4.500 €, segons dades de Bill Gates (extretes de dades del grup Rhodium). Molt per damunt del que els economistes consideren raonable.
Podem fer alguna cosa? Sí. Si aprenem les lliçons de la Covid-19, les conseqüències de l'escalfament i el canvi globals no seran tan greus. Què cal fer? Buscar els especialistes.
Per què no creiem el que diuen els científics? Saben prou com per a ser capaços de posar humans a la Lluna, fabricar un telèfon mòbil; guarir-nos del coronavirus, erradicar la verola del món i darrerament la pòlio del continent africà. Per què no ens adonem que estem tots en el mateix vaixell i prenem la visió de la humanitat en conjunt? A què esperem per a començar? Finalment, qui ens va titllar de sapiens? Nosaltres mateixos.
Davant de l'emergència sanitària i econòmica es fa difícil centrar l'atenció en l'escalfament i el canvi globals. Però en política hauria de ser prioritària. Cal no oblidar que s'anirà aguditzant en les pròximes dècades i que, segons auguren els models, pot generar més patiment que el que tenim ara. En tenim mostres.
Catàstrofes com incendis, desglaç, tempestes i sequera alhora, són els pronòstics. Els focs de l'oest dels Estats Units, recurrents en alguns llocs, només a Califòrnia han cremat una superfície superior a la província de Lleida. A l'Àrtic s'ha desprès un braç de glaç més gran que la ciutat de Barcelona. Els fenòmens globals afectaran globalment.
Si mirem els efectes a nivell local, a Catalunya ja estem veient com apunta el canvi: en tempestes que fan ploure tota la pluja de l'any concentrada en hores, alternades en el temps amb sequeres perllongades.
Quins danys comportaran l'escalfament i el canvi global? Doncs sembla que ens podem preparar a patir els de la Covid-19, però augmentats i generalitzats. Califòrnia, Austràlia fa uns mesos han quedat devastades. En general, minva de la producció agrícola, fam, inundacions... traduïts en pèrdua de vides, misèria econòmica i migracions. Posem-hi nombres:
En el cas de la Covid-19, es calcula a escala global la taxa de mortalitat addicional anualitzada pot ser de 14 per cada 100.000 persones. La forquilla de mortalitat addicional estimada per l'escalfament i el canvi globals oscil·la entre el 10 (en les condicions òptimes) i el 73 (en l'escenari sense reducció d'emissions) per cada 100.000 persones. És a dir, el 2060 el canvi global pot ser tan mortal com la Covid-19; i el 2100, cinc vegades més mortal.
Quant a l'economia, les estimacions calculen que, de mantenir així les emissions de gasos d'efecte hivernacle, la repercussió econòmica seria com si tinguéssim una pandèmia com la Covid-19 cada deu anys. I, a final de segle, amb efectes superiors. Com es pot esmenar tot plegat? Reutilitzant, reciclant, reduint.
Hem llegit que, a causa de la reducció de l'activitat, durant la pandèmia les emissions han baixat. Però, quant? Segons l'Agència Internacional de l'Energia, entorn el 8%. Traduït en valors absoluts, significa que alliberarem l'equivalent a 47 milions de tones de carboni, en comptes de 51 milions. Ja ens adonem que, tot i ser una gran xifra, no és gaire diferent.
I també ens adonem que la inèrcia del sistema climàtic global ens ha regalat temperatures rècord entre les enregistrades mai en els mesos d'estiu.
Per tant, si la reducció d'emissions amb l'aturada per la pandèmia ha estat només del 8% hi ha una inèrcia en el sistema climàtic, fem-nos càrrec com hem de canviar la mentalitat per aconseguir la baixada que recomanen les institucions internacionals, que tenen una visió global per a evitar el col·lapse. Tornem a les xifres.
Quant costa la reducció d'una tona d'emissions? La proposta dels economistes especialitzats per a reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle és canviar l'economia cap a la costosa. Seria la més sensata i la més generosa a nivell global.
A la Unió Europea, ara per ara la reducció d'una tona de gasos d'efecte hivernacle ens està costant entre 2.700 i 4.500 €, segons dades de Bill Gates (extretes de dades del grup Rhodium). Molt per damunt del que els economistes consideren raonable.
Podem fer alguna cosa? Sí. Si aprenem les lliçons de la Covid-19, les conseqüències de l'escalfament i el canvi globals no seran tan greus. Què cal fer? Buscar els especialistes.
Per què no creiem el que diuen els científics? Saben prou com per a ser capaços de posar humans a la Lluna, fabricar un telèfon mòbil; guarir-nos del coronavirus, erradicar la verola del món i darrerament la pòlio del continent africà. Per què no ens adonem que estem tots en el mateix vaixell i prenem la visió de la humanitat en conjunt? A què esperem per a començar? Finalment, qui ens va titllar de sapiens? Nosaltres mateixos.