Debat de política general

Torra allunya l'horitzó electoral: «Res ens farà desviar de la dedicació absoluta al coronavirus»

El president, al debat de política general, reclama 5.000 milions a l'Estat en transferències directes i es compromet a fer el dèficit "que faci falta" per atendre les necessitats de la crisi sanitària

per Joan Serra Carné / Oriol March , 16 de setembre de 2020 a les 10:25 |


Quim Torra afronta aquest dimecres el que, molt probablement, es convertirà en el seu l'últim debat de política general com a president de la Generalitat. D'aquí a només unes hores es desplaçarà cap a Madrid, al Tribunal Suprem, per afrontar la vista per la inhabilitació que el pot acabar desposseint del càrrec. De moment, l'independentisme no ha estat capaç d'acordar una resposta conjunta a aquest escenari, de manera que afronta dividit un debat de política general marcat per l'ombra del Suprem però també per les conseqüències socials i econòmiques de la crisi del coronavirus, que és precisament el que ha centrat gran part del discurs introductori del debat.


"La lluita contra la Covid-19 és la prioritat del Govern, hi destinem les 24 hores del dia. Res ens farà desviar de la dedicació absoluta per la vida i la salut de les persones, i també els seus llocs de treball", s'ha compromès el president. Hi ha hagut 124.000 positius des de l'inici de la pandèmia i han mort més de 13.000 persones. "La situació  és molt greu, a l'Estat han mort més de 50.000 persones", ha indicat, qüestionant el recompte oficial. L'escenari és menys lesiu ara que el 6 l'abril, quan hi havia 1.500 ingressats a l'UCI. El 8 de juliol només hi havia 40 crítics. Des de finals de juliol la xifra ha anat creixent fins a estabilitzar-se a l'entorn dels 140, dada que "ha de baixar".

Catalunya és ara la cinquena comunitat amb la taxa d'incidència més baixa, de manera que Torra ha ofert ajuda a la resta de territoris. Hi ha un milió i mig de vacunes comprades contra la grip, i també s'està planificant la possibilitat que calgui tornar a ocupar més llits de crítics. El president ha jutjat com un encert la política de cribratges massius arreu del país i que tindran l'epicentre en l'escola, amb més de 500.000 tests PCR en els propers mesos . "Tenim estoc de seguretat per quatre mesos", ha dit. Les escoles, ha remarcat, "no tancaran" perquè són un "espai segur". Tot i això, en les últimes hores ja s'han hagut de confinar 17 grups des de l'arrencada del curs. Una dada que ha servit a Torra per demanar al PSC i als comuns que pressionin el govern espanyol pel permís als pares que tinguin fills en quarentena i PCR negatiu.


"Dues coses han caracteritzat la legislatura: la voluntat de construir un país de llibertat i la intervenció incessant de l'Estat en la vida política de Catalunya", ha remarcat el president, que ha sumat el coronavirus a aquests dos últims factors. La pandèmia ha fet que "tot hagi canviat", començant pels indicadors generals de l'economia. El creixement del 2019 va ser de l'1,9%, però ara el panorama està plagat d'incerteses, amb una caiguda superior al 20%. Si es compleixen les estimacions que ha fet Torra, la recuperació "pot ser ràpida" i ajudarà a tancar l'any amb una davallada del 10%. Serà clau la gestió dels fons europeus i la recuperació dels llocs de treball.

En un escenari econòmic complex, Torra ha xifrat en 5.000 milions d'euros les necessitats de la Generalitat en matèria de transferències directes de l'Estat -fins al juliol se n'han rebut 1.246, un 8% del total- i ha alertat que farà el dèficit "que faci falta" per les mesures destinades a combatre la pandèmia. "Avantposarem els interessos de la ciutadania als càlculs asfixiants de l'Estat", ha assenyalat el president de la Generalitat, que ha demanat ampliar el topall fins a l'1%, la qual cosa atorgaria un marge al Govern proper als 1.200 milions d'euros per aquest mateix 2020.


El coronavirus, ha indicat, ha portat la "incertesa" a la vida dels ciutadans i s'ha expressat en "fragilitat" en el dia a dia. "Els governs ens hem d'anticipar i dotar la ciutadania de certeses", ha apuntat Torra, que ha assenyalat que l'executiu s'hi ha "deixat la pell". "Per ser efectius, però, com més eines tinguem, millor. Com més recursos tinguem, millor. Com més àgils i resilients, millor", ha remarcat el dirigent independentista, que ha apostat per un país "just". "La recepta d'aquests dos anys llargs de mandat ha estat aquesta", ha apuntat el president de la Generalitat.

Torra ha avançat que dilluns vinent el grup d'experts designat entregarà el document final amb propostes per reformar el sistema de salut a Catalunya. El president ha demanat col·laboració a tots els grups per tirar endavant les mesures que proposin. Es tracta d'un dels àmbits que s'ha vist més afectat per la pandèmia, amb incorporacions urgents de professionals i l'atenció primària al límit, especialment ara que és l'encarregada de centralitzar la detecció de casos. Per tot plegat, el president ha reclamat un "debat honest" a la cambra catalana sobre el futur de la salut. 

Balanç de gestió

En la part de balanç, Torra ha tret pit de les 67 normes aprovades amb rang de llei, la gran majoria -54- decrets elaborats pel Govern, i també pels pressupostos de la Generalitat, aprovats a l'abril però desfasats a l'hora de fer front a la pandèmia. "Necessitem més recursos, els nostres, els que generem els catalans i desapareixen absorbits pel forat negre de Madrid", ha ressaltat el president, que ha quantificat en 222 les preguntes que ha respost al Parlament a instàncies de l'oposició.

Torra s'ha mostrat preocupat per fugues empresarials com la de Nissan i l'amenaça de la vidrera Saint Gobain, al Penedès. Una de les decisions que encara sobrevolen el debat de política general és el cessament d'Àngels Chacón com a consellera d'Empresa -encarregada, per tant, d'aquestes qüestions-, que va ser substituïda per Ramon Tremosa. El president ha demanat reforçar el "diàleg social", i ha quantificat en 126.000 els usuaris de la renda garantida de ciutadania des que es va posar en marxa.

El president, en clau d'acció exterior, ha confirmat l'obertura -avançada aquest dimarts per NacióDigital- de tres noves delegacions exteriors al Japó, Austràlia i al Senegal. Amb aquestes oficines, la Generalitat passarà a tenir representació política als cinc continents. Quan l'obertura, en les properes setmanes, es concreti, el llistat complet d'oficines a l'exterior serà aquest: Brussel·les -encarregada de la representació davant la Unió Europea i liderada per l'exconsellera Meritxell Serret-, Regne Unit i Irlanda, Alemanya, Estats Units, Itàlia, Suïssa, França, Balcans, Països Bàltics, Europa Central -amb seu a Àustria-, Països Nòrdics, Portugal, Argentina, Mèxic i Tunísia.

Pel que fa a bones pràctiques i lluita contra la corrupció, Torra ha destacat que el Govern ha fet el primer pas per presentar-se com a acusació particular en el cas del 3% que afecta l'antiga Convergència. "Hem d'escapçar d'arrel al corrupció", ha destacat el president. En clau de cultura, l'ha situat com un "servei essencial" i ha remarcat que no es "resignarà" davant la "residualització" del català. En referència a la memòria històrica, ha insistit en la demanda de perdó a l'Estat per l'afusellament del president Lluís Companys, que ja va verbalitzar en el discurs de la Diada.

Sense resposta pactada

De poc han servit els contactes per intentar consensuar una estratègia davant del risc imminent de desposseïment del càrrec per part del Suprem. ERC reclama acordar la data de les eleccions i també ho fa la CUP, que considera que s'ha de posar fi a la legislatura amb independència de què decideixi l'alt tribunal i apostar per la via Venturós si Torra és apartat. I JxCat, després de setmanes donant per fet que el president seria inhabilitat, considera ara que abordar la resposta a una eventual inhabilitació abans de conèixer el veredicte del tribunal suposaria "normalitzar" la repressió. Així ho va verbalitzar la consellera de Presidència, Meritxell Budó, que va avançar que el president centrarà el discurs en la gestió de les conseqüències de la pandèmia. Altra cosa és què passarà a partir de divendres, després de la vista al Tribunal Suprem.

Els republicans no van obrir boca aquest dimarts a l'espera de si, amb la pressió creixent sobre Torra -tots els partits demanen eleccions menys JxCat i Ciutadans, que veu amb temor com se li apropa una probable debacle a les urnes- hi ha algun tipus de marge de maniobra per arribar a un acord que sigui explicitat durant el debat. A més, els dos socis del Govern han d'encarar les propostes de resolució que es votaran divendres, un moment dels debats en què sempre afloren les discrepàncies enquistades. De nou, el president del Parlament, Roger Torrent, tornarà a estar en el punt de mira si resolucions favorables al dret a l'autodeterminació no es publiquen al butlletí oficial de la cambra, com ja va passar amb els textos contra la monarquia.


La CUP, en canvi, no ha amagat el seu enuig especialment amb JxCat. D'entrada, els anticapitalistes han reclamat una rectificació a Budó, a qui han retret que sigui precisament la portaveu del que havia de ser un govern "efectiu" la que acusi la CUP de "normalitzar" la repressió. "El Govern només ha estat efectiu per reprimir el moviment popular independentista", va apuntar ahir la diputada Maria Sirvent, que també ha acusat JxCat de no tenir cap proposta per respondre a la inhabilitació de Torra.

El pla que els cupaires van posar sobre la taula la setmana passada per pilotar el final de la legislatura, avançat per NacióDigital, no ha obtingut cap resposta concreta. Els republicans combreguen amb la necessitat de fixar data a les eleccions i recelen de la complexa convivència al Govern que suposaria que Torra apostés per mantenir simbòlicament la presidència. Però JxCat, que no conclourà el seu procés de reordenació fins al 3 d'octubre, no vol ni sentir a parlar d'eleccions. De fet, Puigdemont és partidari d'esgotar la legislatura, per bé que això implicaria investir un nou president. Un escenari que tant el líder a l'exili com Torra han reclamat que es doni per descartat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació