tribunals

El cap d'un clan de la Mina admet haver cobrat del Consorci per vigilar irregularment pisos socials

Un regidor del PSC de Sant Adrià s'enfronta a 12 anys d'inhabilitació per prevaricació per permetre el frau en la contractació

per NacióDigital , 15 de setembre de 2020 a les 18:13 |
Els quatre acusats en el judici a l'Audiència per la vigilància fraudulenta en pisos de la Mina | ACN
El cap d'un clan del barri de la Mina i l'administrador d'una empresa de seguretat han reconegut aquest dimarts a l'Audiència de Barcelona que el regidor Juan Carlos Ramos pagava en metàl·lic al clan gitano per vigilar irregularment pisos de protecció oficial en aquest barri de Sant Adrià de Besòs. El contracte el tenia formalment una altra empresa de seguretat, Visegurity, que cobrava del Consorci de La Mina, pagava a Belaan, l'empresa que havia tingut el contracte anteriorment, i el seu administrador pagava al patriarca en metàl·lic amb el coneixement del regidor i vicepresident del Consorci.

En el judici a l'Audiència, dos dels quatre acusats, el cap del clan de Los Manolos, conegut com 'el Tío Cristina' o el 'Tío Ángel', i José Fernández Franco, 'el Trompeta', administrador de l'empresa de seguretat Belaan, han arribat a un pacte amb la fiscalia i han acceptat els fets descrits en l'escrit d'acusació. Ells dos, a més de Ramos i l'administrador de Visegurity, s'enfronten a penes d'entre set i dotze anys d'inhabilitació per a càrrec públic per un delicte de prevaricació administrativa.


El patriarca, amb greus problemes de salut, ha admès tots els fets, mentre que l'administrador de Belaan ha volgut reconèixer els fets però després ha caigut en algunes contradiccions que la fiscal i el tribunal li han recriminat. Els altres dos acusats, el regidor i l'administrador de l'empresa contractada oficialment, declararan d'aquí uns dies, al final del judici.

Tot va començar el 2012 quan l'Incasòl va acabar la construcció de 34 dels 422 pisos de protecció oficial previstos. Per evitar l'ocupació il·legal dels habitatges acabats però encara no adjudicats, el Consorci va contractar serveis de vigilància, adjudicats a empreses propietat de diversos clans gitanos de la Mina. Però el Sindicat Independent de Professional de Vigilància i Serveis de Catalunya va denunciar les adjudicacions per infracció de la normativa de seguretat privada, i la Conselleria d'Interior va sancionar dues de les empreses que no estaven inscrites ni autoritzades per fer vigilància.


No obstant, el Consorci va seguir adjudicant la vigilància a clans gitanos però la Conselleria d'Interior va advertir, el gener del 2016, d'una possible sanció per irregularitat greu en la contractació. Això va fer que Ramos anul·lés l'adjudicació. El febrer següent, Belaan va rebre l'encàrrec provisional de vigilar alguns dels pisos, empresa que anteriorment ja havia estat adjudicatària de contractes similars pel Consorci. No obstant no podia ser l'adjudicatària definitiva perquè estava en concurs de creditors i amb deutes tributaris pendents.

Veient les dificultats per dur a terme la vigilància, Fernández Franco va contactar amb l'administrador d'una altra empresa de seguretat, Visegurity, per intentar que aquesta fos l'empresa adjudicatària final. El seu administrador, Joaquín Ramírez, també està acusat. L'empresa va guanyar la licitació per fer la vigilància d'alguns blocs entre abril del 2016 i maig del 2017. No obstant això, l'empresa no feia la vigilància directament, sinó que feia d'empresa pantalla però el servei el prestava el clan de 'los Manolos' o 'los Alunda', que simplement penjaven cartells amb el seu logotip per generar temor i tenien alguns veïns fent rondes pels blocs per uns 800 euros mensuals treballant 12 hores diàries.


Aquest entramat, segons la fiscalia, va ser gràcies al regidor Ramos, que fins i tot va arribar a pagar al patriarca en metàl·lic del març a juny del 2017. Segons la fiscalia, Visegurity va cobrar uns 153.000 euros del Consorci entre abril del 2016 i juny del 2017. Aquesta empresa va transferir a Franco uns 41.000 euros en el mateix període, que es quedava una comissió i pagava la resta en metàl·lic al regidor, que derivava els diners al clan gitano. Ángel Amaya ha declarat que ell cobrava uns 1.000 euros mensuals, 2.000 segons la fiscal, en total uns 27.400 euros.

La fiscalia també acusa a Visegurity d'incomplir els plecs del contracte, que l'obligaven a contractar vigilants per mantenir la vigilància 24 hores al dia amb rondes periòdiques. En realitat, però, només va contractar dos vigilants, de 8 a 1 i de 3 a 7 de la tarda.

Els Mossos d'Esquadra investigaven la presència de plantacions de marihuana en molts d'aquests pisos, teòricament buits però que gastaven molta electricitat. Van descobrir els cartells del clan gitano i la presència de vigilants no autoritzats, i la intervenció dels telèfons del clan va permetre descobrir les irregularitats en l'adjudicació dels contractes de vigilància. L'operació antidroga dels Mossos el juny del 2017 va fer que els pisos quedessin sense vigilància i fossin ocupats massivament, alguns d'ells amb claus que tenien membres del clan de 'los Manolos'.

Tres dels mossos investigadors han explicat que el clan gitano tenia molt poder al barri, donava feina a gent humil, atemoria els possibles ocupants i extorsionava el Consorci fent xantatge per cobrar per evitar les ocupacions.

Juan Carlos Ramos era tercer tinent d'alcalde de l'Ajuntament, regidor responsable de l'àrea de Serveis a les Persones de l'Ajuntament, regidor del districte de La Mina i vicepresident del mateix Consorci de la Mina, participat per l'Ajuntament i la Generalitat al 50%.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació