memòria històrica

El model espanyol de memòria històrica: tard i sense demanar perdó

Magda Oranich, Joan Tardà i Pep Cruanyes assenyalen que la nova llei socialista arriba amb anys de retard i criden a ser vigilants en la tramitació

per Pep Martí , 15 de setembre de 2020 a les 20:57 |
La policia actuant contra una manifestació per l'amnistia a Barcelona, l'1 de febrer del 1976. | Manel Armengol
Cal recuperar la memòria per enterrar el passat. És la lliçó que han d'aprendre els països amb una història tràgica com Espanya. Tretze anys després de l'aprovació de la llei de memòria històrica del 2007, sota el govern de José Luis Rodríguez Zapatero, un nou executiu l'ha hagut de modificar. El consell de ministres ha aprovat aquest dimarts l'avantprojecte de llei de memòria democràtica, primer pas per iniciar el tràmit parlamentari, que no serà fàcil. Avui mateix, la Comissió de la Dignitat ja ha fet saber en un comunicat el seu escàs entusiasme per les línies generals del nou text.

El portaveu de l'entitat, l'historiador Pep Cruanyes, no pot ser més explícit: "Si volien fer contents els catalans, ja han fet tard. Han tingut quaranta anys per anul·lar les sentències dels consells de guerra i s'hi han negat sistemàticament".  Cruanyes apunta una línia que considera essencial: "No n'hi ha prou de declarar nul·les les sentències, s'han d'anul·lar totes les causes, ja que els tribunals creats pel franquisme es van crear violant la llei vigent". 


Pep Cruanyes: "No n'hi ha prou de declarar nul·les les sentències, s'han d'anul·lar totes les causes, ja que els tribunals creats pel franquisme es van crear violant la llei vigent"

Caldrà veure el detall de l'avantprojecte. El que sabem fins ara apunta a "la nul·litat de les resolucions i condemnes dictades pels òrgans de repressió franquistes, que així mateix es declaren il·legítims", segons la informació aportada pel ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica. Infolibre informava aquests dies que en l'esborrany es preveia que la nul·litat implicaria el dret a una  declaració de reconeixement i reparació personal, "sense que es puguin produir efectes per al reconeixement de  responsabilitat patrimonial de l'Estat ni indemnització".



De confirmar-se això, assegura Pep Cruanyes que "la reparació tindria un caràcter més moral que jurídic. Està clar que l'Estat el que vol és defugir la seva responsabilitat". Per això la Comissió de la Dignitat ha exigit avui que hi hagi una reparació d'Estat a la figura de Lluís Companys, qui simbolitza l'atac patit per les institucions i el poble català. És a dir, que l'Estat demani solemnement perdó pels crims del franquisme.  


L'escull de la llei d'amnistia

L'advocada Magda Oranich, amb una llarga trajectòria en defensa dels drets humans, ha rebut esperançada la notícia del nou avantprojecte, però amb el convenciment que "arriba molt tard i es queda curt". Oranich crida a ser "vigilants" en el tràmit parlamentari, on es veurà "quines retallades vol introduir el PSOE". 

L'advocada destaca l'anunci d'una fiscalia per investigar els fets produïts durant la guerra i la dictadura, fins al moment de l'aprovació de la Constitució, el 1978, tal com ha explicat la vicepresidenta Carmen Calvo, però assenyala el que pot ser el gran escull: la llei d'amnistia del 1977, que "protegeix repressors i torturadors".  

Magda Oranich: "Catalunya va ser pionera amb la seva llei del 2017"

Oranich recorda que "Catalunya ha estat pionera, no només per l'aprovació de la seva llei del 2017, per unanimitat, sinó per aspectes com la recuperació de restes de les fosses comunes amb el lideratge de la Generalitat". Mirant enrere. Magda oranich no pot evitar els records: "Això arriba amb 45 anys de retard".

Les raons d'un "no"

Per Joan Tardà, el dirigent d'ERC que va defensar al Congrés el vot contrari del seu partit a la llei de memòria històrica de Zapatero, la nova norma dóna la raó a una posició que els va fer sentir molt sols el 2007. "Benvinguda la llei, que vam demanar que es modifiqués, però hem hagut d'esperar tretze anys. Moltes víctimes del franquisme han mort en aquests anys sense una reparació justa. Ara haurem de veure la lletra petita del text i saber fins on està disposat a negociar el govern". 

L'exdiputat enumera algunes de les mancances del text del 2007 que van dur Esquerra a oposar-s'hi: "No era una llei homologable a la d'altres estats que havien patit un règim feixista. No feia un reconeixement explícit a les víctimes, no es plantejava la recuperació de patrimoni decomissat, no deia res del paper moneda requisat, no incloïa la nul·litat de les sentències, no deia res de les víctimes de la repressió durant la Transició".

Per Joan Tardà, un punt clau serà el de l'anul·lació de les sentències: "No és el mateix la nul·litat que declarar-ne la il·legitimitat. Les sentències s'han d'anul·lar, com va fer el Parlament de Catalunya el 2017. La nova llei hauria de fer el mateix en les sentències dictades fora de Catalunya".

Joan Tardà: "Moltes víctimes del franquisme han mort en aquests anys sense una reparació justa"

En tots els qui han lluitat aquests anys per una memòria que tanqui definitivament les ferides de la dictadura, hi ha més dolor que satisfacció. La nova llei -ningú es fa moltes il·lusions en això- requerirà molt d'esforç perquè sigui equiparable a les lleis de les democràcies avançades que han hagut de gestionar el seu passat.      

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació