memòria històrica

La Comissió de la Dignitat demana una «reparació d'Estat» per a Companys

L'entitat i una cinquantena de personalitats, entre ells Joan Rigol, Jordi Cuixart, Magda Oranich, Hilari Raguer i Joandomènec Ros, asseguren que el govern espanyol "ha fet tard" en l'anul·lació dels judicis del franquisme

per Pep Martí , 15 de setembre de 2020 a les 15:29 |
Membres de la Comissió de la Dignitat a la seu d'Òmnium. | ACN
La decisió del govern espanyol d'aprovar una Llei de Memòria Democràtica, que substituirà la Llei de la Memòria Històrica i que inclourà l'anul·lació del consell de guerra que va sentenciar a mort el president Lluís Companys, ja ha generat les primeres reaccions. Segons un comunicat de la Comissió de la Dignitat, "aquesta declaració arriba tard després que manta vegades es demanés a les Corts espanyoles aquesta anul·lació i no ho van voler fer".

En un comunicat emès després del consell de ministres, l'entitat recorda que el Parlament de Catalunya, en una llei aprovada per unanimitat del 29 de juliol de 2017, va declarar il·legals els tribunals militars i injustos i nuls tots els processos instruïts i les sentències dictades. Amb aquest motiu, es van publicar els més de 66.000 noms de les persones reparades afectades, entre els que hi havia el de Lluís Companys. 


Segons la Comissió de la Dignitat, el consell de guerra de Companys "ja va ser anul·lat i no hi cap una nova anul·lació ni del seu ni de la resta instruïts a Catalunya. Sí que serà bo que ho facin per la resta de processos fets fora de Catalunya i així reparar a persones com Carrasco i Formiguera, afusellat a Burgos, i Joan Peiró, a València. L'entitat en defensa de la memòria reclama que Lluís Companys tingui "una reparació d'Estat com ho han fets els governs d'Alemanya i França en diverses declaracions i el 2008 de manera solemne al Palau de la Generalitat". 

Donen suport al comunicat personalitats com Joan Rigol, expresident del Parlament; Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural; l'exconseller de Cultura i president de la Fundació Irla, Joan Manuel Tresserras; els arquitectes Elisabeth Galí i Oriol Bohigas, el dramaturg Guillem-Jordi Graells, el filòleg Josep-Lluís Carod-Rovira, els historiadors Joaquim Aloy, Hilari Raguer, Tomàs Alcoberro i Joan B. Culla, el president de l'IEC Joandomènec Ros, el poeta Carles Duarte, el jurista Jaume Alonso Cuevillas, José María Murià, emèrit de l'Acadèmia Mexicana de la Història, Albert Velasco, professor associat de la Universitat de Lleida i de la UOC, l'escriptor Joan Rendé, el professor de la UB Ramon Tremosa, Blanca Serra, vicepresidenta de la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana, i els advocats Magda Oranich i Benet Salellas, entre d'altres.  

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació