Procés català

El Govern replica a ERC que abordar la inhabilitació de Torra abans que es dicti «normalitza» la repressió

La portaveu Meritxell Budó assegura que el president centrarà el debat de política general que arrenca aquest dimecres en la gestió de la pandèmia i l'obra de Govern

per Oriol March , 15 de setembre de 2020 a les 13:50 |
Reunió del Govern del 15 de setembre del 2020. | Govern
Si no hi ha cap canvi d'última hora, l'independentisme arribarà al debat de política general sense haver consensuat una resposta a la inhabilitació del president Quim Torra per part del Tribunal Suprem, on ha d'acudir dijous per una vista que avaluarà el recurs de la seva defensa. Davant la pressió d'ERC i la CUP per fixar la data de les eleccions, la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ha assegurat que abordar l'escenari posterior a la inhabilitació suposaria "normalitzar" la repressió. Els republicans reclamen fixar ja la data dels comicis per evitar un període d'interinatge que s'allargui durant més de sis mesos, però Budó ha esquivat qualsevol dels escenaris de futur plantejats.

De fet, fins i tot ha indicat que el debat de política general estarà exclusivament centrat en "obra de Govern" i "gestió de la pandèmia". Tot i això, en el debat que arrenca aquest dimecres al Parlament la vista al Suprem hi tindrà una presència destacada, tenint en compte que l'endemà Torra s'haurà de desplaçar a Madrid per la vista sobre la inhabilitació. "No hem de normalitzar això", ha asseverat en reiterades ocasions Budó, que també ha remarcat que tots els membres del Govern han ofert el seu suport al president. Dijous anirà al Suprem acompanyat d'ella i del vicepresident Pere Aragonès.


"La resposta a la inhabilitació ha de ser compartida i de país. Cal que vagi de la mà de la democràcia", va insistir ahir la secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, que encara veu "viable" una entesa que sigui explicitada durant el debat de política general. El missatge dels republicans segueixen la línia fixada per Oriol Junqueras en l'entrevista a NacióDigital, on va advertir que seria una "irresponsabilitat" arribar a una eventual inhabilitació sense haver pactat una estratègia.

Amb tot, els republicans no han especificat quina creuen que hauria de ser aquesta resposta tot argumentant que això podria anar en detriment de trobar un mínim comú denominador, però no amaguen que volen que el president convoqui abans de finals d'any les eleccions. "No podem anar a una llarga provisionalitat", sostenen fonts de la direcció. Aquesta visió no és compartida per Carles Puigdemont, que ha demanat que el Govern "no caigui" després de la inhabilitació, com va apuntar en una entrevista ahir al programa Més 324. Segons l'expresident, l'executiu no pot quedar "decapitat" en plena pandèmia perquè és així, ha ressaltat, el que desitja l'Estat. 



La CUP vol fer valer que en aquests moments és l'únic partit que ha posat sobre la taula una proposta concreta per fixar una treva i que es basa en fixar la data de les eleccions i en què Torra s'aculli a la "via Venturós" per mantenir una presidència simbòlica si el Suprem l'aparta. Els anticapitalistes, que consideren que el Govern no té projecte governamental nacional i social, s'han reunit aquest dilluns tant amb JxCat i ERC per exposar els detalls del seu pla i explorar quin grau de complicitat genera.


Fins i tot l'expresident Artur Mas ha demanat que s'enterrin les destrals de guerra i s'acordi la resposta al Suprem amb ERC durant la roda de premsa que ha ofert als jardins del Palau Robert per passar revista a la fractura a Junts per Catalunya i per oferir-se com a possible actor que eviti que la formació de Puigdemont i el PDECat confrontin projectes a les urnes. Mas ha apuntat que Torra -el president no li va comunicar la remodelació del Govern- hauria de pactar amb ERC què fer quan sigui inhabilitat, i a parer seu només hi ha dues possibilitats: convocar eleccions o bé investir un candidat alternatiu en la línia d'allargar la legislatura fins al final.

A la pràctica, encara que el Suprem resolgués en un breu espai de temps -no hi ha un termini estipulat perquè ho faci però l'independentisme calcula que la decisió podria arribar a mitjans d'octubre com a molt tard- això significaria que les eleccions no se celebrarien fins l'any que ve. Fins ara Torra ha assegurat que tenia molt clar quan havien de ser les eleccions i, de fet, a finals de gener va donar la legislatura per esgotada i es va comprometre a convocar-les després de l'aprovació dels pressupostos. Una pandèmia i una trencadissa entre JxCat i el PDECat després, el president ha de triar entre complir amb el seu propòsit inicial o afavorir l'escenari que Puigdemont considera més idoni per guanyar les pròximes eleccions.  

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació