memòria històrica

Lluís Companys, de referent històric a moneda de canvi

La figura de l'expresident afusellat ha estat rebregada pels diversos governs espanyols, que l'han convertit en un instrument més a l'hora de negociar majories i pressupostos

per Pep Martí , 15 de setembre de 2020 a les 13:49 |
Companys a la presó, l'any 1934
Justícia per a Lluís Companys vuitanta anys després? L'aprovació aquest dimarts de l'avantprojecte de llei de Memòria Democràtica suposa un pas més en la recuperació de la memòria històrica i de la figura de Lluís Companys i totes les altres víctimes del franquisme. El nou text legal, que ara haurà d'aprovar el Congrés, va més enllà de la llei del 2007, elaborada pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Amb tot, també recorda que la memòria pot acabar sent una arma més de la política. Poques personalitats de la història han estat més rebregades pels governs espanyols que la del president assassinat el 1940.  

15 d'octubre del 2004. Fa només uns mesos que els socialistes han guanyat les eleccions a Espanya després dels atemptats de l'11-M. El president és José Luis Rodríguez Zapatero, que ha tancat l'etapa de José María Aznar. A diferència del seu antecessor socialista, Felipe González, Zapatero, net de militar republicà afusellat, vol encetar el debat sobre el passat i la repressió franquista. Aquell 15 d'octubre, el Govern català, un tripartit d'esquerres presidit per Pasqual Maragall, vol retre a Companys l'homenatge que mereix. Es fa al Fossar de santa Eulàlia, lloc de l'execució. La vicepresidenta espanyola María Teresa Fernández de la Vega hi assisteix en senyal de reconeixement.


En un acte posterior al Palau de la Generalitat, la número dos de Zapatero es compromet, davant Maragall, a l'elaboració d'una llei que anul·là tots els judicis del franquisme i, per tant, també el sumaríssim que va dur el president català davant el piquet d'execució. Ja aleshores va quedar clar que la causa no seria fàcil, però Maragall va agrair la presència de la vicepresidenta i la va trobar "coratjosa". 


Són els primers moments de tots dos governs, l'espanyol i el tripartit i es viu un ambient de certa complicitat entre les esquerres catalana i espanyola, tot i que en aquell homenatge a Montjuïc ERC no hi va ser present, acusant el PSC d'apropiar-se de la figura de Companys.  
Novembre del 2007. Ha passat el temps. S'aprova la llei de Memòria Històrica, que finalment no inclou l'anul·lació dels judicis sumaríssims al·legant dificultats jurídiques. Fernández de la Vega diu que el govern ja ha fet tot el que havia de fer sobre la memòria de Companys i que amb la llei aprovada pel Congrés, l'assumpte es dona per tancat. Si la Generalitat no hi està d'acord, que vagi als tribunals. ERC, que ha estat clau per impulsar la llei, hi acaba votant en contra. 


Més endavant, davant la petició de la família de Companys, el ministeri de Justícia emet el gener del 2009 una declaració de reconeixement personal de la figura de Companys. És un gest més, però que queda lluny de la petició dels familiars, el Govern català i el que va ser el seu partit, Esquerra Republicana de Catalunya, que sense èxit reclamen la nul·litat del judici.

Decisió històrica del Parlament

El 29 de juny del 2017, el Parlament de Catalunya va acordar per unanimitat l'anul·lació dels 63.291 consells de guerra del franquisme. Es tractava d'una reparació jurídica pionera per a les víctimes de la dictadura. Una decisió que va assolir l'acord de tots els grups malgrat la tensió que es vivia a Catalunya en aquells mesos previs a l'1-O. 

L'etapa de govern de Mariano Rajoy va suposar un nou i llarg parèntesi d'oblit sobre la figura de Companys i de tots els represaliats. L'arribada a la Moncloa de Pedro Sánchez el juny del 2018 va reobrir una porta a l'esperança. El líder socialista, obligat a preservar la majoria que el va dur a la presidència, va haver d'obrir de nou l'expedient Companys. 

Sánchez es compromet davant ERC a resoldre el tema abans que acabi el 2018. De fet, Joan Tardà va condicionar el suport a l'exhumació de Franco a l'anul·lació dels judicis. En el consell de ministres celebrat a la Llotja de Mar de Barcelona el 21 de desembre, s'aprova una "reparació" a la figura del president, el procés contra el qual el govern espanyol "rebutja i condemna", alhora que la ministra Meritxell Batet assegurava que es trobava en marxa una proposició de llei que va en la línia de l'anul·lació dels judicis sumaríssims. 

Aquest dimarts, en plena crisi pandèmica i econòmica, i amb un executiu espanyol necessitat de suports al Congrés i que busca d'una majoria per aprovar els comptes generals de l'Estat, una nova llei fa un pas més en la reparació de les víctimes de la repressió, i caldrà llegir-ne la lletra petita i les implicacions jurídiques. Vuitanta anys després.    

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació