15
de setembre
del
2020
Actualitzat
a les
9:51h
Pilota endavant i decisió ajornada uns mesos més. El Tribunal d'Apel·lació de Gant, a Bèlgica, ha enviat el cas del raper mallorquí Valtònyc al Tribunal Constitucional belga. Era un de les opcions que tenia el jutge sobre la taula: acceptar l'extradició, rebutjar-la o fer una última consulta a l'alt tribunal del país centre-europeu. Finalment s'ha decantat per aquesta última via i ara el TC s'haurà de pronunciar sobre l'extradició. "Avui no hi haurà decisió perquè el tribunal belga ha presentat una qüestió prejudicial", ha dit l'advocat del raper, Gonzalo Boye.
El jutge ha preguntat a l'alt tribunal belga si les injúries a la corona són compatibles amb la llibertat d'expressió a Bèlgia. La resolució del cas, per tant, s'allargarà encara uns mesos més. Valtònyc fa dos anys i mig que és a l'exili després de ser condemnat a dos anys de presó per injúries a la corona i enaltiment del terrorisme per les seves cançons. El jutge de primera instània ja va rebutjar l'euroordre contra el cantant, però la decisió va ser recorreguda en segona instància. Sigui quina sigui la decisió final, encara es podrà recórrer a una tercera instància judicial a Bèlgica.
El jutge de Gant ha analitzat en aquests últims mesos la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre l'aplicació de l'euroordre automàtica en el cas de Valtònyc. Abans de la pandèmia, al març, la justícia europea va marcar el camí en relació al raper mallorquí. El TJUE va sentenciar que els tribunals espanyols van utilitzar malament l'euroordre per terrorisme contra Valtònyc. Concretament, va sentenciar que els jutges espanyols van utilitzar un codi penal posterior als fets per demanar una extradició per la via ràpida.
Espanya volia aplicar la llei de 2015, que castiga de manera més severa l'apologia del terrorisme, en el cas de Valtònyc, i no pas la del cas concret, de 2012, que implica una condemna insuficient per ser extradit de manera automàtica. Així doncs, el TJUE va concloure ja farà sis mesos que la llei de referència havia de ser la del moment en què es van cometre els fets, és a dir, la de 2012.
La maniobra d'Espanya passava per demanar l'extradició automàtica del cantant pel delicte d'enaltiment del terrorisme, però la legislació europea només permet aquesta via ràpida per crims castigats a l'estat en qüestió amb almenys tres anys de presó. Valtònyc va ser condemnat a dos anys de presó amb la llei espanyola de 2012, però quan es va emetre l'euroordre la pena màxima que marcava el codi penal era de tres anys, per una reforma de 2015.
El jutge ha preguntat a l'alt tribunal belga si les injúries a la corona són compatibles amb la llibertat d'expressió a Bèlgia. La resolució del cas, per tant, s'allargarà encara uns mesos més. Valtònyc fa dos anys i mig que és a l'exili després de ser condemnat a dos anys de presó per injúries a la corona i enaltiment del terrorisme per les seves cançons. El jutge de primera instània ja va rebutjar l'euroordre contra el cantant, però la decisió va ser recorreguda en segona instància. Sigui quina sigui la decisió final, encara es podrà recórrer a una tercera instància judicial a Bèlgica.
El jutge de Gant ha analitzat en aquests últims mesos la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre l'aplicació de l'euroordre automàtica en el cas de Valtònyc. Abans de la pandèmia, al març, la justícia europea va marcar el camí en relació al raper mallorquí. El TJUE va sentenciar que els tribunals espanyols van utilitzar malament l'euroordre per terrorisme contra Valtònyc. Concretament, va sentenciar que els jutges espanyols van utilitzar un codi penal posterior als fets per demanar una extradició per la via ràpida.
Espanya volia aplicar la llei de 2015, que castiga de manera més severa l'apologia del terrorisme, en el cas de Valtònyc, i no pas la del cas concret, de 2012, que implica una condemna insuficient per ser extradit de manera automàtica. Així doncs, el TJUE va concloure ja farà sis mesos que la llei de referència havia de ser la del moment en què es van cometre els fets, és a dir, la de 2012.
La maniobra d'Espanya passava per demanar l'extradició automàtica del cantant pel delicte d'enaltiment del terrorisme, però la legislació europea només permet aquesta via ràpida per crims castigats a l'estat en qüestió amb almenys tres anys de presó. Valtònyc va ser condemnat a dos anys de presó amb la llei espanyola de 2012, però quan es va emetre l'euroordre la pena màxima que marcava el codi penal era de tres anys, per una reforma de 2015.