De Mas, Fernàndez i la unitat

Rep El Despertador cada matí al teu correu

La unitat ja no ven en alguns barris. L'espai polític de l'antiga Convergència, ara atomitzat entre Junts, el PDECat, el PNC, Convergents i algun altre grup, n'havia fet històricament bandera amb projectes com la mateixa federació CiU, la Casa Gran del Catalanisme o Junts pel Sí. El pal de paller i la unitat que implicaven posar, deien, sempre el país per davant de les ideologies. Ara, Carles Puigdemont i el seu entorn han arribat a la conclusió que l'independentisme necessita una clarificació interna que resolgui hegemonies i enforteixi lideratges després de la frenada en sec del 27-O. O, el que és el mateix, una campanya dura contra ERC i altres agents per consolidar el seu comandament i validar una estratègia de "confrontació intel·ligent" amb l'Estat, encara per concretar. 

És també en aquesta clau que s'han de llegir els retrets als republicans (i en menor mesura a la CUP i al PDECat) que farceixen els dos llibres de l'expresident, la negativa a entendre's amb els hereus de CDC, el no de Josep Costa a la unitat estratègica que demanaven a la Diada les entitats o les acusacions d'Artadi a ERC per fer-los "xantatge" reclamant-la. El gir és total i, com en tots, val més no buscar-hi la coherència.

Per contra, Mas fa anys que defensa la unitat i ahir hi va tornar empipat perquè es fa pregar fins i tot a casa seva. Ho va començar a fer el 2014, quan va veure amenaçada per ERC l'hegemonia de CiU, que acusava una certa desorientació del seu electorat pel procés i pagava les retallades i els escàndols de corrupció que encara ara n'assetgen els hereus. Deia que ho feia per convicció, però els seus detractors -singularment ERC, que volia un "programa paraigua" compartit- només hi veien partidisme per mantenir el timó del procés.

El cert és que les crides i la posada en pràctica a la unitat van facilitar com a mínim l'aliança electoral, i sobretot estratègica, que va fer possible l'1-O a partir d'un diagnòstic i objectiu compartit. L'independentisme va tenir i fer servir una majoria operativa. Ara, Junts i ERC -afegeixin aquí també la CUP- no són capaços ni de posar-se d'acord per liquidar una legislatura que tindrà com a colofó la inhabilitació de Quim Torra i que no ha aconseguit cap dels seus objectius.

Mas va trencar ahir el seu silenci per fer evident la seva decepció amb Puigdemont i els seus afins, especialment amb noms com Turull, Rull o Artadi, que havien estat de la seva confiança i a qui va confiar grans responsabilitats tant a CDC com al Govern. L'expresident segueix al PDECat i això augmenta de forma exponencial les seves possibilitats de treure el cap a les pròximes eleccions, sobretot si implica una presència significativa en campanya encara que sigui sense entrar al cos a cos amb Puigdemont. Mas, però, intentava ahir un darrer i agònic intent per intentar que, com a mínim, Junts i PDECat vagin en coalició. ERC parteix favorita a les enquestes i Junts espera una remuntada in extremis com la del 21-D mentre la CUP, immersa en un debat intern sobre quina aportació pot fer al moviment, busca en David Fernàndez, a qui han ofert el cap de cartell, un element aglutinador i atractiu. L'exdiputat ho és i demostra també com la formació anticapitalista no ha tingut més remei que adaptar-se al màrqueting electoral per competir. Lluny queden aquells compromisos estatutaris d'una legislatura i prou.

Fernàndez és, per tarannà i posició, un constructor de consensos més enllà del seu partit. Com també Mas, tot i que aquest amb un estil més agressiu per sortir-se'n. De fet, tots dos i la seva famosa abraçada són una de les imatges del procés participatiu del 9-N, primer intent de fer efectiu el dret a decidir. Fa uns dies escrivia que, si Puigdemont i Junqueras no eren capaços d'arribar a un acord estratègic o de respectar la iniciativa política i lideratge del vencedor -que a la pràctica té el mateix efecte-, caldran nous lideratges.

A molts no els va agradar llegir-ho, més atenent a la situació personal dels dos líders, víctimes de la repressió, però és evident que Junts i ERC, ERC i Junts, poden buscar alternatives per governar l'autonomia -els postconvergents ho han fet com a complement del PSC a la Diputació de Barcelona i els republicans per aconseguir algunes alcaldies-, però no per fer la independència. Els números són els que són i la unitat estratègica segueix sent una exigència malgrat el fangar en què són uns i altres i del que no en sortiran com a mínim fins a l'endemà de les eleccions.
 

---

Avui no et perdis

» Exclusiva: La CUP ofereix en ferm a David Fernàndez ser cap llista al Parlament; per Ferran Casas i Joan Serra Carné.

»Mas aixeca el dit i s'ofereix per evitar «in extremis» la ruptura Junts‑PDECat; per Oriol March.

» Opinió: «La llum i la unitat»; per Jaume Barberà.

»Més pressió sobre Torra perquè fixi la data de les eleccions; per Sara González.

» Mapes: El risc de rebrot cau a més de la meitat de comarques però es manté alt en tres de cada quatre; per Roger Tugas Vilardell.

» Escoles obertes; mestres i famílies, en alerta; per Bernat Surroca.

» Crònica: Primer dia d’escola del curs de la Covid‑19: «I a veure quant dura!»; per Elisenda Soriguera.

» Filiprim: La Setmana del Llibre en Català al TN; per Toni Vall.
 

---

 El passadís

La pandèmia ha canviat moltes coses, també la relació entre les principals entitats del patriciat barceloní. Aquest dilluns, el Círculo Ecuestre va acollir un debat sobre el futur econòmic de Barcelona que va ser moderat pel periodista Joan Tapia. L'acte va permetre veure plegats els presidents de Foment, Josep Sánchez Llibre; del Cercle d'Economia, Javier Faus; i de la Fira, Pau Relat. Tots tres van escenificar molta proximitat. Entre els assistents es va destacar la sintonia entre Faus i Sánchez Llibre, després que les relacions entre totes dues entitats fossin millorables en els primers mesos de la gestió de Faus. El president del Cercle no va assistir a l'acte de Foment i Pimec de l'octubre passat en què es va advocar per una sortida pactada al conflicte català. Però el cert és que les relacions s'han refet i són cordials. En l'acte d'ahir, el president de Foment va criticar durament la gestió d'Ada Colau amb la restauració i el comerç. Molts van mirar cap al tercer convidat, Pau Relat, president de la Fira, que va restar mut. L'alcaldessa de Barcelona presideix el Consell de la Fira.

Vist i llegit

Ahir gairebé 60.000 començaven a l'escola, a les aules de P3, les dels més petits. Era, per ells, un dia de nervis, emocions i pors. I ho era, sobretot, pels seus pares, que encara els veuen tan petits i dependents i no estan gens acostumats a separar-se'n. Recupero un text del periodista Carles Capdevila, que va morir el 2017 i que es va publicar al seu llibre La vida que aprenc (Arcàdia). Retrata amb tendresa i el seu particular estil el primer dia que ahir molts pares van viure. "Els separen trenta anys d'experiència, però els uneix una mateixa por i tristesa davant del primer adeu", escrivia del pare i la seva filla. Ho van recollir a Catorze amb un vídeo amb el text llegit pel mateix Capdevila.

 L'efemèride

Avui és el Dia Internacional de la Democràcia, instituït per les Nacions Unides. L'organització incentiva els governs i les organitzacions del món a promoure i defensar els principis de la democràcia. El 15 de setembre, en aquest cas de 2014, l'ANC va lliurar 750.000 signatures al Parlament per reclamar la independència. En aquest vídeo, l'ONU explicava com entén els valors democràtics. 

 L'aniversari

Avui fa anys la reina d'Espanya, Letícia Ortiz, però segur que us estimeu més que celebrem un altre aniversari, que és de gent que sap què és la lluita i que s'estima el seu bocí de país com una forma d'estimar-se'l sencer. El 15 de setembre de l'any 2000, avui fa vint anys, es constituïa, a Tortosa, la Plataforma en Defensa de l'Ebre per lluitar contra el Pla Hidrològic Nacional (PHN) que impulsava el govern de José María Aznar i que preveia transvasar l'aigua del riu al País Valencià, Múrcia i Almeria, amenaçant els ecosistemes del Delta. El PHN comptava, inicialment, amb el suport de CiU, que governava la Generalitat, però el gran moviment que va saber liderar a les Terres de l'Ebre i les complicitats guanyades arreu amb una mobilització constant van aconseguir canviar-ho i finalment el PHN es va derogar.

El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi. Ara encara lluita per sensibilitzar de la necessitat de protegir el Delta, recentment afectat pel temporal Gloria. Cada revolució té la seva banda sonora. I la de la lluita contra el PHN la van posar Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Aquí Lo riu és vida. I tant que ho és. Felicitats!

 ​Fes clic aquí per rebre'l