Mas aixeca el dit i s'ofereix per evitar «in extremis» la ruptura Junts-PDECat

Fa poc més d'un any, un alt càrrec en l'etapa d'Artur Mas -tant al Govern com a CDC- esgotava les últimes gotes d'un cafè fent aquesta reflexió: "A tots els qui érem a primera fila ens sap greu veure com no hi ha entesa. Teníem 62 escons i el partit era una màquina ben greixada. No hem estat capaços de mantenir-ho". Aquest dilluns, l'expresident de la Generalitat es confessava "trist, decebut i empipat" amb la manca d'acord entre el PDECat i Junts per Catalunya (JxCat), dos projectes que van caminar plegats a partir del desembre del 2017 -Mas va anar a Brussel·les per pactar-ne els termes d'una coalició que deixava en segon i tercer terme la direcció dels hereus de CDC- però que, si no hi ha un miracle, confrontaran projectes a les eleccions.

Podria existir, aquest miracle? S'està a temps d'evitar la trencadissa i que Carles Puigdemont i qui presenti el PDECat -previsiblement l'exconsellera Àngels Chacón- no hagin de fer campanya per separat? Mas considera que sí, que hi ha un mínim marge, i en una roda de premsa als jardins del Palau Robert, a tocar del seu despatx com a expresident -i no a la seu del PDECat, detall que no ha passat desapercebut-, ha aixecat el dit per erigir-se com a home bo a l'hora de refer la unitat. Unitat cap a dins, és a dir, per apaivagar els decibels de la baralla interna en tot l'espai de JxCat, però també dins l'independentisme, disgregat com està davant la inhabilitació de Quim Torra.

Mas, en els quatre anys i mig que han passat des del "pas al costat" que va permetre encetar la legislatura del referèndum amb Puigdemont al comandament del Govern, ha vist com Junts pel Sí no tenia continuïtat i com el PDECat, que va presidir entre el 2016 i el 2018, ha quedat buit amb el transvasament massiu de militants, quadres i càrrecs cap a Junts, el nou partit que lideren el seu successor a Palau i Jordi Sànchez, també impulsors de la fallida Crida Nacional per la República. Mas ha estat en silenci durant mesos, ha rebutjat totes les peticions d'entrevista que li han arribat, però de portes endins ha mantingut comunicació amb Bonvehí, Lledoners i Waterloo.

El missatge que els ha anat traslladant? Si no hi ha entesa per incloure -sense dissoldre'l- el PDECat dins del nou partit, que es basteixi una coalició. Aquesta opció, rebutjada d'entrada per Sànchez, tampoc comptava amb l'aval de Puigdemont ni amb el dels presos. Josep Rull i Jordi Turull, els dos dirigents més destacats en l'època final de Mas al capdavant de CDC, s'han alineat amb el líder a l'exili i han propiciat la desbandada dins del PDECat. La ruptura ha estat tan evident que és l'argument que ha servit a l'expresident per justificar per què no s'ha fet de Junts: "No seré partícip d'una separació". "Jo no m'he mogut", ha apuntat en referència a la vigència del projecte del PDECat, on continuarà militant. A la seu del partit respiren una mica més alleujats.

Contra els cessaments i l'incompliment d'acords 

No serà candidat, no vol formar part del Govern, no defensarà cap opció públicament que el confronti amb Puigdemont -que aquest vespre ha reivindicat el passat de CDC de bona part dels impulsors de Junts-, però això no vol dir que s'hagi estalviat retrets. Al contrari. Ha insistit que es fa complicat defensar la unitat de l'independentisme quan no es pot aconseguir en les mateixes files, ha criticat els canvis a l'executiu liderats per Torra -i avalats per Waterloo- perquè han complicat l'acord dins de JxCat, i ha lamentat que no s'hagin complert els acords signats durant la negociació. Això últim fa referència al litigi obert pel control de les sigles de Junts per Catalunya, de les quals Puigdemont i Sànchez se'n van apropiar en una assemblea telemàtica el 27 de juny.

Mas coneix de primera mà que en la negociació es van segellar dos acords, un signat per David Bonvehí i Jordi Sànchez, i un altre firmat també per Puigdemont. S'hi pot llegir que, en cas de desacord, cap de les parts podrà fer ús de la marca JxCat. El PDECat interpreta que s'ha incomplert aquesta clàusula i ha interposat una demanda que el dia 25 celebrarà la vista per les mesures cautelars. Al partit de Bonvehí encara recorden la tarda en què, a Manresa i durant la primera setmana de juliol, Sànchez va comunicar al president del PDECat -també hi era Marc Castells, alcalde d'Igualada- que ja no disposaven del control de JxCat. Un moviment que ha comportat "conseqüències indesitjables", a parer de Mas. Les diferències les haurà de dirimir un jutge.

Tot i els retrets, l'expresident es manté en una certa ambivalència: no es fa de Junts perquè considera que no pot acabar la seva trajectòria en un projecte de "separació", però no liderarà -com han alimentat certes especulacions- cap discurs que vagi en contra de Puigdemont. Té intenció de "reforçar" el perfil institucional, però s'ha distanciat obertament de Torra. Si els canvis al Govern havien de servir per enfortir l'executiu davant la pandèmia, Mas ha indicat que hauria d'haver afectat també ERC, que és qui disposa dels departaments més delicats -Salut i Educació, per exemple-. Una de les conseqüències dels canvis -que el president no va comunicar-li- és que ha fet encara més complicat -si era possible- el pacte entre Junts i el PDECat. La relació entre els dos no és la mateixa que en l'anterior legislatura entre Mas i Puigdemont.

L'expresident assegura que ell no s'ha mogut, i el cert és que qui s'ha anat desplaçant progressivament no és només Puigdemont sinó també els presos amb llarga trajectòria a CDC, que ara orbiten al voltant de Sànchez com a secretari general de Junts. Mas que per als més independents de la nova formació és vist com una figura massa del passat, va parlar amb el seu antecessor la setmana passada, i també està en contacte amb Bonvehí. Demana, per ara, trobar la fórmula per evitar la trencadissa. Durant la negociació es va posar damunt la taula una coalició que, passat el temps, derivés en fusió. Els moviments que fins ara ha fet Mas en privat ha decidit impulsar-los en públic -aquest dilluns no ha dit res que no sabessin els qui han parlat amb ell últimament- per conjurar un risc de ruptura amb conseqüències imprevisibles si hi ha xoc a les urnes.