14
de setembre
del
2020
Actualitzat
a les
18:28h
Sis mesos després, ha arribat el dia. Les 5.455 escoles i instituts d'arreu de Catalunya han reobert aquest matí amb normalitat i sense incidències destacables, amb protagonisme per a les estrictes mesures de seguretat dictades pel Govern per aconseguir que el curs es pugui desenvolupar amb la màxima normalitat possible tenint en compte la situació de pandèmia que es viu a Catalunya. Només dos centres no han pogut obrir per la Covid-19, i un tercer no ho ha pogut fer per una plaga de vespes. El nerviosisme i la il·lusió habituals del primer dia de curs s'ha combinat enguany amb la incertesa davant d'un curs que es preveu extraordinari i més complex que mai. "Estem tranquils, a veure què passa", han comentat grups de pares en diverses escoles catalanes. El repte, en els pròxims dies, serà aplicar i veure si funcionen bé els protocols de detecció precoç de casos de Covid-19.
El protagonisme del primer dia se l'han endut les mesures de prevenció, que s'hauran d'anar adaptant a la realitat de cada centre i incrementant o reduint en funció de la situació de cada moment. Les mascaretes, obligatòries tant a Primària com a Secundària fins a nova ordre, els controls de temperatura, el gel hidroalcohòlic i les fileres per entrar a les escoles i instituts han estat les imatges que més s'han succeït arreu del país. Els protocols d'entrada i sortida -que en la majoria de les escoles ha estat de manera esglaonada- s'hauran d'anar modulant amb el pas dels dies, després que en alguns centres no s'hagi pogut entrar a les hores previstes. Al Bages, per exemple, les particularitats de cada escola han dificultat poder complir els plans d'accés als edificis, i en alguns centres s'han produït cues i aglomeracions a l'hora d'entrar.
No totes les escoles han començat al 100% el primer dia. A les comarques del Camp de Tarragona, per exemple les escoles han començat fent classe però els instituts s'han limitat a fer només presentació del curs. Tot i així, en termes generals, la sensació ha estat d'una barreja d'optimisme i incertesa en un curs que suposarà un repte pedagògic i requerirà un esforç extra del professorat. "És un dia molt esperat i ho hem intentat preparar de la millor manera possible", apunta a NacióDigital el director de l'Institut de Vic, Cristòbol Estrella. De cara a l'"emergència educativa" que viu Catalunya, terme utilitzat des de fa setmanes pel conseller d'Educació Josep Bargalló, el Departament ha incorporat més de 8.000 professionals a les escoles i espera fer noves contractacions en funció de les necessitats i de la situació epidemiològica.
Malgrat la normalitat del primer dia, les autoritats tenen clar que hi haurà casos a les escoles i que caldrà tancar grups. El primer, de fet, s'ha conegut aquest migdia i ha estat en una escola de Rubí. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Bargalló ha assegurat que "hi haurà incidència" però que tothom sap com afrontar-les i tractar-les de manera eficient per evitar el tancament de centres. Els protocols dels departaments d'Educació i Salut, de fet, van en aquest sentit: fer confinaments quirúrgics en grups de convivència estable que permetin que la resta de l'escola pugui continuar funcionant amb normalitat. Amb l'augment de la mobilitat i dels contactes estrets, és lògic pensar que la tornada a l'escola tindrà impacte sobre les indicadors epidemiològics. El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha apuntat que preveuen un repunt dels indicadors que esperen que sigui "molt lleu".
Les famílies, en general, han valorat l'"esforç" de la comunitat educativa per garantir un inici de curs segur i tenen clar que cal tornar a les aules. "No podem aïllar els nens del món", deien pares i mares consultats per NacióDigital a poques hores de la tornada a l'escola. El cert és, com ha reconegut Bargalló, que el curs comença amb un 30% de grups que no han assolit la ràtio de 20 alumnes per classe i ha admès que es podrien haver contractat més professors -se n'han incorporat poc més de 5.000- "si la situació pressupostària fos un altra. El curs, en el mateix sentit, ha arrencat amb 56 professionals de baixa per Covid-19 i 217 en quarantena, que s'han de sumar també als 800 que tenen una baixa mèdica perquè són col·lectiu de risc i no se'ls ha pogut adaptar el seu lloc de treball.
Malestar sindical i amenaça de vaga
Qui no ho veu clara la situació són els sindicats. En les últimes setmanes s'han mostrat molt crítics amb els plans del Govern, que no han donat la resposta que esperaven. Aquest matí, davant del Departament, els sindicats de mestres han reclamant reduir les ràtios, incorporar 40.000 docents de reforç i augmentar la distància entre els alumnes a les aules, que, denuncien, en alguns casos no és ni de 40 centímetres de separació entre pupitres. Des de fa uns dies, s'està consultant entre el professorat la possibilitat de fer una vaga si la conselleria que pilota Bargalló no accepta cap mesura addicional en les properes setmanes.
El portaveu d'USTEC, Ramon Font, ha dit que el pla del departament no és creïble, ja que els grups bombolla "són una entelèquia". Segons ell, en països com Corea del Sud i Israel s'ha demostrat que, tot i les mesures, les escoles poden ser un focus de propagació i per això demanen mesures més estrictes i que no s'estalviïn diners. Font creu que caldria gastar 1.500 milions d'euros més en l'educació pública a Catalunya aquest curs, un 1% dels fons que arribaran de la Unió Europea, per garantir el 100% de presencialitat durant tot el curs per part de tot l'alumnat.
La Intersindical-CSC s'ha concentrat davant l'escola de Sant Vicenç dels Horts que no ha pogut obrir per positius de Covid. Per als representants d’educació de la Intersindical han faltat "previsió i esforços" en la gestió d'aquest inici de curs. Després de posar Dinamarca com a referència, on fa mesos que van obrir les aules amb 10 alumnes i l'ús d'espais municipals, han contraposat la situació del país nòrdic amb la de Catalunya, on, segons el sindicat, les "aules seguiran massificades, hi ha escoles de 700 alumnes que només disposen d’1 termòmetre i pocs litres de gel hidroalcohòlic i molts substituts no arriben als centres fins al primer dia de curs tot i que les places fa més d’una setmana que estan buides".
El protagonisme del primer dia se l'han endut les mesures de prevenció, que s'hauran d'anar adaptant a la realitat de cada centre i incrementant o reduint en funció de la situació de cada moment. Les mascaretes, obligatòries tant a Primària com a Secundària fins a nova ordre, els controls de temperatura, el gel hidroalcohòlic i les fileres per entrar a les escoles i instituts han estat les imatges que més s'han succeït arreu del país. Els protocols d'entrada i sortida -que en la majoria de les escoles ha estat de manera esglaonada- s'hauran d'anar modulant amb el pas dels dies, després que en alguns centres no s'hagi pogut entrar a les hores previstes. Al Bages, per exemple, les particularitats de cada escola han dificultat poder complir els plans d'accés als edificis, i en alguns centres s'han produït cues i aglomeracions a l'hora d'entrar.
No totes les escoles han començat al 100% el primer dia. A les comarques del Camp de Tarragona, per exemple les escoles han començat fent classe però els instituts s'han limitat a fer només presentació del curs. Tot i així, en termes generals, la sensació ha estat d'una barreja d'optimisme i incertesa en un curs que suposarà un repte pedagògic i requerirà un esforç extra del professorat. "És un dia molt esperat i ho hem intentat preparar de la millor manera possible", apunta a NacióDigital el director de l'Institut de Vic, Cristòbol Estrella. De cara a l'"emergència educativa" que viu Catalunya, terme utilitzat des de fa setmanes pel conseller d'Educació Josep Bargalló, el Departament ha incorporat més de 8.000 professionals a les escoles i espera fer noves contractacions en funció de les necessitats i de la situació epidemiològica.
Malgrat la normalitat del primer dia, les autoritats tenen clar que hi haurà casos a les escoles i que caldrà tancar grups. El primer, de fet, s'ha conegut aquest migdia i ha estat en una escola de Rubí. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Bargalló ha assegurat que "hi haurà incidència" però que tothom sap com afrontar-les i tractar-les de manera eficient per evitar el tancament de centres. Els protocols dels departaments d'Educació i Salut, de fet, van en aquest sentit: fer confinaments quirúrgics en grups de convivència estable que permetin que la resta de l'escola pugui continuar funcionant amb normalitat. Amb l'augment de la mobilitat i dels contactes estrets, és lògic pensar que la tornada a l'escola tindrà impacte sobre les indicadors epidemiològics. El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha apuntat que preveuen un repunt dels indicadors que esperen que sigui "molt lleu".
Les famílies, en general, han valorat l'"esforç" de la comunitat educativa per garantir un inici de curs segur i tenen clar que cal tornar a les aules. "No podem aïllar els nens del món", deien pares i mares consultats per NacióDigital a poques hores de la tornada a l'escola. El cert és, com ha reconegut Bargalló, que el curs comença amb un 30% de grups que no han assolit la ràtio de 20 alumnes per classe i ha admès que es podrien haver contractat més professors -se n'han incorporat poc més de 5.000- "si la situació pressupostària fos un altra. El curs, en el mateix sentit, ha arrencat amb 56 professionals de baixa per Covid-19 i 217 en quarantena, que s'han de sumar també als 800 que tenen una baixa mèdica perquè són col·lectiu de risc i no se'ls ha pogut adaptar el seu lloc de treball.
Malestar sindical i amenaça de vaga
Qui no ho veu clara la situació són els sindicats. En les últimes setmanes s'han mostrat molt crítics amb els plans del Govern, que no han donat la resposta que esperaven. Aquest matí, davant del Departament, els sindicats de mestres han reclamant reduir les ràtios, incorporar 40.000 docents de reforç i augmentar la distància entre els alumnes a les aules, que, denuncien, en alguns casos no és ni de 40 centímetres de separació entre pupitres. Des de fa uns dies, s'està consultant entre el professorat la possibilitat de fer una vaga si la conselleria que pilota Bargalló no accepta cap mesura addicional en les properes setmanes.
El portaveu d'USTEC, Ramon Font, ha dit que el pla del departament no és creïble, ja que els grups bombolla "són una entelèquia". Segons ell, en països com Corea del Sud i Israel s'ha demostrat que, tot i les mesures, les escoles poden ser un focus de propagació i per això demanen mesures més estrictes i que no s'estalviïn diners. Font creu que caldria gastar 1.500 milions d'euros més en l'educació pública a Catalunya aquest curs, un 1% dels fons que arribaran de la Unió Europea, per garantir el 100% de presencialitat durant tot el curs per part de tot l'alumnat.
La Intersindical-CSC s'ha concentrat davant l'escola de Sant Vicenç dels Horts que no ha pogut obrir per positius de Covid. Per als representants d’educació de la Intersindical han faltat "previsió i esforços" en la gestió d'aquest inici de curs. Després de posar Dinamarca com a referència, on fa mesos que van obrir les aules amb 10 alumnes i l'ús d'espais municipals, han contraposat la situació del país nòrdic amb la de Catalunya, on, segons el sindicat, les "aules seguiran massificades, hi ha escoles de 700 alumnes que només disposen d’1 termòmetre i pocs litres de gel hidroalcohòlic i molts substituts no arriben als centres fins al primer dia de curs tot i que les places fa més d’una setmana que estan buides".