14
de setembre
del
2020
Actualitzat
a les
11:04h
Tinc l'empipadora sensació que no s'està entenent gens ni mica com de malament està el sector cultural. Us heu assabentat del patiment que els llibres, la música, el teatre i el cine estan vivint des del mes de març? Si us n'heu adonat, molt possiblement serà perquè ja us està bé el tractament vomitiu que la cultura rep de les institucions que suposadament l'han de cuidar.
La setmana passada em vaig proposar un experiment. Mirar el Telenotícies matí i vespre de TV3 per a comprovar quin tractament li donaven a la Setmana del Llibre en Català, que ha durat des de dimecres fins ahir diumenge al Moll de la Fusta de Barcelona. El resultat de l’experiment és trist.
Context: el món literari català ha de recuperar-se de la sotragada terrible del no Sant Jordi i de l'experiment fallit del Santi Jordi d'estiu. L'Associació d'Editors en Llegua Catalana, amb la seva força i embranzida de sempre, desafiant les dificultats, les suspicàcies, les discrepàncies, aconsegueix muntar la Setmana en un nou emplaçament, més ampli, amb les mesures de seguretat impecables i amb la presència de tots els que hi havien de ser, editors i llibreters. Un orgull de feina ben feta de Montse Ayats, Joan Carles Girbés i tot el seu equip.
Experiment: Dia 9 al migdia: connexió en directe i explicació del context, les dificultats i expectatives. Entrevista, curta però suficient, a Joan Carles Girbés, president de la Setmana. Correcte.
Dia 9 al vespre: informació com de passada, molt curta, al final de la secció de cultura i locutada pel mateix presentador i amb imatges de recurs.
Dia 10 al migdia: res.
Dia 10 al vespre: explicació del premi Trajectòria a Teresa Duran. Correcte.
Dia 11 al migdia: explicació de tres novetats literàries sobre llengua catalana que es presenten a la setmana. La Setmana no és important, és el de menys, tan sols el marc.
Dia 11 al vespre: res.
Dia 12 al migdia: res.
Dia 12 al vespre: explicació de tres novetats literàries que tenen a veure amb els efectes de la pandèmia i que s'han presentat a la Setmana. La Setmana no és important, és el de menys, tan sols el marc.
Dia 13 al migdia: Pep Coll publica llibre i es presenta a la Setmana. S'explica del llibre, amb independència que es presenti, o no, a la Setmana. Mateixa sensació que als punts anteriors. I encara més: per què es parla d’aquest llibre en concret més enllà que sigui un dels llibres presentats durant el matí a la Setmana?
Dia 13 al vespre: Intro del locutor que explica el final de la Setmana i el nombre de visitants seguit d'un muntatge musical per acabar el TN. Imatges buides i sense contingut.
I el balanç? I els editors? I els llibreters? Per què no hi heu parlat? Per què no han tingut veu als dos informatius importants de la casa? Sou conscients de la importància que té la Setmana pel gremi literari català? Si cada dia feu una secció esportiva eterna. Si cada dia ens expliqueu les absurdes novetats del Barça a tota hora. Si cada dia expliqueu coses del Reial Madrid. Si cada dia doneu fe de totes i cada una de les intranscendències que diuen tots i cada un dels polítics de tots i cada un dels partits polítics.
No podeu fer una informació diària i detallada d'un esdeveniment tan important i decisiu com aquest en què, contra vent i marea, durant cinc dies hi ha programades quasi dues-centes activitats, hi participen cent noranta-vuit segells editorials, hi ha setze llibreries, seixanta-sis mòduls i, a més a més i contra pronòstic, és un èxit? No podeu, més enllà d’explicar (que també, fabulós fer-ho!) que s’hi presenten novetats, garbellar una mica entre les dotzenes i dotzenes d’històries que hi ha allà dins contingudes i que val tant la pena explicar? No podeu servir-nos cinc dies de bones històries -curtes, concises, si cal- de bon periodisme cultural?
La cultura no interessa, ni tan sols en la situació d’emergència que vivim. Una situació d’emergència que exigeix que un esdeveniment com la Setmana sigui explicat del dret i del revés cada dia, matí i vespre, als informatius de TV3. La cultura ha de demanar torn per a ser explicada. Sempre, sempre, sempre perd davant dels esports i la política.
No ho entenc.
La setmana passada em vaig proposar un experiment. Mirar el Telenotícies matí i vespre de TV3 per a comprovar quin tractament li donaven a la Setmana del Llibre en Català, que ha durat des de dimecres fins ahir diumenge al Moll de la Fusta de Barcelona. El resultat de l’experiment és trist.
Context: el món literari català ha de recuperar-se de la sotragada terrible del no Sant Jordi i de l'experiment fallit del Santi Jordi d'estiu. L'Associació d'Editors en Llegua Catalana, amb la seva força i embranzida de sempre, desafiant les dificultats, les suspicàcies, les discrepàncies, aconsegueix muntar la Setmana en un nou emplaçament, més ampli, amb les mesures de seguretat impecables i amb la presència de tots els que hi havien de ser, editors i llibreters. Un orgull de feina ben feta de Montse Ayats, Joan Carles Girbés i tot el seu equip.
Experiment: Dia 9 al migdia: connexió en directe i explicació del context, les dificultats i expectatives. Entrevista, curta però suficient, a Joan Carles Girbés, president de la Setmana. Correcte.
Dia 9 al vespre: informació com de passada, molt curta, al final de la secció de cultura i locutada pel mateix presentador i amb imatges de recurs.
Dia 10 al migdia: res.
Dia 10 al vespre: explicació del premi Trajectòria a Teresa Duran. Correcte.
Dia 11 al migdia: explicació de tres novetats literàries sobre llengua catalana que es presenten a la setmana. La Setmana no és important, és el de menys, tan sols el marc.
Dia 11 al vespre: res.
Dia 12 al migdia: res.
Dia 12 al vespre: explicació de tres novetats literàries que tenen a veure amb els efectes de la pandèmia i que s'han presentat a la Setmana. La Setmana no és important, és el de menys, tan sols el marc.
Dia 13 al migdia: Pep Coll publica llibre i es presenta a la Setmana. S'explica del llibre, amb independència que es presenti, o no, a la Setmana. Mateixa sensació que als punts anteriors. I encara més: per què es parla d’aquest llibre en concret més enllà que sigui un dels llibres presentats durant el matí a la Setmana?
Dia 13 al vespre: Intro del locutor que explica el final de la Setmana i el nombre de visitants seguit d'un muntatge musical per acabar el TN. Imatges buides i sense contingut.
I el balanç? I els editors? I els llibreters? Per què no hi heu parlat? Per què no han tingut veu als dos informatius importants de la casa? Sou conscients de la importància que té la Setmana pel gremi literari català? Si cada dia feu una secció esportiva eterna. Si cada dia ens expliqueu les absurdes novetats del Barça a tota hora. Si cada dia expliqueu coses del Reial Madrid. Si cada dia doneu fe de totes i cada una de les intranscendències que diuen tots i cada un dels polítics de tots i cada un dels partits polítics.
No podeu fer una informació diària i detallada d'un esdeveniment tan important i decisiu com aquest en què, contra vent i marea, durant cinc dies hi ha programades quasi dues-centes activitats, hi participen cent noranta-vuit segells editorials, hi ha setze llibreries, seixanta-sis mòduls i, a més a més i contra pronòstic, és un èxit? No podeu, més enllà d’explicar (que també, fabulós fer-ho!) que s’hi presenten novetats, garbellar una mica entre les dotzenes i dotzenes d’històries que hi ha allà dins contingudes i que val tant la pena explicar? No podeu servir-nos cinc dies de bones històries -curtes, concises, si cal- de bon periodisme cultural?
La cultura no interessa, ni tan sols en la situació d’emergència que vivim. Una situació d’emergència que exigeix que un esdeveniment com la Setmana sigui explicat del dret i del revés cada dia, matí i vespre, als informatius de TV3. La cultura ha de demanar torn per a ser explicada. Sempre, sempre, sempre perd davant dels esports i la política.
No ho entenc.