Procés català

El futur de Torra marca el duel electoral: setmana amb cita al Suprem i debat de política general

La falta d'acord sobre què fer quan arribi la inhabilitació del Suprem eixampla la bretxa entre JxCat i ERC, i condicionarà la sessió al Parlament

per Oriol March , 14 de setembre de 2020 a les 10:46 |
Torra, Aragonès i Budó, a l'ofrena al monument a Rafael de Casanova | Ricard Novella
La legislatura catalana, en certa manera, no s'ha mogut mai del Tribunal Suprem. Tot el que s'hi ha decidit -el judici i la sentència de l'1-O, els vetos a les investidures de Jordi Sànchez i l'empresonament de Jordi Turull a mig debat parlamentari, la suspensió dels diputats processats per rebel·lió, les euroordres contra els exiliats- ha tingut un gran impacte tant al Palau de la Generalitat com al Parlament. A partir del 17 de setembre, aquest mateix dijous, el Suprem tindrà el futur del president Quim Torra a les mans i, per tant, també s'apropiarà de la competència per activar el compte enrere electoral. Un escenari que accelera la maquinària electoral de l'independentisme, dividit sobre la resposta a la inhabilitació de Torra i al qual les entitats urgeixen -amb missatge a Carles Puigdemont i Oriol Junqueras durant la Diada- a refer la unitat.

La remodelació del Govern de la setmana passada -expulsió inclosa del PDECat després de la trencadissa amb Carles Puigdemont-, en clau d'urnes, tenia una traducció automàtica: el president, a diferència del que pretenia, renunciava a convocar eleccions abans d'acudir a la vista al Suprem. La seva inhabilitació -seria la primera vegada que l'alt tribunal desposseeix del càrrec el màxim responsable de la Generalitat en exercici de les seves funcions- implica l'interinatge immediat al Govern i que Pere Aragonès, en tant que vicepresident, assumeixi la presidència en funcions. Torra i Puigdemont, a banda, ja han demanat que no s'investeixi un candidat alternatiu, de manera que al Parlament hi començaria a córrer el rellotge per la convocatòria automàtica d'eleccions.


Els càlculs passen perquè, si el Suprem inhabilita el president a l'octubre, les eleccions arribarien al febrer. Per què? Primer hi ha un termini de dos mesos per escollir un nou president -precisament el que Junts per Catalunya (JxCat) aposta per evitar- i, quan es constati que no s'ha acordat cap nom de consens, els comicis queden convocats per al cap de dos mesos. I no són uns mesos qualsevol: són els que comprenen l'inici del curs escolar, autèntica prova de foc per a la gestió de la pandèmia, i també el període en què es cronificaran els efectes de la crisi econòmica derivada del coronavirus. Si abans una presidència interina d'Aragonès era mal vista per JxCat, ara és un regal enverinat per als republicans, que han de gestionar les àrees més sensibles del Govern.

Si Aragonès acaba convertint-se en president en funcions haurà d'assumir el desgast de les àrees més delicades del coronavirus camí de les eleccions

Per què? Perquè tenen a les seves mans Salut -Alba Vergés, que ha perdut el protagonisme públic que ha guanyat Josep Maria Argimon, nom suggerit per Torra-, Educació -Josep Bargalló no tindrà setmanes senzilles quan comenci el degoteig de contagis a les escoles- i Treball -Chakir el Homrani és assenyalat dins l'executiu com un dels que ha protagonitzat una gestió més discutible en el seu àmbit, fins al punt de perdre les competències en residències-. Si els republicans pretenien anar a les eleccions exhibint capacitat de gestió, la tardor els posarà més a prova que mai.

Discrepàncies estratègiques


L'altre gran arma electoral amb la qual volien arribar als comicis era la taula de diàleg, de la qual ja es prepara la segona trobada a cavall de la Moncloa i la Generalitat. Abans, però, hi haurà una cimera de l'independentisme per preparar-la en presència de JxCat, ERC, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i el Consell per la República, com ja va passar en la primera cita de la mesa de negociació. Torra hi vol portar l'exercici de l'autodeterminació -això vol dir pactar els termes d'un referèndum, condició a la qual Pedro Sánchez no accedirà- i també l'amnistia pels presos, reivindicada aquesta Diada amb especial insistència per Òmnium en l'acte de record als represaliats.

Tant en la taula de diàleg com en la resposta a la inhabilitació de Torra s'evidencien les discrepàncies estratègiques entre JxCat i ERC, que malgrat tot tenen altes probabilitats de governar junts després de les eleccions. Els republicans insisteixen al president que cal pactar la resposta al Suprem en els propers dies -la CUP ha plantejat una proposta de presidència simbòlica i de pacte per triar la data de les eleccions que serà debatuda en privat pels actors, segons fonts consultades per NacióDigital-, però JxCat ressalta que és Torra qui té la paella pel mànec. A Palau es pensa en la via Venturós per mantenir viva -sense travessar cap línia- la flama de la confrontació amb l'Estat, però no està damunt la taula una desobediència explícita quan arribi la inhabilitació. 

El xoc estratègic és triple: Puigdemont eleva el to de la confrontació, ERC reivindica el referèndum pactat com la via més "sensata" i el PDECat es desmarca de l'expresident i prioritza la recuperació econòmica

Una decisió, en mans del Suprem, que activarà el compte enrere electoral i que, per tant, accelerarà el pols entre els dos socis de Govern. Puigdemont, des Waterloo, intentarà donar cos a la "confrontació intel·ligent" mentre basteix un projecte, el de JxCat, que no ha aconseguit sumar un PDECat que té en Àngels Chacón com a candidata -a l'espera que se celebrin primàries ja s'està preparant un comitè de campanya- i en Artur Mas com un dels principals referents, ara que s'ha desmarcat de Puigdemont. Sense oblidar el pols judicial per la marca, que es dirimirà el 25 de setembre. El líder a l'exili, assenyalen al seu partit, "no tindrà més remei" que ser candidat acompanyat d'un número dos efectiu, com planeja des del febrer. Si és cap de cartell, el discurs s'acostarà més al legitimisme que al diàleg amb l'Estat.

De moment, les enquestes el mantenen distanciat d'ERC, que presentarà Aragonès. El vicepresident compta amb l'aval de Junqueras i es recolzarà en la figura de Marta Rovira en campanya, ara que el líder d'ERC -com la resta de presos de Lledoners- passa pràcticament tot el dia tancat a la cel·la per la suspensió del tercer grau i la situació de coronavirus. Una situació que, per cert, també ha alentit els contactes incipients amb Puigdemont. Rovira i Junqueras han publicat fa tan sols uns dies el nou rumb estratègic d'ERC, que passa per la defensa del referèndum pactat com a via "més sensata" sense descartar una unilateralitat que dependrà de la força electoral de l'independentisme.

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural no tenen el mateix enfocament pel que fa a l'aixecament de la declaració -els primers la defensen sense matisos si se supera el 50% dels vots-, però sí que reclamen abandonar "debats estèrils", "divisions", "simbolismes" i "tacticismes". La tercera Diada sense unitat estratègica va acabar en prec tant d'Elisenda Paluzie com de Marcel Mauri per recuperar un full de ruta comú tres anys després del referèndum. Van fer servir el sit and talk per referir-se a Puigdemont i a Junqueras, la relació dels quals ha tornat a tenir una estrebada amb les revelacions del segon llibre de l'expresident de la Generalitat, que no són precisament amables.

Divisió camí del debat de política general

Qui s'allunya cada vegada més de la unilateralitat -tot i haver-la posat en els estatuts fundacionals el 2016- és el PDECat, que ja té assumit anar en solitari amb un discurs que prioritza la recuperació econòmica. El partit no defensa la confrontació, s'arrenglera sota el lema "Centrem el país" i aspira a ser el referent del sobiranisme de caire moderat. Això el fa entrar en xoc amb el Partit Nacionalista de Catalunya (PNC), amb qui de moment no hi ha contactes per anar junts a les eleccions. De fet, la relació és per ara freda amb la formació que lidera Marta Pascal -amb opcions de ser candidata a les eleccions, plaça per la qual també es pot buscar un independent- i que compta amb la presència de dirigents de l'antiga Convergència en el seu cercle.

Una de les certeses dels comicis condicionats pel Suprem és que l'espai que el 2017 va concórrer sota la llista de JxCat ara ho farà en tres partits. Dos d'ells ja han començat a separar-se al Parlament, on aquesta setmana van votar diferent en la regulació dels preus del lloguer. El debat de política general, que se celebrarà a cavall del Suprem i de la cambra catalana, aprofundirà en la ruptura, que també tindrà conseqüències al Congrés. Més elements per la divisió interna amb la qual l'independentisme afronta la cita clau de Torra al Suprem i, sobretot, les conseqüències que se'n derivaran.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació