Fem-ho per la quitxalla

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Som-hi! Aquest dilluns torna El Despertador després de la parada estiuenca i també obrim les escoles. Han passat sis mesos i, per fi, els alumnes podran tornar a les aules a formar-se. Ha costat més del que es voldria i els recursos segur que no són tots els que caldrien, però els centres estan a punt per tornar a rebre professors i estudiants. És necessari que així sigui i que surti bé malgrat que el risc zero no existeix. Se la juga el Govern, que ha tingut temps per preparar-se, però també hi ha en joc, i això és el més rellevant, la confiança entre famílies i escoles i la salut de tots.

Les escoles tancades no només creaven un problema logístic als pares que el govern espanyol encara no ha resolt en el cas que un nen hagi de fer quarantena. Són un focus de desigualtat que perjudica especialment els alumnes que més ho necessiten, ja sigui per les seves característiques o per les del seu entorn. No ens podem permetre tenir com a mínim 60.000 alumnes catalans que havien perdut tot contacte amb l'escola. El vincle amb els companys i amb els mestres és vital i el dret dels infants a l'educació ha de ser respectat. Fins ara, als més petits se'ls ha tingut poc en compte.

El debat dels darrers mesos sobre la conveniència o no d'obrir les escoles -el temor d'alguns pares i mestres està tan justificat com el de qualsevol altre treballador que avui hagi d'agafar el metro o atendre un client- ha estat feixuc i perjudicial per la comunitat educativa i, en algun moment, ha amenaçat de dividir-la. L'escola s'ha d'adaptar al context de pandèmia, com ho han fet molts altres sectors que intenten seguir donant resposta mentre arriba la vacuna. És segur que els mestres es comportaran de forma responsable i que tenen directrius sanitàries clares que, fins on sabem, s'aplicaran a tots els centres.

Ara també hi ha de jugar la responsabilitat dels pares per evitar els contagis. Enlloc està escrit que ens hagi de sortir bé o malament. Molts països del nostre entorn han tornat amb una certa normalitat i altres han punxat. Ahir sabíem del cas d'Israel, on la tornada fallida a les escoles ha coincidit amb un increment dels contagis que ha obligat a un segon confinament. Avui serà un dia de prudència i amb moltes novetats, algunes incòmodes. Però també de nervis, de fer-se la bossa, de tenir a punt els llibres, la roba marcada i l'entrepà per l'hora del pati, d'alegria i retrobar amics i mestres. Això els hi podrem tornar als més petits de casa.

Torna l'escola i fa dies que ha tornat la política. La Diada, també d'excepció, va ser un clam de les entitats a la unitat estratègica. D'entrada, per decidir com s'afronta la possible inhabilitació de Quim Torra i les eleccions que provocaran. Dijous hi ha vista al Suprem i dimecres i divendres debat de política general al Parlament, on segurament veurem noves tensions entre els socis de Govern.

Els interessos electorals de JxCat estan allargant una legislatura que no té projecte compartit. L'espai postconvergent està en fase de reordenació i, després de mesos de silenci, Artur Mas, que segueix al PDECat -que espera comptar amb ell en la campanya per no quedar esborrat del mapa si s'acaba presentant en solitari-, prendrà avui la paraula, segurament per fer una última crida a una unitat de l'espai polític que Carles Puigdemont i el seu entorn no veuen ara necessària. Sobre la Diada i com ve el curs n'he escrit aquesta opinió.
 

---

Tornem a l'escola

»Grups estancs, reunions online i contractacions pendents: arrenca el curs escolar amb més dubtes; per Bernat Surroca.

»El curs escolar del coronavirus, l'examen més difícil del Govern; per Bernat Surroca.

»Entrevista al pedagog Gregorio Luri: «El lideratge d'Educació no ha existit»; per Pep Martí.

» Fil directe: «Gràcies, mestres»; per Germà Capdevila.

»Començar P‑3 en plena pandèmia: entre la incertesa i el convenciment que cal tornar a l'escola; per Bernat Surroca.

»Entrevista a Jordi Collet, professor de Sociologia de l'Educació: «És fonamental que els docents generin un vincle amb infants i famílies»; per Bernat Surroca.

Avui no et perdis

»Anàlisi de dades: Descens del «sí»: qui són els que deserten de l'independentisme?; per Roger Tugas Vilardell.

»El futur de Torra accelera el duel electoral; per Oriol March.

»Opinió: «Sense responsabilitats penals a la taula de diàleg»; per Mercè Barceló.

»Entrevista a Susanna Pagès: «La pressió ciutadana ha de situar l'amnistia al centre del debat»; per Sara González.

»#els50noms: Lluís Bassat, entre la tragèdia jueva i el triomf a la publicitat; per Miquel Macià i Pep Martí.

»Tres anys de negociacions (i lluita) salvats a l'últim minut: així s'han regulat els lloguers; per Andreu Merino.

»Opinió: «Com vols que sigui casa teva?»; per Oriol de Balanzó.

»Entrevista a Carme Junyent, lingüista: «El català està en perill d'extinció»; per Pep Martí.

»«A Catalunya hi ha molta tradició de fer cinema fantàstic i de terror però no hi ha diners»; per Anna Mira.

»Futbolítica: La lluita obrera que va aturar el Tour; per Ramon Usall.
 

---

 El passadís

Com deia, Mas parlarà avui. Ell ha optat pel PDECat, però encara queden alguns dirigents i militants a les dues bandes. És el cas de Xavier Trias. L'exalcalde va anunciar que, com han fet els regidors barcelonins de la formació -Neus Munté va ser qui més va dubtar-, feia el pas al partit de Puigdemont. Però no només no ha deixat el PDECat sinó que encara en presideix el comitè d'ètica -que ha de decidir què passa amb la doble militància precisament. I també representa encara el partit. El dia 10 al vespre Trias va acompanyar David Bonvehí i Àngels Chacón-que es perfila com a cap de llista- amb altres dirigents i una delegació del PNB a l'ofrena floral al Fossar de les Moreres. Va ser discret però es va fer la foto. És dels pocs que encara creu possible un acord.   

Vist i llegit

Hem estat tot l'estiu prenent precaucions. Sense festes majors, aniversaris o grans trobades d'amics. Però no tots. Els milionaris han optat, segons explica en aquest reportatge a El PaísNoelia Ramírez, per fer les seves festes a les zones de més luxe de la costa amb test PCR al moment. Algunes publicacions d'Instagram que adjunta són ben eloqüents. Al reportatge, el doctor Benito Almirante, de la Vall d'Hebron, avisa, però, que el mètode tampoc és segur. Però a ells els és igual. Que la música no pari i corri el xampany!

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1855 es fundava la Maquinista Terrestre i Marítima, una de les indústries més emblemàtiques del nostre país i de Barcelona. Va néixer com la fusió de diversos tallers dedicats a la construcció de maquinària pesada. Les seves fàbriques, que es van ubicar en diversos barris de la ciutat al llarg de la seva història, van donar feina a milers de treballadors i expliquen el nostre moviment obrer. Als terrenys de la de Sant Andreu hi ha ara un centre comercial amb el nom de l'empresa.

La companyia va sortir de la ciutat als 90 per anar cap al Vallès i va canviar de nom després d'una fusió i una absorció per part d'una empresa francesa. Ara és Alstom. A la Maquinista va començar a treballar, abans de dedicar-se professionalment al sindicalisme, l'actual líder de la UGT espanyola, Josep Maria Álvarez. Així es presentava la companyia poc abans de canviar de nom.

 L'aniversari

El 14 de setembre de l'any 1923 naixia a Portbou, a l'Alt Empordà, l'economista Fabià Estapé, que va morir a Lleó el 2012. Va ser rector de la Universitat de Barcelona entre finals dels 60 i principis dels 70 vivint una època molt convulsa. Estapé era un personatge polifacètic. Economista destacat i innovador, va ser assessor del govern franquista en l'elaboració dels Planes de Desarrollo però també militant del PSUC i de CCOO, a més de comptable de la junta directiva del Barça. Va guanyar diversos premis i té una extensa obra publicada. Aquí podeu veure l'entrevista que el 1978 li va fer a TVE l'escriptora Montserrat Roig.

 ​Fes clic aquí per rebre'l