Diada 2020: crònica

Una Diada d'avís a Puigdemont i Junqueras: «Sit and talk»

L'independentisme civil emplaça els partits a traçar una estratègia conjunta a les portes de la possible inhabilitació de Torra: "La paciència de la gent no durarà per sempre"

per Sara González / Oriol March , 11 de setembre de 2020 a les 20:20 |
Mobilització per la Diada a la plaça de Vic | Josep M. Montaner
"El nostre pitjor enemic som nosaltres mateixos". L'advertència verbalitzada pel vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, resumeix fins a quin punt aquesta Diada, la més atípica i desangelada al carrer per l'impacte de la pandèmia del coronavirus, és també captiva de la falta de rumb d'uns partits atrapats en la discòrdia i la pugna electoral. L'independentisme civil ha fet un clam tan contundent com desesperat, tot apel·lant directament als líders de les principals formacions polítiques: "Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, sit and talk".

La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, ha canviat de destinataris l'eslògan que fa tot just un any va fer fortuna per instar el govern espanyol a resoldre el conflicte amb Catalunya per la via política. Ara, la petició es fa directament als dos principals actors, Junts per Catalunya i ERC, que ni tan sols davant l'eventual escenari d'una imminent inhabilitació del president Quim Torra han aconseguit traçar un camí conjunt. Les eleccions estan massa a prop i la batalla del curt termini per la presidència de la Generalitat s'imposa, fins i tot, per sobre dels efectes de la judicialització que continua impactant en les dues formacions. 


En una mobilització marcada per les mascaretes, les distàncies, els assistents estàtics o asseguts, els punts de gel hidroalcohòlic i les preses de temperatura, els missatges de les entitats han estat nítids. Des de l'"exigim ja una estratègia" de Paluzie al "ja en tenim prou de baralles i debats estèrils" de Mauri. Enguany, les circumstàncies de la pandèmia també s'ha traduït en una absència dels membres del Govern i de representants polítics a la mobilització, però l'objectiu de les entitats ha estat que els xiulessin les orelles. 


El diagnòstic de l'independentisme civil és que des de l'octubre del 2017 els partits estan sotmesos a un desconcert i Catalunya al simbolisme perpetu i que la divisió acaba desgastant i frenant les possibilitats d'avançar del propi moviment. "No som un país simbòlic", ha ressaltat la presidenta de l'ANC, que ha advertit els representants polítics que si no són capaços de sobreposar-se a aquesta situació serà la gent qui els tornarà a passar per sobre: "Si no us hi poseu, la paciència de la gent no durarà per sempre".

De fet, l'Assemblea ha posat sobre la taula una proposta amb la intenció que els partits recullin el guant: treballar plegats per superar el 50% i, si s'assoleix aquesta fita, declarar la independència en compliment del "mandat" de l'1-O. En les pròximes setmanes i amb vocació de recuperar el pols amb l'Estat, l'entitat posarà en marxa una campanya de sobirania fiscal i emplaçarà els ciutadans a pagar els seus impostos a la Generalitat. Òmnium ha refermat l'aposta per continuar transitant amb el diàleg i la negociació per bandera, però sense descartar la "confrontació" en cas que estiguin en risc els drets fonamentals.  


Conscients del toc d'atenció que arribaria de les entitats, els missatges dels partits han anat encaminats, precisament, a emplaçar-se mútuament a marcar un "punt d'inflexió". La cap de files de Junts per Catalunya a l'Ajuntament de Barcelona, Elsa Artadi, ho resumia demanant deixar enrere "retrets i desavinences", i la secretària general d'ERC, Marta Rovira, reclamava "estar a l'alçada" davant del moment "crucial" que pot suposar la inhabilitació del president Torra, però fer-ho de forma "integradora" i fugint dels simplismes i l'homogeneïtzació.


Més enllà de la retòrica, continua sent una incògnita com pensa respondre l'independentisme a una possible sentència condemnatòria -el Tribunal Suprem es reuneix el pròxim dijous- i quan seran les eleccions. L'únic palpable a hores d'ara són els dos llibres presentats aquesta setmana: el de Junqueras i Rovira esbossant la seva estratègia per muscular l'independentisme i la segona part del de Puigdemont, assenyalant la "traïció" d'ERC. El missatge de l'expresident en motiu de la Diada, just quan s'ha confirmat que el Tribunal Constitucional manté l'ordre de detenció, portava implícit un dard enverinat per als seus socis: "Amb règims autoritaris no s'hi pacta, cal derrotar‑los". 

La "pandèmia" de l'Estat

En aquesta Diada, els missatges a la interna han passat per davant, fins i tot, que aquells adreçats a l'Estat i al govern espanyol, però l'independentisme ha estat també contundent a l'hora d'adreçar-se a la Moncloa. "O amnistia o amnistia" ha estat el reclam de l'acte transversal d'Òmnium, que també ha apujat el to contra la monarquia, afectada aquests dies per la fugida de Joan Carles I, contra qui han interposat una querella criminal pels casos que l'afecten a Suïssa. "Els Borbons són uns lladres", ha etzibat Mauri, que ha citat els versos de les cançons de Valtònyc que el van dur a ser condemnat per la justícia espanyola. Ara resideix a Bèlgica, com Puigdemont.

Paluzie, que ha agraït la feina dels voluntaris i ha defensat que el dret de manifestació no es vegi alterat per la crisi sanitària, ha reivindicat la necessitat de mantenir les mobilitzacions en aquest context, i també les ha vinculades a la crisi econòmica. "Els estats han tornat amb força, en molts casos amb autoritarisme per gestionar les polítiques sanitàries. Si no reaccionem, estarem en la queixa estèril", ha apuntat, també en referència a la fusió entre Caixabank i Bankia, que es concretarà aviat.

"La veritable pandèmia es pateix des de fa 300 anys a Catalunya, i no és cap altra que la nostra relació amb Espanya. És una relació tòxica des de fa segles. Tant és si parlem de dictadors o de governs republicans, tant és si parlem de governants conservadors i progressistes", ha ressaltat abans Josep Maria Cervera, president de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). Davant d'això, ha dit, l'única "vacuna" possible és aconseguir la plena sobirania. Cervera ha criticat l'existència de presos i exiliats i la "manca de plenes competències i de recursos", en referència als romanents dels ajuntaments. Una iniciativa estatal que ahir va ser tombada al Congrés.

Mobilització territorial (i amb l'ull posat al Suprem)

La mobilització convocada per l'ANC, de petit format, ha aplegat 59.500 en 131 actes arreu del territori i ha tingut com a epicentre la plaça Letamendi de Barcelona, davant la seu de l'Agència Tributària a Catalunya. Una celebració territorialitzada i impregnada per l'emergència sanitària, que ha fet que s'hagi limitat l'assistència, malgrat que l'organització ha reivindicat la mobilització com "la més gran d'Europa en temps de Covid". La Diada d'enguany, allunyada de la presència massiva per primera vegada des del 2012, se celebra a les portes de la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, al Tribunal Suprem i és també la tercera celebració de l'Onze de Setembre amb presos i exiliats.


Al llarg de la setmana s'ha desencadenat el debat sobre què fer quan el president sigui desposseït del càrrec. La CUP, tal com va avançar NacióDigital, proposa combinar una presidència simbòlica amb pactar la data de les eleccions, i ERC insisteix -ho feia Oriol Junqueras en una entrevista aquesta setmana en aquest diari- en acordar els propers passos amb JxCat. De moment, el Govern assenyala que la decisió serà competència exclusiva de Torra, que la setmana passada va remodelar el Govern, una maniobra que ha allunyat les eleccions previsiblement fins a principis del 2021. Aquesta ha estat la Diada de les distàncies imposades, però també la de la constatació de la distància enquistada dins del bloc independentista. Les entitats demanen que s'hi posi fi.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació