Diada 2020

L'independentisme civil alerta els partits: «Ja en tenim prou de baralles i debats estèrils»

Les entitats reclamen a les formacions sobiranistes que s'asseguin per traçar una estratègia conjunta i l'ANC defensa declarar la independència si se supera el 50% dels vots a les eleccions

per Sara González / Oriol March , 11 de setembre de 2020 a les 18:35 |

Missatges nítids d'Elisenda Paluzie, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), i de Marcel Mauri, vicepresident d'Òmnium en direcció al Govern, als partits independentistes i també en direcció a Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, màxims responsables de Junts per Catalunya (JxCat) i ERC des de l'exili i la presó. "Exigim ja una estratègia", ha ressaltat Paluzie, que ha carregat contra les "renúncies i divisions" i ha aptofitat per demanar aparcar el simbolisme. "No som un país simbòlic", ha ressaltat Paluzie, que també ha mostrat el malestar contra la "tactica" dels partits, als qual ha demanat que posin en pràctica el "sit and talk" per posar-se d'acord entre ells. El seu full de ruta, això sí, passa per superar el 50% dels vots i declarar la independència.


Poc abans, Mauri ha verbalitzat un discurs similar pel que fa a la demanda d'unitat a les formacions. "Ja en tenim prou de baralles i debats estèrils", ha assenyalat. El dirigent d'Òmnium ha carregat contra la "disputa interna permanent" i ha alertat que, si els partits continuen "deixant-se endur pels interessos propis", la ciutadania "es posarà al capdavant", altra vegada, del procés. "Hem de fixar ja l'horitzó per culminar-lo", ha apuntat Mauri, que també ha reclamat que "ningú abarateixi el somni".

"El pitjor enemic som nosaltres mateixos", ha indicat, en referència a la manca d'unitat des de la tardor del 2017 que ha portat les principals formacions -JxCat, ERC i la CUP- no hagin estat capaços de refer un full de ruta comú. El vicepresident de l'entitat ha assenyalat  que el diàleg i la confrontació són compatibles, i ha apujat el to contra la monarquia, afectada aquests dies per la fugida de Joan Carles I, contra qui han interposat una querella criminal pels casos que l'afecten a Suïssa. "Els Borbons són uns lladres", ha remarcat, citant els versos de les cançons de Valtònyc que el van dur a ser condemnat per la justícia espanyola. Ara resideix a Bèlgica, com Puigdemont.


Paluzie, que ha agraït la feina dels voluntaris i ha defensat que el dret de manifestació no es vegi alterat per la crisi sanitària, ha reivindicat la necessitat de mantenir les mobilitzacions en aquest context, i també les ha vinculat a la crisi econòmica. "Els estats han tornat amb força, en molts casos amb autoritarisme per gestionar les polítiques sanitàries. Si no reaccionem, estarem en la queixa estèril", ha apuntat, també en referència a la fusió entre Caixabank i Bankia, que es concretarà aviat.

La "pandèmia" de l'Estat


"La veritable pandèmia es pateix des de fa 300 anys a Catalunya, i no és cap altra que la nostra relació amb Espanya. És una relació tòxica des de fa segles. Tant és si parlem de dictadors o de governs republicans, tant és si parlem de governants conservadors i progressistes", ha ressaltat abans Josep Maria Cervera, president de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). Davant d'això, ha dit, l'única "vacuna" possible és aconseguir la plena sobirania. Cervera ha criticat l'existència de presos i exiliats i la "manca de plenes competències i de recursos", en referència als romanents dels ajuntaments. Una iniciativa estatal que ahir va ser tombada al Congrés.

"L'Estat ha malgastat els nostres diners en rescats a la banca i empresaris amics, en equipament militar i en material d'espionatge, en desplaçar forces de seguretat per fer guerra bruta, o mantenint una monarquia corrupta. Això només o acabarem si ens tornem a conjurar amb l'esperit, l'entesa, la confiança i la il·lusió de l'1-O", ha remarcat Cervera, que també és alcalde de Port de la Selva i senador de JxCat i ha volgut reivindicar el paper del món municipal en el procés, també pel que fa a la repressió.

Mobilització territorial (i amb l'ull posat al Suprem)

La mobilització convocada per l'ANC, de petit format, té com a epicentre la plaça Letamendi de Barcelona, davant la seu de l'Agència Tributària a Catalunya i té 130 rèpliques davant d'edificis de l'Estat en una vuitantena de municipis. Una celebració territorialitzada i impregnada per l'emergència sanitària, que ha fet que s'hagi limitat a només 59.500 persones arreu del país l'accés als actes previstos. La Diada d'enguany, allunyada de la presència massiva per primera vegada des del 2012, se celebra a les portes de la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, al Tribunal Suprem.

És, també, la tercera celebració de l'Onze de Setembre amb presos i exiliats. La Diada del 2018 va centrar-se en la petició de llibertat dels represaliats a les portes de l'inici del judici, i la de l'any passat es va dur a terme quan quedaven tan sols unes setmanes perquè se'n fes pública la sentència. Enguany, també per tercera edició consecutiva, l'independentisme continua buscant un rumb comú després dels fets de la tardor del 2017, que impregnen el debat -i també els retrets- entre partits i entitats. Els organitzadors han insistit que es tracta de la mobilització més gran d'Europa en temps de coronavirus, perquè ha aplegat fins a 59.500 persones en tots els punts.


Abans de l'acte central, presentat per Joan Solé i Mònica Macias, s'han anat fent connexions amb múltiples punts del territori. Els encarregats de donar pas han estat Adrià Alsina, responsable de mobilització de l'ANC, i també el periodista Antonio Baños, que forma part del secretariat de l'entitat. Han connectat amb Girona -la manifestació s'ha fet davant l'estació d'Adif-, amb Lleida, amb Vic -la concentració s'ha fet a al Plaça Major- i a la Plaça Catalunya de Barcelona, just davant del Banc d'Espanya. Alsina i Baños han criticat la fusió de Bankia i Caixabank pel "poder de l'Íbex-35".

A la pantalla de Letamendi també s'ha volgut tenir un record per Julian Assange, el fundador de Wikileaks a punt de ser jutjat als Estats Units per haver revelat secrets sobre accions militars i estratègiques de la primera potència mundial. Assange va fer costat a l'1-O en els dies previs a la votació. Just després, els presentadors també han esmentat les persones que han patit conseqüències judicials durant el procés, ja siguin els presos i els exiliats com també els qui van tallar l'AP-7 l'any passat, membres dels comitès de defensa de la República (CDR) i la Sindicatura Electoral del Referèndum. "La repressió només s'aturarà quan la bandera catalana onegi a la seu de les Nacions Unides a Nova York", han recalcat els presentadors de l'acte.

Contra la repressió

Al matí, en un acte propi al Passeig Lluís Companys i amb l'Arc de Triomf com a teló de fons, Òmnium ha aplegat el sobiranisme en la denúncia de la repressió. Mauri ha plantejat al govern espanyol que l'única decisió possible per resoldre el conflicte polític és "amnistia o amnistia", i ha recordat que els presos porten més temps privats de llibertat amb Pedro Sánchez que amb Mariano Rajoy a la Moncloa. Òmnium ha volgut tenir un record per als 2.850 represaliats per l'Estat, i han comptat amb la presència del president de la Generalitat, Quim Torra, en un moment del matí.


Abans, Torra ha protagonitzat l'ofrena floral al monument a Rafel de Casanova al costat del vicepresident Pere Aragonès i de la consellera de la Presidència, Meritxell Budó. Com a portaveu del Govern, Budó ha demanat una solució política al conflicte -la Moncloa i la Generalitat ja treballen en la segona trobada de la taula de diàleg, que s'hauria de celebrar a Barcelona- i els representants de Junts per Catalunya (JxCat) i ERC han fet una crida a la reflexió ara que s'acosta el debat de política general i, sobretot, la vista al Suprem sobre la inhabilitació de Torra, prevista per dijous vinent.

Al llarg de la setmana s'ha desencadenat el debat sobre què fer quan el president sigui desposseït del càrrec. La CUP, tal com va avançar NacióDigital, proposa combinar una presidència simbòlica amb pactar la data de les eleccions, i ERC insisteix -ho feia Oriol Junqueras en una entrevista aquesta setmana en aquest diari- en acordar els propers passos amb JxCat. De moment, el Govern assenyala que la decisió serà competència exclusiva de Torra, que la setmana passada va remodelar el Govern, una maniobra que ha allunyat les eleccions previsiblement fins a principis del 2021.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació