11
de setembre
del
2020
Actualitzat
a les
21:15h
Faltava un minut per un quart de sis de la tarda i la Conxita Silvestre ja estava preparada per sortir al balcó. Aquesta era una de les convocatòries de l'ANC però al seu barri, al Fort Pienc de Barcelona, ha tingut poc èxit. A l'hora assenyalada, les 17:14, ha estat l'única veïna que ha sortit. "Ja m'ho esperava", diu. "Estem desanimats però no defallirem", assegura.
Al seu edifici, i als del voltant, alguns balcons sí que llueixen estelades, però la Conxita ja sabia que les persones que viuen en aquests pisos avui no estaven disponibles. Alguns havien de cuidar dels néts, altres han aprofitat el cap de setmana llarg per sortir de Barcelona i alguns han tingut imprevistos familiars. Confiava que algunes de les persones que sortien per aplaudir els sanitaris durant les setmanes més dues de la pandèmia també ho farien avui, però no ha passat.
La Conxita, que té 79 anys i és sòcia d'Òmnium Cultural, ha viscut així la tarda de la seva Diada més "estranya", segons diu. Al matí, però, no ha canviat de plans respecte d'altres anys. Passejada fins al monument de Rafael de Casanova i des d'allà al Fossar de les Moreres. "Hi havia menys gent però m'ha agradat veure molts joves, com els d'Arran", explica.
Aquesta veïna del Fort Pienc no ha faltat a cap manifestació de la Diada des del 2012 i té totes les samarretes commemoratives que s'han fet des d'aleshores. Les primeres manifestacions les va viure amb el seu pare, que va ser presoner al camp de concentració d'Argelers i també en dos camps franquistes, a Sant Sebastià i Lleó.
Durant la resta de l'any, explica que intenta no perdre's cap mobilització. "Cada dilluns vaig a cantar pels presos a l'Arc de Triomf. Ja sé que no serveix de gran cosa però prefereixo fer això que quedar-me a casa", explica.
En canvi, tot i que assegura que li agrada estar al dia, cada cop està menys pendent de les notícies del procés. "M'angoixo molt, sobretot des del judici", diu. Un judici de l'1-O que, segons diu, va demostrar que la judicatura espanyola manté el seu caràcter "franquista". "Els que van ser jutjats van donar una lliçó de democràcia", defensa.
La sentència del judici és un dels motius pels quals aquest any ha decidit tornar a reivindicar la Diada. "Vull la llibertat dels presos polítics i que l'Estat ens deixi fer un referèndum", explica. "Tenen por que surti que sí", valora. La Conxita recorda com va anar a votar l'1-O i espera tenir una altra ocasió per votar per la independència de Catalunya, i que aquest cop sigui vinculant.
Conxita Silvestre, al seu pis del Fort Pienc. Foto: Ricard Novella
Reconeix que veu difícil que el procés acabi desmbocant amb la independència de Catalunya i demana als partits independentistes que es posin d'acord. "És molt trist que no siguin capaços de fer-ho", lamenta. Confessa que sent predilecció per Carles Puigdemont i el president, Quim Torra. "Ell s'ha trobat amb el càrrec. Em sembla bona persona, encara que el que faci no agradi a tothom", diu. L'altra cara de la moneda és la llista de decepcions, prou llarga. Del PSC a ERC, passant per una Unió Europea que critica que no s'hagi manifestat sobre el procés.
Abans de tancar la porta del balcó i tornar al menjador, la Conxita insisteix en el seu missatge esperançador. "Els primers anys tenia la sensació que sobretot ens movíem els avis. Ara cada cop hi ha més joves i això és bo. Els avis continuem aquí, desfilarem aviat però mentre seguim aquí tindrem les conviccions fermes", conclou.
Al seu edifici, i als del voltant, alguns balcons sí que llueixen estelades, però la Conxita ja sabia que les persones que viuen en aquests pisos avui no estaven disponibles. Alguns havien de cuidar dels néts, altres han aprofitat el cap de setmana llarg per sortir de Barcelona i alguns han tingut imprevistos familiars. Confiava que algunes de les persones que sortien per aplaudir els sanitaris durant les setmanes més dues de la pandèmia també ho farien avui, però no ha passat.
La Conxita, que té 79 anys i és sòcia d'Òmnium Cultural, ha viscut així la tarda de la seva Diada més "estranya", segons diu. Al matí, però, no ha canviat de plans respecte d'altres anys. Passejada fins al monument de Rafael de Casanova i des d'allà al Fossar de les Moreres. "Hi havia menys gent però m'ha agradat veure molts joves, com els d'Arran", explica.
Aquesta veïna del Fort Pienc no ha faltat a cap manifestació de la Diada des del 2012 i té totes les samarretes commemoratives que s'han fet des d'aleshores. Les primeres manifestacions les va viure amb el seu pare, que va ser presoner al camp de concentració d'Argelers i també en dos camps franquistes, a Sant Sebastià i Lleó.
Durant la resta de l'any, explica que intenta no perdre's cap mobilització. "Cada dilluns vaig a cantar pels presos a l'Arc de Triomf. Ja sé que no serveix de gran cosa però prefereixo fer això que quedar-me a casa", explica.
En canvi, tot i que assegura que li agrada estar al dia, cada cop està menys pendent de les notícies del procés. "M'angoixo molt, sobretot des del judici", diu. Un judici de l'1-O que, segons diu, va demostrar que la judicatura espanyola manté el seu caràcter "franquista". "Els que van ser jutjats van donar una lliçó de democràcia", defensa.
La sentència del judici és un dels motius pels quals aquest any ha decidit tornar a reivindicar la Diada. "Vull la llibertat dels presos polítics i que l'Estat ens deixi fer un referèndum", explica. "Tenen por que surti que sí", valora. La Conxita recorda com va anar a votar l'1-O i espera tenir una altra ocasió per votar per la independència de Catalunya, i que aquest cop sigui vinculant.
Reconeix que veu difícil que el procés acabi desmbocant amb la independència de Catalunya i demana als partits independentistes que es posin d'acord. "És molt trist que no siguin capaços de fer-ho", lamenta. Confessa que sent predilecció per Carles Puigdemont i el president, Quim Torra. "Ell s'ha trobat amb el càrrec. Em sembla bona persona, encara que el que faci no agradi a tothom", diu. L'altra cara de la moneda és la llista de decepcions, prou llarga. Del PSC a ERC, passant per una Unió Europea que critica que no s'hagi manifestat sobre el procés.
Abans de tancar la porta del balcó i tornar al menjador, la Conxita insisteix en el seu missatge esperançador. "Els primers anys tenia la sensació que sobretot ens movíem els avis. Ara cada cop hi ha més joves i això és bo. Els avis continuem aquí, desfilarem aviat però mentre seguim aquí tindrem les conviccions fermes", conclou.