Habitatge

Tres anys de negociacions (i lluita) salvats a l'últim minut: així s'han regulat els lloguers

La llei aprovada al Parlament va començar a coure's al Congrés i ha tirat endavant en un context d'enfortiment del moviment per l'habitatge

per Andreu Merino , 12 de setembre de 2020 a les 17:00 |
Pisos en lloguer al centre de Barcelona. | Adrià Costa
El 9 de maig del 2017 el Sindicat de Llogaters es presentava en societat a Barcelona. En aquell moment el preu mitjà d'un lloguer a la capital era de 864 euros. Tres anys després, la xifra frega els 1.000. El 9 de setembre d'enguany, fa tan sols quatre dies, el Parlament de Catalunya va aprovar una llei de regulació dels lloguers. Entre una data i l'altra, s'han succeït negociacions polítiques, mobilitzacions socials i un enfortiment del moviment per l'habitatge. L'acord per regular els lloguers ja és una realitat, però va estar penjant d'un fil fins a l'últim minut.

El naixement del sindicat és l'origen de la regulació que s'ha aprovat. Una de les primeres visites institucionals que va fer el col·lectiu, poc després de presentar-se en societat, va ser al Congrés dels Diputats. Era l'inici del 2018 i a l'Estat encara hi governava el PP. La regulació a nivell estatal era una quimera. La visita, però, va servir per teixir les primeres complicitats. Entre altres, amb l'actual consellera de Justícia, Ester Capella, aleshores diputada a les Corts espanyoles. El sindicat veia com feia un pas endavant, sumant ERC al suport que ja tenia dels comuns i la CUP. En aquella mateixa visita, els integrants del sindicat també van ser conscients de les dues ànimes de JxCat envers la regulació dels lloguers. Diputats afins de Puigdemont es mostraven disposats a parlar-ne, mentre que altres fidels al PDECat s'hi oposaven ja en aquell moment. 


El pas endavant es materialitzaria en un primer moment amb l'aprovació d'un decret llei per regular els lloguers, pactat per Capella i el conseller de Territori, Damià Calvet, en plena campanya de les darreres eleccions municipals. El Parlament, però, el va tombar i el sindicat també el va rebutjar. El seu contingut distava molt de la llei aprovada ara i, entre d'altres coses, obligava a canviar d'habitatge si es volia pagar menys.

Va ser aleshores quan es van activar les negociacions per treballar la regulació que s'ha acabat aprovant. A diferència del primer intent, el Sindicat formava part de la taula de treball liderada per Justícia i que, per cada avenç, comptava amb el vistiplau de Territori.


El debat sobre la regulació passava de ser marginal a central, coincidint amb un creixement del Sindicat, tant en afiliats com en capacitat mobilitzadora. L'enfortiment de la campanya de desobediència Ens Quedem -creada el 2018- era el pal de paller de la seva activitat, animant els llogaters a no abandonar el seu habitatge en cas de no poder assumir un augment de la quota o si el propietari no els volia renovar el contracte sense justificació. Alguns casos mediàtics, com la lluita de centenars de llogaters contra el fons voltor Azora, també va situar el sindicat al mapa mediàtic. Més enllà del sindicat, la resta del moviment per l'habitatge del país també creixia, com demostrava el primer Congrés d'Habitatge de Catalunya celebrat el novembre del 2019.

El 3 de març d'enguany el sindicat aconseguia visibilitzar el primer gran front comú. Tots els grups parlamentaris -excepte PP i Ciutadans- i els ajuntaments Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Terrassa i Granollers li feien costat en la lluita contra Azora. 


Dubtes fins a darrera hora

A l'hora de negociar la regulació dels lloguers, el PSC va caure de la foto, argumentant de portes endins la inconstitucionalitat d'una mesura d'aquestes característiques aprovada des de Catalunya. Un punt en el qual el Consell de Garanties Estatutàries ha insistit. Feia poques setmanes que els socialistes havien firmat un acord de govern a l'Estat amb Unides Podem que preveia aprovar la regulació a nivell estatal. La proposta encara no s'ha materialitzat, i algunes veus importants dins el PSOE i l'executiu de Pedro Sánchez -com la vicepresidenta econòmica Nadia Calviño- han demanat aparcar-la.

Tot i la negativa dels socialistes, la regulació catalana tenia garantida la majoria parlamentària amb els vots de JxCat, ERC, comuns i CUP, que van registrar la proposta al Parlament el 15 de juliol. Les discrepàncies internes dins l'espai postconvergent manifestades el 2018 es tornaven a evidenciar i alguns diputats al Parlament van forçar que el grup presentés esmenes al projecte de proposició de llei que havien firmat. Calvet s'alineava amb aquesta estratègia, enrocant-se fins a última hora.

En aquest escenari, el Sindicat va optar per buscar la complicitat -o com a mínim la manca d'oposició- de Quim Torra i Carles Puigdemont. Amb el primer s'hi van reunir el 6 d'agost. Tal com va avançar NacióDigital, Torra va posar sobre la taula una proposta per buscar un acord que finalment s'ha materialitzat. JxCat havia plantejat que els propietaris amb una renda inferior a 4.000 euros quedessin fora de la llei i el president va obrir la porta a aplicar un topall, però inferior al plantejat pels seus companys al Parlament.

Un mes després, el 8 de setembre, el portaveu del sindicat, Jaime Palomera, anunciava a Catalunya Ràdio que aquell mateix dia tenien reunió amb Puigdemont. Un anunci que alguns diputats de JxCat van conèixer a través de l'emissora pública. Alhora, feia una nova proposta per acceptar que els propietaris que ingressin menys de 2.000 euros puguin gaudir d'excepcions a la llei. Aquella nit, JxCat i el Sindicat van anar a dormir sense tancar cap acord, que arribaria l'endemà, però sense aixecar-se de la taula de negociació. Les diputades Glòria Freixa i Elena Fort encapçalaven un equip de negociació al qual es van afegir a última hora Calvet i el president del grup parlamentari, Albert Batet. Dimarts a la nit, el contacte entre Freixa, Fort i Batet va ser constant. El president del grup parlamentari havia de donar l'aval a qualsevol decisió definitiva.

La negociació avançava i la votació s'obria a un escenari totalment incert. JxCat plantejava, fins i tot, la llibertat de vot dels seus diputats si no s'arribava a un acord, tal com han confirmat diverses fonts de la negociació a NacióDigital, després d'haver estat amenaçant en les últimes hores amb el vot contrari. Finalment, no es va produir el posicionament individual de cada diputat, però sí que se'n van desmarcar els del PDECat, en el primer senyal d'emancipació després de la crisi de Govern. Els petits propietaris "vulnerables" -tal com els van batejar totes dues parts- quedaven protegits i el front comú del Sindicat amb ERC, comuns i CUP deixava JxCat amb l'única alternativa de votar el mateix que Ciutadans, PSC i PP. La posició va canviar.

Un cop aprovada la llei, aquesta és d'aplicació immediata. Amb tot, caldrà esperar el posicionament del Tribunal Constitucional, al qual el PP ja ha anunciat que recorrerà. En cas que el recurs d'inconstitucionalitat el presentés el govern espanyol, la suspensió de la llei seria immediata. L'executiu de PSOE i Podem, però, haurien de justificar l'oposició a una mesura que -com recull el seu pacte de govern- volen aplicar a tot l'Estat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació