LABORAL

La «mà d'obra barata» dels MIR es rebel·la i convoca una vaga a la sanitat catalana

La intensificació de la feina per la Covid-19 ha fet "explotar" al col·lectiu de metges residents

per Josep Maria Llauradó , 10 de setembre de 2020 a les 13:18 |
Els MIR, en lluita per les seves condicions laborals. | ND
Els metges residents de Catalunya estan "farts" de les condicions en què es troben actualment. Malgrat estar en plena etapa de formació, la situació de la Covid-19 ha empitjorat les seves condicions i molts ja han "explotat" fins al punt que avui s'ha convocat una vaga de tres dies, del 21 al 23 de setembre. Serà la primera vaga que faci el col·lectiu sanitari des de l'inici de la pandèmia.

Dos representants del col·lectiu de residents al Camp de Tarragona, que volen romandre en l'anonimat, expliquen a NacióTarragona que se senten "utilitzats com a mà d'obra barata" per cobrir els buits que té actualment el sistema sanitari, ja sigui fent més guàrdies de les que els pertoquen, jornades més llargues o fins i tot assumint tasques de categories professionals superiors, amb el risc que això comporta.


Sense supervisió

Un dels dos residents explica que "no portava ni tres setmanes al CAP que ja em van dir que passés sol la consulta". "Diuen que confien en nosaltres, però molts metges adjunts no ens supervisen", afegeix. La "llibertat" amb la que actuen arriba al punt de poder signar altes de pacients: "Ho fem en nom dels adjunts, cosa que és il·legal".


Tot plegat provoca una qualitat assistencial pobra, assenyalen, especialment quan es troben sols en jornades de més de 20 o fins i tot més de 30 hores seguides en alguns hospitals. Se'n resenteixen els pacients, però també els mateixos MIR, als que els és "impossible" assistir a congressos o cursos perquè coincideix amb la seva jornada laboral.

Una jornada laboral que, denuncien, no té hores reservades a la formació. Aquesta és una de les reivindicacions que exposen en un document que han traslladat a la Generalitat. "La meva formació no radica en assistir a cursos, sinó només a l'assistència mèdica", es lamenta un dels representants del col·lectiu.


Relacionat amb la formació, els metges residents durant els anys de MIR tenen dret a rotar per diferents serveis del mateix centre o, fins i tot, durant un màxim de quatre mesos, en altres centres sanitaris, per poder adquirir experiència i coneixements. Això, denuncien, no es compleix, ja que a l'empresa no li compensa continuar pagant un sou mentre el resident ofereix les seves hores a una altra. Pel que fa a les rotacions dins del mateix centre, asseguren que s'han ajornat a causa de la Covid-19 i els han traslladat a molts a les plantes dedicades a atendre pacients amb coronavirus. "No sabem què passarà sobretot a la gent que acaba la seva residència", expliquen.
 

Entrada d'Urgències de l'hospital de Tortosa Verge de la Cinta. Foto: Aguaita.cat


Les Urgències, sostingudes gràcies als residents

Si una cosa tenen clara de cara a la vaga és que la principal afectació que pot tenir és si no fan les guàrdies a Urgències. "Per a nosaltres és complementari, però ens apreten per fer-ne més", fins al punt, diuen, que "sense residents Urgències no existeix".

Són conscients que en el seu cas una vaga pot provocar el decret de serveis mínims, que els exhimirà de fer les "rotacions" -la seva jornada habitual-, però no unes guàrdies que normalment poden ampliar la jornada setmanal de les 35-40 hores a entre 60 i 70 o fins i tot a 100. Aquest és un dels punts de debat dins dels residents, alguns dels quals tenen molt clar que es plantaran i no faran ni una hora de guàrdies.

"No som personal estructural bàsic", asseguren. En aquest sentit, lamenten que les plantes dedicades a la Covid-19 s'estan cobrint amb personal facultatiu resident. Una de les demandes, precisament, és garantir que el nombre màxim d'hores a la setmana que puguin fer aquests metges sigui de 48 hores sumant les guàrdies.

La Covid-19 com a "xantatge"

Malgrat que la situació a Barcelona és "pitjor" que a Tarragona, les reivindicacions són comunes. La Covid-19 ha saturat els centres sanitaris del país en diverses ocasions i això ha obligat a la Generalitat i a les empreses proveïdores de salut a demanar un esforç als professionals, hagin acabat la seva formació o no.

Aquest curs 2020-2021 comença, però, amb un entrebanc afegit: el retard de la incorporació de la promoció del MIR de primer any, que afecta directament als que ja van pel segon i els següents. "Les primeres guàrdies les faran a l'octubre", detallen, i això fa que els hagin demanat cobrir aquest buit.

A més, lamenten el "xantatge emocional" que l'administració està exercint sobre el col·lectiu sanitari. "Sabem que la vaga és una decisió bastant polèmica, però no és d'ara, ja s'havia decidit i es va ajornar perquè hi havia pandèmia, sembla que per ètica no puguis reivindicar mai, però fins a quin punt arriba l'ètica?", es pregunten.
 
Menys sou que un caixer de supermercat o un cambrer

Malgrat que socialment es considera que els metges tenen un bon sou, els residents denuncien que les seves condicions salarials no són "dignes". En aquest sentit, assenyalen que el sou base "no arriba als 1.000 euros nets" i que, si no fos per les guàrdies, a la pràctica hores extra, no podrien sobreviure. Aquestes guàrdies, però, es paguen a entre 10 i 15 euros l'hora, la meitat o menys del que cobra un metge en categoria d'adjunt. "Surt molt més barat que les guàrdies les fem els residents", conclouen.

La remuneració, de fet, és un punt de controvèrsia, ja que segons el conveni de l'empresa o segons quina sigui la comunitat autònoma tot pot canviar substancialment. En aquest sentit, el col·lectiu reivindica una equiparació. També en la possibilitat de tenir un dia festiu més quan es fan guàrdies.

"Cobrem menys per hora que un cambrer o un caixer de supermercat, però amb molta més responsabilitat, ja que una negligència mèdica pot acabar amb una vida", expliquen els residents tarragonins. Fins i tot, asseguren, algunes hores no s'arriben a cobrar mai. "No cobrem d'acord amb la nostra formació", es queixen.

Una professió atomitzada

La professió mèdica ha tingut, al llarg de la seva trajectòria recent, diverses demandes a plantejar a l'administració i a les empreses proveïdores. La vaga de l'any 2018 dels metges de primària va trencar la dinàmica dominant d'evitar les protestes. Les noves fornades de facultatius, però, opten per rebutjar la "individualització" del sector.

"La professió ha estat molt separada perquè hi ha moltes especialitats i moltes condicions diferents", expliquen. "Cadascú ha lluitat més pel seu ego i per això tenim pitjors convenis que a Infermeria". La vaga prevista per d'aquí a uns dies pot marcar un abans i un després.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació