09
de setembre
del
2020
Actualitzat
el
11
de setembre
a les
8:43h
Manel Pousa, més conegut com el pare Manel, ha mort aquest dimecres als 75 anys a l'Hospital Vall d'Hebron. Personatge carismàtic i entregat a la causa dels més desvalguts, el sacerdot era un personatge allunyat de la línia oficial de l'Església. Convençut d'una religió propera a la societat -va exercir en parròquies obreres i sabia trepitjar el carrer-, sempre es va desmarcar de l'ortodòxia del Vaticà, fins al punt que va criticar Roma quan ho va considerar oportú. També era porós a debats com el de l'avortament, les demandes del col·lectiu homosexual o el celibat.
Les seves idees, plasmades en el llibre Pare Manel, més a prop de la Terra que del Cel (Angle Editorial, 2011), van provocar que el cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, el cités a consultes. L'obra, escrita pel periodista Francesc Buxeda, recollia el pensament d'un personatge popular, amb moltes amistats, capaç d'aglutinar esforços en la fundació que portava el seu nom. Va ser, en definitiva, un capellà que va aconseguir mostrar la cara més solidària de l'Església, per múltiples camins. Aquests són alguns extractes dels pensaments d'un home lliure, recollits en la seva autobiografia.
Defensa del celibat voluntari
El pare Manel parlava amb claredat de la seva manera d'entendre el celibat: "M'he acostumat a viure en el celibat. El que és absurd és voler-ho imposar com una fase permanent de l'ésser humà. Jo tinc amics capellans que s'han enamorat als 45 anys i que han viscut el celibat perfectament, netament i honestament, sense traumes. D'altres s'han enamorat i lògicament han sentit la necessitat de tenir relacions amb la dona que estimaven i formar una família. És una evolució natural". "El que no és natural és no enamorar-se. I la sexualitat l'he viscuda sempre amb naturalitat perquè he vist parir la meva mare, abraçar-se i estimar-se els pares. Ja sé que el meu cas és poc habitual", reflexionava en el llibre publicat el 2011.
La naturalitat de les relacions de parella
"Jo estic enamorat. No tenim relacions sexuals. Ens veiem i anem al cinema", explicava a la biografia de la seva relació amb la Conxita, una parella de vida. "A vegades vaig acollonit, perquè m'agafa pel braç. Però no només ella, també ho fan moltes amigues. Això surt instintivament de la dona. Però m'importa tres collons el que pensin, no em preocupa gaire. No puc perdre temps explicant per què la Conxita o una amiga m'agafa de bracet. Si volen entendre-ho, que ho entenguin, i si volen pensar ma lament, que hi pensin", relatava. "Aquest sentiment de trobar l'Eva, la dona, la tinc amb més dones i no me n'he anat al llit amb elles. Potser algú altre ho faria i no passaria res, o potser sí, no ho sé. Però segur que és cert que en la meva repressió hi deu haver continguts negatius i de pors", afegia.
Acceptació dels casaments homosexuals
"He anat a casaments civils de lesbianes i gais com a amic. Però, en concret, els dos casos que he fet han estat cerimònies íntimes, de gent molt creient. En un dels casos vaig casar dues lesbianes a Wad-Ras: l'una era funcionària i l'altra, interna", explicava el pare Manel a l'obra escrita per Buxeda. El sacerdot, que té la parròquia al barri de la Trinitat de Barcelona, reflexionava sobre la necessitat d'atendre tots els creients. "Són parelles que s'han casat prèviament pel civil i després volen una cerimònia religiosa per donar gràcies a Déu pel seu amor. Doncs d'acord, fem-ho. Ara no és res il·legal canònicament. Si digués que això és un matrimoni seria igual de gilipolles que el fatxa. La gent té dret a dimensionar religiosament la seva creença, la seva festa, un naixement, un casament, un enterrament, independentment de la seva orientació sexual", argumentava el pare Manel.
Comprensió amb l'avortament
Sempre va dir que no estava a favor de l'avortament, però el sacerdot defensava que davant de problemes reals que ha hagut d'atendre ha optat per respostes realistes. "Vaig decidir pagar i vam fer l'avortament com calia, dins les setmanes corresponents. Perquè demanar l'entrevista als serveis socials era massa lent. Ens passàvem de termini i vam anar per la via directa", recordava en el seu llibre. Diu que l'episodi es va magnificar en el seu moment per culpa de "sectors eclesiàstics radicals".
Les seves idees, plasmades en el llibre Pare Manel, més a prop de la Terra que del Cel (Angle Editorial, 2011), van provocar que el cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, el cités a consultes. L'obra, escrita pel periodista Francesc Buxeda, recollia el pensament d'un personatge popular, amb moltes amistats, capaç d'aglutinar esforços en la fundació que portava el seu nom. Va ser, en definitiva, un capellà que va aconseguir mostrar la cara més solidària de l'Església, per múltiples camins. Aquests són alguns extractes dels pensaments d'un home lliure, recollits en la seva autobiografia.
Defensa del celibat voluntari
El pare Manel parlava amb claredat de la seva manera d'entendre el celibat: "M'he acostumat a viure en el celibat. El que és absurd és voler-ho imposar com una fase permanent de l'ésser humà. Jo tinc amics capellans que s'han enamorat als 45 anys i que han viscut el celibat perfectament, netament i honestament, sense traumes. D'altres s'han enamorat i lògicament han sentit la necessitat de tenir relacions amb la dona que estimaven i formar una família. És una evolució natural". "El que no és natural és no enamorar-se. I la sexualitat l'he viscuda sempre amb naturalitat perquè he vist parir la meva mare, abraçar-se i estimar-se els pares. Ja sé que el meu cas és poc habitual", reflexionava en el llibre publicat el 2011.
La naturalitat de les relacions de parella
"Jo estic enamorat. No tenim relacions sexuals. Ens veiem i anem al cinema", explicava a la biografia de la seva relació amb la Conxita, una parella de vida. "A vegades vaig acollonit, perquè m'agafa pel braç. Però no només ella, també ho fan moltes amigues. Això surt instintivament de la dona. Però m'importa tres collons el que pensin, no em preocupa gaire. No puc perdre temps explicant per què la Conxita o una amiga m'agafa de bracet. Si volen entendre-ho, que ho entenguin, i si volen pensar ma lament, que hi pensin", relatava. "Aquest sentiment de trobar l'Eva, la dona, la tinc amb més dones i no me n'he anat al llit amb elles. Potser algú altre ho faria i no passaria res, o potser sí, no ho sé. Però segur que és cert que en la meva repressió hi deu haver continguts negatius i de pors", afegia.
Acceptació dels casaments homosexuals
"He anat a casaments civils de lesbianes i gais com a amic. Però, en concret, els dos casos que he fet han estat cerimònies íntimes, de gent molt creient. En un dels casos vaig casar dues lesbianes a Wad-Ras: l'una era funcionària i l'altra, interna", explicava el pare Manel a l'obra escrita per Buxeda. El sacerdot, que té la parròquia al barri de la Trinitat de Barcelona, reflexionava sobre la necessitat d'atendre tots els creients. "Són parelles que s'han casat prèviament pel civil i després volen una cerimònia religiosa per donar gràcies a Déu pel seu amor. Doncs d'acord, fem-ho. Ara no és res il·legal canònicament. Si digués que això és un matrimoni seria igual de gilipolles que el fatxa. La gent té dret a dimensionar religiosament la seva creença, la seva festa, un naixement, un casament, un enterrament, independentment de la seva orientació sexual", argumentava el pare Manel.
Comprensió amb l'avortament
Sempre va dir que no estava a favor de l'avortament, però el sacerdot defensava que davant de problemes reals que ha hagut d'atendre ha optat per respostes realistes. "Vaig decidir pagar i vam fer l'avortament com calia, dins les setmanes corresponents. Perquè demanar l'entrevista als serveis socials era massa lent. Ens passàvem de termini i vam anar per la via directa", recordava en el seu llibre. Diu que l'episodi es va magnificar en el seu moment per culpa de "sectors eclesiàstics radicals".