08
de setembre
del
2020
Actualitzat
a les
23:13h
Fa setmanes que va dir que té clar quan han de ser les eleccions, però a hores d'ara l'única data clara en el calendari és la del 17 de setembre, dia en què el Tribunal Suprem celebrarà la vista per decidir sobre la seva inhabilitació. Falten només nou dies i el president de la Generalitat, Quim Torra, ha deixat clar que serà ell qui piloti quan i com es posarà fi a la legislatura. Tant ERC -per boca d'Oriol Junqueras, en una entrevista a NacióDigital- com la CUP l'han emplaçat a acordar un horitzó electoral i la resposta a una eventual sentència condemnatòria. Els anticapitalistes han articulat fins i tot una proposta concreta, avançada per aquest diari. Ell, però, l'únic que té la prerrogativa de prémer el botó, es manté impermeable als precs.
El context preelectoral i les discrepàncies enquistades entorpeixen els acords dins de l'independentisme. Especialment entre Junts per Catalunya i ERC, al capdavant d'un Govern sotmès a les tensions constants entre els dos socis, però també a la batalla que s'està lliurant en l'espai liderat per Carles Puigdemont. La remodelació exprés que va fer Torra la setmana passada per foragitar el PDECat del Govern va ser comunicada per telèfon el mateix dia al vicepresident Pere Aragonès. El xoc s'extrapola al Parlament, on aquest dimecres la llei de regulació dels preus dels lloguers serà un nou episodi de l'esvoranc obert entre els dos partits.
Amb aquest clima, la lectura de la CUP és que el Govern "no té projecte" nacional ni social. I és en aquest marc que ha posat sobre la taula la necessitat d'acordar una data per a les eleccions. Es tracta d'una qüestió que també reclama ERC, però que s'ha allunyat de l'agenda prioritària de Torra. La remodelació del Govern és precisament un símptoma de pretendre allargar la legislatura a risc que el Suprem sigui qui en determini el final ordenant la seva inhabilitació. Si aquest escenari es donés, els anticapitalistes han proposat que s'aculli a la via Venturós per mantenir el seu paper de representació mentre Aragonès assumeix les funcions administratives. També el líder d'ERC, Oriol Junqueras, ha advertit en una entrevista a aquest diari que seria una "irresponsabilitat" no acordar una resposta a una possible inhabilitació.
Cap dels oferiments i de les apel·lacions, però, han trobat una acollida proactiva per part del president ni de Junts per Catalunya. Davant dels dos moviments, la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ha defensat que serà Torra qui decideixi què fer en el moment en què el Suprem decideixi desposseir-lo del càrrec. I en la mateixa línia, el portaveu del grup parlamentari de JxCat, Eduard Pujol, ha respost que la resposta a l'eventual inhabilitació serà "la que toqui i quan toqui". Cap més concreció ni recollida del guant per, almenys, seure a parlar-ne.
En realitat, la proposta dels anticapitalistes recull l'aspiració d'ERC de pactar la data de les eleccions i la voluntat de Torra de desobeir la condemna del Suprem. Però JxCat està situat en la tessitura d'allunyar les eleccions i els republicans temen que la via Venturós derivés en un litigi constant entre les atribucions de Torra i Aragonès que fos utilitzat per desgastar electoralment ERC. Amb tot, convençuts que la via de l'acord és la menys lesiva i que la del xoc la que més beneficia electoralment Puigdemont, els republicans han considerat "una bona notícia" que la CUP hagi fet un plantejament que pot servir com a punt de partida per debatre una possible entesa.
"No volem que el Suprem marqui l'agenda de la legislatura, no podem deixar els tempos en mans dels tribunals. Però tampoc volem que ningú aprofiti el Govern per fer electoralisme i per estar millor preparat per fer unes eleccions", ha advertit el president del grup parlamentari d'ERC, Sergi Sabrià, que tot i estar disposat a parlar de la proposta de la CUP ha posat en dubte que sigui "la millor" sortida. Tant els comuns com el PSC ja han manifestat la seva oposició frontal a un escenari en què Torra exerceixi una presidència simbòlica, especialment en plena urgència per la gestió de la crisi sanitària provocada pel coronavirus.
Enguany, ni tan sols la Diada servirà per escenificar la forçada treva a la qual les dues darreres tardors s'han vist abocats els diferents actors de l'independentisme per mantenir activa la mobilització social. El Govern ja ha anunciat que no assistirà a la manifestació convocada per l'ANC per complir amb les mesures de seguretat derivades de la pandèmia. La legislatura entra de ple en el compte enrere de la decisió del tribunal presidit per Manuel Marchena.
El context preelectoral i les discrepàncies enquistades entorpeixen els acords dins de l'independentisme. Especialment entre Junts per Catalunya i ERC, al capdavant d'un Govern sotmès a les tensions constants entre els dos socis, però també a la batalla que s'està lliurant en l'espai liderat per Carles Puigdemont. La remodelació exprés que va fer Torra la setmana passada per foragitar el PDECat del Govern va ser comunicada per telèfon el mateix dia al vicepresident Pere Aragonès. El xoc s'extrapola al Parlament, on aquest dimecres la llei de regulació dels preus dels lloguers serà un nou episodi de l'esvoranc obert entre els dos partits.
Amb aquest clima, la lectura de la CUP és que el Govern "no té projecte" nacional ni social. I és en aquest marc que ha posat sobre la taula la necessitat d'acordar una data per a les eleccions. Es tracta d'una qüestió que també reclama ERC, però que s'ha allunyat de l'agenda prioritària de Torra. La remodelació del Govern és precisament un símptoma de pretendre allargar la legislatura a risc que el Suprem sigui qui en determini el final ordenant la seva inhabilitació. Si aquest escenari es donés, els anticapitalistes han proposat que s'aculli a la via Venturós per mantenir el seu paper de representació mentre Aragonès assumeix les funcions administratives. També el líder d'ERC, Oriol Junqueras, ha advertit en una entrevista a aquest diari que seria una "irresponsabilitat" no acordar una resposta a una possible inhabilitació.
Cap dels oferiments i de les apel·lacions, però, han trobat una acollida proactiva per part del president ni de Junts per Catalunya. Davant dels dos moviments, la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ha defensat que serà Torra qui decideixi què fer en el moment en què el Suprem decideixi desposseir-lo del càrrec. I en la mateixa línia, el portaveu del grup parlamentari de JxCat, Eduard Pujol, ha respost que la resposta a l'eventual inhabilitació serà "la que toqui i quan toqui". Cap més concreció ni recollida del guant per, almenys, seure a parlar-ne.
En realitat, la proposta dels anticapitalistes recull l'aspiració d'ERC de pactar la data de les eleccions i la voluntat de Torra de desobeir la condemna del Suprem. Però JxCat està situat en la tessitura d'allunyar les eleccions i els republicans temen que la via Venturós derivés en un litigi constant entre les atribucions de Torra i Aragonès que fos utilitzat per desgastar electoralment ERC. Amb tot, convençuts que la via de l'acord és la menys lesiva i que la del xoc la que més beneficia electoralment Puigdemont, els republicans han considerat "una bona notícia" que la CUP hagi fet un plantejament que pot servir com a punt de partida per debatre una possible entesa.
"No volem que el Suprem marqui l'agenda de la legislatura, no podem deixar els tempos en mans dels tribunals. Però tampoc volem que ningú aprofiti el Govern per fer electoralisme i per estar millor preparat per fer unes eleccions", ha advertit el president del grup parlamentari d'ERC, Sergi Sabrià, que tot i estar disposat a parlar de la proposta de la CUP ha posat en dubte que sigui "la millor" sortida. Tant els comuns com el PSC ja han manifestat la seva oposició frontal a un escenari en què Torra exerceixi una presidència simbòlica, especialment en plena urgència per la gestió de la crisi sanitària provocada pel coronavirus.
Enguany, ni tan sols la Diada servirà per escenificar la forçada treva a la qual les dues darreres tardors s'han vist abocats els diferents actors de l'independentisme per mantenir activa la mobilització social. El Govern ja ha anunciat que no assistirà a la manifestació convocada per l'ANC per complir amb les mesures de seguretat derivades de la pandèmia. La legislatura entra de ple en el compte enrere de la decisió del tribunal presidit per Manuel Marchena.