13
de setembre
del
2020
Actualitzat
el
14
de setembre
a les
9:50h
"Tant me fan les eleccions. Ara i avui m'importa el curs escolar". Amb aquesta contundència es va expressar el conseller d'Educació, Josep Bargalló, en la sessió de dimecres del ple del Parlament, a preguntes de l'oposició. La conselleria que pilota, juntament amb el Departament de Salut, s'han centrat en les últimes setmanes en dissenyar un pla de retorn a les escoles i uns protocols de detecció precoç dels casos de Covid-19 per aconseguir que el curs que comença aquest dilluns es desenvolupi amb la màxima normalitat possible. L'executiu de Quim Torra, que també s'ha implicat en l'inici de curs, sap que té per davant una prova de foc i que en les properes setmanes es veurà l'èxit o el fracàs dels plans de reobertura. De casos n'hi haurà, i caldrà tancar aules, però el convenciment majoritari és que cal tornar a les escoles després de sis mesos amb les aules buides.
A dia d'avui, l'epidèmia es troba en una situació d'estabilització, tot i que la incidència continua sent molt elevada, igual que el risc de rebrot en la gran majoria de comarques de Catalunya. La gestió de la situació sanitària per part del Departament de Salut ha rebut crítiques, tot i que s'ha redreçat des del nomenament del doctor Josep Maria Argimon com a secretari de Salut Pública.
La resposta d'Educació també s'ha posat en entredit per part de la comunitat educativa, especialment dels sindicats, que han reclamat més recursos per tornar a l'escola amb la màxima seguretat possible. "Les escoles seran el lloc més segur per als infants i joves després de casa seva", ha remarcat aquests últims dies Bargalló, amb l'objectiu de traslladar tranquil·litat, tot i recordat que el risc zero no existeix. La comunitat docent, però, expressa dubtes.
El curs 2020/21 serà extraordinari i estarà marcat per la incertesa. Ningú sap quina serà la situació d'aquí a dos mesos, si l'epidèmia continuarà controlada o si caldrà tornar a un confinament com el de la primavera passada. En el pitjor del casos, el Govern ha assegurat que les mesures que s'adoptarien serien diferents de les del curs passat, quan es va prioritzar tancar les escoles. "Amb la informació que tenim avui, les escoles serien les últimes en tancar", va dir dimecres la consellera de Salut, Alba Vergés. L'evidència científica que va apareixent apunta que els nens no serien els principals transmissors del Covid-19 i les escoles no actuarien com a amplificadors de la pandèmia.
Els grups de convivència, clau per evitar el tancament d'escoles
Sigui com sigui, la incertesa serà la tònica dominant durant el curs. El Govern ja ha avisat que les mesures de prevenció i seguretat aniran variant a mesura que avancin les setmanes, adaptant-se a la situació de l'epidèmia. Ara com ara, el curs començarà amb la mascareta obligatòria en tots els espais dels centres a l'ESO i també a Primària, arran de l'alta incidència de l'epidèmia a Catalunya. En un primer moment, es va plantejar que la mascareta no fos obligatòria dins de l'aula, on els alumnes es trobaran amb el grup de convivència estable. Els protocols d'Educació i Salut, de fet, es fonamenten sobre aquest element: els grups de convivència estable, estancs i sense contacte amb la resta de grups dels centres, han de permetre controlar la traçabilitat del virus i confinar, si cal, aules concretes i no tota una escola.
La qüestió de les ràtios també ha estat sobre la taula en les últimes setmanes, i ha aixecat polèmica. De cara a aquest curs s'han intentat reduir ràtios i fer grups més petits, precisament amb l'objectiu de controlar millor els casos que vagin sorgint. L'objectiu és que hi hagi un màxim de 20 alumnes per aula a Primària, xifra que actualment superen un 30% de les aules dels centres públics. La xifra d'ESO i de l'escola concertada no es coneix encara. Tot i així, no en totes les escoles s'ha pogut complir la ràtio de 20 alumnes per classe i el conseller Bargalló va assegurar que aquesta qüestió serà important però no "una obsessió" per a la conselleria. La clau, doncs, és l'estabilitat dels grups. Sindicats i associacions com la FAPAC ja han advertit que classes amb tants alumnes no poden funcionar com a grup estable.
Simptomatologia i cribratges massius el primer trimestre
En el retorn a les escoles tindran un paper cabdal les famílies. No podran portar els fills a l'escola si tenen símptomes compatibles amb la Covid-19; un llistat que ha variat fins a última hora i que en la seva darrera versió estableix que els nens podran anar als centres si tenen mal de coll o mocs, però no sí aquests símptomes van acompanyats de febre. El repte és evitar que infants o joves infectats accedeixin als centres. El protocol de detecció precoç estableix que en cas que es detecti un positiu en una classe, tots els alumnes d'aquell grup s'hauran d'aïllar durant 14 dies i rebran una PCR. El Departament només es planteja tancar un centre en cas que hi hagi més de dos positius en diferents grups i espais de l'escola.
Quan es va presentar, alguns experts, com Àlex Arenas, van criticar que el protocol enfocava el problema des d'una perspectiva reactiva, i no pas proactiva. Reaccionava a l'aparició de casos més que no pas evitar que els casos arribessin a l'aula. Per solucionar-ho, el Govern farà un cribratge massiu amb 500.000 PCR a alumnes i personal educatiu entre els dies 21 de setembre i 21 de novembre, per tal de determinar la incidència de la Covid en l'àmbit educatiu. Paral·lelament, també s'ha impulsat el projecte d'Escoles Sentinella per auditar l'epidèmia a través d'una cinquantena d'escoles representatives del sector a Catalunya.
A l'espera d'un permís retribuït per als pares amb fills en quarantena
Com estableix el protocol, en cas que es detectiu un positiu, caldrà que ell i tots els seus companys facin una quarantena de 14 dies. Un dels grans dubtes és com es facilitarà la conciliació dels pares que hagin de cuidar els fills en aïllament, especialment els contactes d'un positiu que hagin donat negatiu a la prova PCR. És un escenari probable durant les properes setmanes i mesos: tothom coincideix que hi haurà casos a les escoles i caldrà tancar aules. En aquestes circumstàncies, com podran els pares que no poden fer teletreball cuidar dels fills que han d'estar a casa, tenint en compte que la carta dels avis no es pot jugar arran de l'epidèmia?
El Govern ha demanat ja al govern espanyol que habiliti un permís retribuït per a les famílies que hauran de fer l'acompanyament dels seus fills en quarantena i la comunitat educativa també ha reclamat a les administracions que destinin recursos en aquest sentit. Ara com ara, aquelles famílies que tinguin un fill que ha donat positiu tindran accés a una baixa retribuïda, però el dubte és què passarà amb aquells pares que hagin de cuidar els fills que estiguin a casa per contacte amb un positiu però que hagin donat negatiu.
Al govern espanyol, fins ara, hi ha hagut diversitat d'opinions: la ministra Irene Montero es va mostrar partidària dilluns d'una permís retribuït, mentre que el president Pedro Sánchez es va remetre al programa MeCuida, que permet una reducció de jornada laboral lligada a una reducció de salari, cosa que castigaria a les famílies en un context de crisi econòmica i social derivada del confinament de la primavera.
Més de 8.000 noves contractacions
El curs escolar començarà amb 1.587.395 alumnes, 9.451 menys que l'any anterior. Educació ha fet 8.162 noves contractacions, de les quals 5.321 són docents, i no descarta fer-ne més a mesura que avanci el curs. A partir d'aquest dilluns, 800 professionals rebran una baixa mèdica com a col·lectiu vulnerable a qui no s'ha pogut adaptar la plaça i que facin, per exemple, teletreball des de casa. El Departament també treballa per accelerar el pla d'educació digital i habilitarà 300.000 ordinadors a partir de 3r d'ESO, 110.000 paquets de connectivitat per a alumnat vulnerable i la instal·lació de 1.230 xarxes wifi. A més, es repartiran 85.000 dispositius entre els docents.
En les primeres setmanes de curs serà clau, com apunta Jordi Collet, professor de Sociologia de l'Educació, en aquesta entrevista a NacióDigital, que durant les primeres setmanes de curs els docents creïn un vincle estret i personal amb els alumnes i les famílies per garantir que, en cas de nou confinament, el curs pugui funcionar. "No ens podem permetre que 60.000 alumnes tornin a desaparèixer del mapa", avisa el professor. Aquest vincle s'haurà de crear, però, tenint en compte les estrictes mesures de seguretat. Entre els protocols del Departament s'estableix que la relació entre escola i famílies haurà de ser per via telemàtica si no és "estrictament necessari". "Cal que els docents garanteixin les mesures de seguretat fins al límit", reclamava fa pocs dies el conseller Bargalló.
Dubtes i malestar entre els sindicats
En aquest context, els sindicats han posat de manifest els seus dubtes i malestar davant dels plans del Govern. USTEC, el sindicat majoritari al sector, s'ha mostrat molt crític amb els protocols del Departament d'Ensenyament i consideren que l'obertura de les escoles "no s'aguantarà". Ramon Font, portaveu del sindicat, és partidari de reduir encara més les ràtios i de contractar els 40.000 docents que ja van reclamar el juliol. En la situació actual, el sindicat no descarta anar a la vaga i portarà a inspecció de treball les mesures de protecció acordades per considerar-les insuficients.
Sigui com sigui, el sentiment majoritari remarca la necessitat de tornar a les escoles malgrat els dubtes, incerteses i dificultats que puguin sorgir durant el curs. El Govern s'enfronta al repte de fer viable que els infants i joves recuperin el dret fonamental a l'educació, castigat durant els mesos més durs de l'epidèmia, i el resultat dels plans de reobertura de les escoles condicionaran la continuïtat d'un executiu que exhaureix els últims mesos de legislatura a l'espera de la decisió del Tribunal Suprem sobre la inhabilitació del president Torra.
A dia d'avui, l'epidèmia es troba en una situació d'estabilització, tot i que la incidència continua sent molt elevada, igual que el risc de rebrot en la gran majoria de comarques de Catalunya. La gestió de la situació sanitària per part del Departament de Salut ha rebut crítiques, tot i que s'ha redreçat des del nomenament del doctor Josep Maria Argimon com a secretari de Salut Pública.
La resposta d'Educació també s'ha posat en entredit per part de la comunitat educativa, especialment dels sindicats, que han reclamat més recursos per tornar a l'escola amb la màxima seguretat possible. "Les escoles seran el lloc més segur per als infants i joves després de casa seva", ha remarcat aquests últims dies Bargalló, amb l'objectiu de traslladar tranquil·litat, tot i recordat que el risc zero no existeix. La comunitat docent, però, expressa dubtes.
El curs 2020/21 serà extraordinari i estarà marcat per la incertesa. Ningú sap quina serà la situació d'aquí a dos mesos, si l'epidèmia continuarà controlada o si caldrà tornar a un confinament com el de la primavera passada. En el pitjor del casos, el Govern ha assegurat que les mesures que s'adoptarien serien diferents de les del curs passat, quan es va prioritzar tancar les escoles. "Amb la informació que tenim avui, les escoles serien les últimes en tancar", va dir dimecres la consellera de Salut, Alba Vergés. L'evidència científica que va apareixent apunta que els nens no serien els principals transmissors del Covid-19 i les escoles no actuarien com a amplificadors de la pandèmia.
Els grups de convivència, clau per evitar el tancament d'escoles
Sigui com sigui, la incertesa serà la tònica dominant durant el curs. El Govern ja ha avisat que les mesures de prevenció i seguretat aniran variant a mesura que avancin les setmanes, adaptant-se a la situació de l'epidèmia. Ara com ara, el curs començarà amb la mascareta obligatòria en tots els espais dels centres a l'ESO i també a Primària, arran de l'alta incidència de l'epidèmia a Catalunya. En un primer moment, es va plantejar que la mascareta no fos obligatòria dins de l'aula, on els alumnes es trobaran amb el grup de convivència estable. Els protocols d'Educació i Salut, de fet, es fonamenten sobre aquest element: els grups de convivència estable, estancs i sense contacte amb la resta de grups dels centres, han de permetre controlar la traçabilitat del virus i confinar, si cal, aules concretes i no tota una escola.
La qüestió de les ràtios també ha estat sobre la taula en les últimes setmanes, i ha aixecat polèmica. De cara a aquest curs s'han intentat reduir ràtios i fer grups més petits, precisament amb l'objectiu de controlar millor els casos que vagin sorgint. L'objectiu és que hi hagi un màxim de 20 alumnes per aula a Primària, xifra que actualment superen un 30% de les aules dels centres públics. La xifra d'ESO i de l'escola concertada no es coneix encara. Tot i així, no en totes les escoles s'ha pogut complir la ràtio de 20 alumnes per classe i el conseller Bargalló va assegurar que aquesta qüestió serà important però no "una obsessió" per a la conselleria. La clau, doncs, és l'estabilitat dels grups. Sindicats i associacions com la FAPAC ja han advertit que classes amb tants alumnes no poden funcionar com a grup estable.
Simptomatologia i cribratges massius el primer trimestre
En el retorn a les escoles tindran un paper cabdal les famílies. No podran portar els fills a l'escola si tenen símptomes compatibles amb la Covid-19; un llistat que ha variat fins a última hora i que en la seva darrera versió estableix que els nens podran anar als centres si tenen mal de coll o mocs, però no sí aquests símptomes van acompanyats de febre. El repte és evitar que infants o joves infectats accedeixin als centres. El protocol de detecció precoç estableix que en cas que es detecti un positiu en una classe, tots els alumnes d'aquell grup s'hauran d'aïllar durant 14 dies i rebran una PCR. El Departament només es planteja tancar un centre en cas que hi hagi més de dos positius en diferents grups i espais de l'escola.
Quan es va presentar, alguns experts, com Àlex Arenas, van criticar que el protocol enfocava el problema des d'una perspectiva reactiva, i no pas proactiva. Reaccionava a l'aparició de casos més que no pas evitar que els casos arribessin a l'aula. Per solucionar-ho, el Govern farà un cribratge massiu amb 500.000 PCR a alumnes i personal educatiu entre els dies 21 de setembre i 21 de novembre, per tal de determinar la incidència de la Covid en l'àmbit educatiu. Paral·lelament, també s'ha impulsat el projecte d'Escoles Sentinella per auditar l'epidèmia a través d'una cinquantena d'escoles representatives del sector a Catalunya.
A l'espera d'un permís retribuït per als pares amb fills en quarantena
Com estableix el protocol, en cas que es detectiu un positiu, caldrà que ell i tots els seus companys facin una quarantena de 14 dies. Un dels grans dubtes és com es facilitarà la conciliació dels pares que hagin de cuidar els fills en aïllament, especialment els contactes d'un positiu que hagin donat negatiu a la prova PCR. És un escenari probable durant les properes setmanes i mesos: tothom coincideix que hi haurà casos a les escoles i caldrà tancar aules. En aquestes circumstàncies, com podran els pares que no poden fer teletreball cuidar dels fills que han d'estar a casa, tenint en compte que la carta dels avis no es pot jugar arran de l'epidèmia?
El Govern ha demanat ja al govern espanyol que habiliti un permís retribuït per a les famílies que hauran de fer l'acompanyament dels seus fills en quarantena i la comunitat educativa també ha reclamat a les administracions que destinin recursos en aquest sentit. Ara com ara, aquelles famílies que tinguin un fill que ha donat positiu tindran accés a una baixa retribuïda, però el dubte és què passarà amb aquells pares que hagin de cuidar els fills que estiguin a casa per contacte amb un positiu però que hagin donat negatiu.
Al govern espanyol, fins ara, hi ha hagut diversitat d'opinions: la ministra Irene Montero es va mostrar partidària dilluns d'una permís retribuït, mentre que el president Pedro Sánchez es va remetre al programa MeCuida, que permet una reducció de jornada laboral lligada a una reducció de salari, cosa que castigaria a les famílies en un context de crisi econòmica i social derivada del confinament de la primavera.
Més de 8.000 noves contractacions
El curs escolar començarà amb 1.587.395 alumnes, 9.451 menys que l'any anterior. Educació ha fet 8.162 noves contractacions, de les quals 5.321 són docents, i no descarta fer-ne més a mesura que avanci el curs. A partir d'aquest dilluns, 800 professionals rebran una baixa mèdica com a col·lectiu vulnerable a qui no s'ha pogut adaptar la plaça i que facin, per exemple, teletreball des de casa. El Departament també treballa per accelerar el pla d'educació digital i habilitarà 300.000 ordinadors a partir de 3r d'ESO, 110.000 paquets de connectivitat per a alumnat vulnerable i la instal·lació de 1.230 xarxes wifi. A més, es repartiran 85.000 dispositius entre els docents.
En les primeres setmanes de curs serà clau, com apunta Jordi Collet, professor de Sociologia de l'Educació, en aquesta entrevista a NacióDigital, que durant les primeres setmanes de curs els docents creïn un vincle estret i personal amb els alumnes i les famílies per garantir que, en cas de nou confinament, el curs pugui funcionar. "No ens podem permetre que 60.000 alumnes tornin a desaparèixer del mapa", avisa el professor. Aquest vincle s'haurà de crear, però, tenint en compte les estrictes mesures de seguretat. Entre els protocols del Departament s'estableix que la relació entre escola i famílies haurà de ser per via telemàtica si no és "estrictament necessari". "Cal que els docents garanteixin les mesures de seguretat fins al límit", reclamava fa pocs dies el conseller Bargalló.
Dubtes i malestar entre els sindicats
En aquest context, els sindicats han posat de manifest els seus dubtes i malestar davant dels plans del Govern. USTEC, el sindicat majoritari al sector, s'ha mostrat molt crític amb els protocols del Departament d'Ensenyament i consideren que l'obertura de les escoles "no s'aguantarà". Ramon Font, portaveu del sindicat, és partidari de reduir encara més les ràtios i de contractar els 40.000 docents que ja van reclamar el juliol. En la situació actual, el sindicat no descarta anar a la vaga i portarà a inspecció de treball les mesures de protecció acordades per considerar-les insuficients.
Sigui com sigui, el sentiment majoritari remarca la necessitat de tornar a les escoles malgrat els dubtes, incerteses i dificultats que puguin sorgir durant el curs. El Govern s'enfronta al repte de fer viable que els infants i joves recuperin el dret fonamental a l'educació, castigat durant els mesos més durs de l'epidèmia, i el resultat dels plans de reobertura de les escoles condicionaran la continuïtat d'un executiu que exhaureix els últims mesos de legislatura a l'espera de la decisió del Tribunal Suprem sobre la inhabilitació del president Torra.