08
de setembre
del
2020
Actualitzat
a les
10:47h
Quan falten nou dies per la vista al Tribunal Suprem que arrencarà la recta final per conèixer la inhabilitació per desobediència del president Quim Torra, l'independentisme continua atrapat en el desacord sobre quan posar fi a la legislatura i com respondre en cas que la sentència sigui condemnatòria. Enmig del foc creuat entre Junts per Catalunya (JxCat) i ERC per les diferències estratègiques i la pugna preelectoral, la CUP irromp en el tauler amb l'esbós d'una proposta que pretén posar sobre la taula de tot l'independentisme: pactar la data de les eleccions "el més aviat possible" i que Torra ostenti una presidència simbòlica fins aquell dia en el cas que sigui inhabilitat.
És a dir, que s'aculli a l'anomenada "via Venturós" -que ja estava damunt la taula del president, tal com va avançar aquest dissabte al vespre NacióDigital- i mantingui l'agenda institucional però sense les funcions administratives, que recaurien legalment sobre el vicepresident Pere Aragonès, candidat in pectore d'ERC a les eleccions. De moment, aquesta possibilitat ja esbossada pel president en privat encara no ha estat compartida ni amb els republicans -que urgeixen a bastir una estratègia conjunta- ni amb la CUP.
El plantejament que fan els anticapitalistes, que estan treballant a contra rellotge davant la imminent vista del tribunal i l'imprevisible calendari de la possible condemna, ha estat debatut al secretariat nacional i s'estudia oferir-lo com a via d'acord a tots els actors polítics i socials del sobiranisme i de les esquerres. Fonts de la formació expliquen que la diagnosi que fan és que l'actual context de desacord no beneficia l'independentisme i està marcat per una "manca de projecte governamental tan a nivell nacional com social".
És per això que, d'entrada, consideren que la legislatura ha d'arribar a la seva fi amb independència de què decideix el Suprem sobre la inhabilitació i que això passa per consensuar una data de les eleccions que entenen que haurien de ser el més aviat possible. Precisament, la remodelació que va fer del Govern la setmana passada el president Torra va just en la línia contrària, que és la d'allargar la legislatura amb el risc que acabi sent el Suprem qui, amb la seva sentència, sigui qui determini quan seran els comicis. "No volem que sigui la repressió qui decideixi quan seran aquestes eleccions", insisteixen des de la CUP.
Amb l'horitzó del final de la legislatura fixat de forma conjunta, la proposta que fan els cupaires en cas que el tribunal aparti el president abans de la data acordada és que Torra continuï exercint la presidència de forma simbòlica fins el dia en què es posin les urnes. "Davant una ofensiva repressiva com aquesta, cal una resposta unitària, de consens i el més àmplia possible", sostenen. Davant d'aquest escenari, la CUP posa sobre la taula la via Venturós, és a dir, la fórmula que va emprar l'alcaldessa de Berga quan va ser inhabilitada per negar-se a despenjar l'estelada de l'ajuntament i que consisteix en mantenir la presència política sense assumir funcions administratives.
En què es traduiria a la pràctica? Els anticapitalistes detallen que "no s'acataria" la sentència i que tampoc s'escolliria cap nou president. Torra continuaria amb la seva agenda "sense cap tipus d'interferència" i acompanyat del president en funcions, que en aquest cas seria Aragonès, per qualsevol signatura o funció administrativa que calgués. Per posar un exemple, segons els cupaires, en cas de celebrar-se una conferència de presidents com les que s'estan celebrant mensualment presidides per Pedro Sánchez per gestionar la pandèmia, qui hauria d'assistir-hi seria Torra. Si calgués signar algun document oficial, aleshores ho faria el vicepresident.
Pilotar el final de la legislatura i "confrontació democràtica i cívica"
Aquesta seria la fórmula de convivència en el Govern fins l'arribada de la data electoral prèviament fixada. La CUP interpreta que aquesta sortida permetria, per una banda, pilotar de forma acordada el final d'una legislatura que creuen que ja no té recorregut i estalviar enfrontaments dins de l'independentisme. I, per l'altra, abordar de forma conjunta "una confrontació democràtica i cívica" per donar resposta a la inhabilitació d'un president, fet que defineixen com una "ofensiva repressiva inacceptable".
La previsió de la CUP és començar a moure aquest mateix dimarts la proposta per fer-la arribar als partits sobiranistes i als partits d'esquerres, però també al teixit social i cultural perquè l'acord estigui més àmpliament apuntalat possible. Precisament aquest dilluns, en una entrevista a NacióDigital, el líder d'ERC, Oriol Junqueras, ha assegurat que seria una "irresponsabilitat" que l'eventual inhabilitació del president arribés sense haver pactat una estratègia.
El cert és que el plantejament que fan els anticapitalistes recullen l'aspiració parcial de cadascun dels partits que estan al Govern. ERC ja fa temps que reclama acordar una data de les eleccions que no s'allunyi de finals d'any i JxCat, per la seva banda, ja estudia la via Venturós per garantir la presència de Torra si és inhabilitat. La dificultat de l'oferta de la CUP rau en què en aquests moments JxCat no té a la seva agenda acordar una data propera dels comicis i en la difícil convivència que suposaria per a ERC definir els límits de la presidència simbòlica.
És a dir, que s'aculli a l'anomenada "via Venturós" -que ja estava damunt la taula del president, tal com va avançar aquest dissabte al vespre NacióDigital- i mantingui l'agenda institucional però sense les funcions administratives, que recaurien legalment sobre el vicepresident Pere Aragonès, candidat in pectore d'ERC a les eleccions. De moment, aquesta possibilitat ja esbossada pel president en privat encara no ha estat compartida ni amb els republicans -que urgeixen a bastir una estratègia conjunta- ni amb la CUP.
El plantejament que fan els anticapitalistes, que estan treballant a contra rellotge davant la imminent vista del tribunal i l'imprevisible calendari de la possible condemna, ha estat debatut al secretariat nacional i s'estudia oferir-lo com a via d'acord a tots els actors polítics i socials del sobiranisme i de les esquerres. Fonts de la formació expliquen que la diagnosi que fan és que l'actual context de desacord no beneficia l'independentisme i està marcat per una "manca de projecte governamental tan a nivell nacional com social".
És per això que, d'entrada, consideren que la legislatura ha d'arribar a la seva fi amb independència de què decideix el Suprem sobre la inhabilitació i que això passa per consensuar una data de les eleccions que entenen que haurien de ser el més aviat possible. Precisament, la remodelació que va fer del Govern la setmana passada el president Torra va just en la línia contrària, que és la d'allargar la legislatura amb el risc que acabi sent el Suprem qui, amb la seva sentència, sigui qui determini quan seran els comicis. "No volem que sigui la repressió qui decideixi quan seran aquestes eleccions", insisteixen des de la CUP.
Amb l'horitzó del final de la legislatura fixat de forma conjunta, la proposta que fan els cupaires en cas que el tribunal aparti el president abans de la data acordada és que Torra continuï exercint la presidència de forma simbòlica fins el dia en què es posin les urnes. "Davant una ofensiva repressiva com aquesta, cal una resposta unitària, de consens i el més àmplia possible", sostenen. Davant d'aquest escenari, la CUP posa sobre la taula la via Venturós, és a dir, la fórmula que va emprar l'alcaldessa de Berga quan va ser inhabilitada per negar-se a despenjar l'estelada de l'ajuntament i que consisteix en mantenir la presència política sense assumir funcions administratives.
En què es traduiria a la pràctica? Els anticapitalistes detallen que "no s'acataria" la sentència i que tampoc s'escolliria cap nou president. Torra continuaria amb la seva agenda "sense cap tipus d'interferència" i acompanyat del president en funcions, que en aquest cas seria Aragonès, per qualsevol signatura o funció administrativa que calgués. Per posar un exemple, segons els cupaires, en cas de celebrar-se una conferència de presidents com les que s'estan celebrant mensualment presidides per Pedro Sánchez per gestionar la pandèmia, qui hauria d'assistir-hi seria Torra. Si calgués signar algun document oficial, aleshores ho faria el vicepresident.
Pilotar el final de la legislatura i "confrontació democràtica i cívica"
Aquesta seria la fórmula de convivència en el Govern fins l'arribada de la data electoral prèviament fixada. La CUP interpreta que aquesta sortida permetria, per una banda, pilotar de forma acordada el final d'una legislatura que creuen que ja no té recorregut i estalviar enfrontaments dins de l'independentisme. I, per l'altra, abordar de forma conjunta "una confrontació democràtica i cívica" per donar resposta a la inhabilitació d'un president, fet que defineixen com una "ofensiva repressiva inacceptable".
La previsió de la CUP és començar a moure aquest mateix dimarts la proposta per fer-la arribar als partits sobiranistes i als partits d'esquerres, però també al teixit social i cultural perquè l'acord estigui més àmpliament apuntalat possible. Precisament aquest dilluns, en una entrevista a NacióDigital, el líder d'ERC, Oriol Junqueras, ha assegurat que seria una "irresponsabilitat" que l'eventual inhabilitació del president arribés sense haver pactat una estratègia.
El cert és que el plantejament que fan els anticapitalistes recullen l'aspiració parcial de cadascun dels partits que estan al Govern. ERC ja fa temps que reclama acordar una data de les eleccions que no s'allunyi de finals d'any i JxCat, per la seva banda, ja estudia la via Venturós per garantir la presència de Torra si és inhabilitat. La dificultat de l'oferta de la CUP rau en què en aquests moments JxCat no té a la seva agenda acordar una data propera dels comicis i en la difícil convivència que suposaria per a ERC definir els límits de la presidència simbòlica.