CRÒNICA

Els 40 anys d'un Parlament que enyora el «sentit institucional»

L'homenatge als exdiputats de la cambra fa una crida a recuperar el "respecte" per la pluralitat parlamentària i la fi de la judicialització

per Sara González , 7 de setembre de 2020 a les 20:17 |
Roger Torrent amb els exparlamentaris Ernest Benach, Dolors Montserrat, Francesc Codina, Manuela de Madre i Concepció Ferrer | ACN
El 10 d'abril de 1980, Concepció Ferrer i Casals s'asseia a l'envellutada butaca vermella d'una mesa del Parlament presidida pel republicà Heribert Barrera. La institució es posava de llarg després de 42 anys de clausura i exili imposat per la dictadura franquista i ella, dirigent de l'extinta Unió Democràtica de Catalunya, una de les vuit dones que va formar part de la primera legislatura, en seria la vicepresidenta. La socialista Manuela de Madre tenia aleshores 25 anys. Asseguda al sofà de casa, estava enganxada a la televisió amb l'emoció desbordada i la mirada clavada en aquella làmpada d'aranya que il·luminava el president Josep Tarradellas en la sessió que inaugurava la represa de l'activitat parlamentària. Pocs anys després, ella també seuria a un escó.

Quaranta anys i una pandèmia després, les dues s'han trobat a l'hemicicle amb altres exdiputats com Francesc Codina (CDC), Dolors Montserrat (PP) i l'expresident de la cambra Ernest Benach en l'homenatge que la institució ha rendit a tots els exparlamentaris. En total, 919 en quatre dècades i amb 724 lleis que s'han aprovat durant el seu pas. Les sis intervencions, entre les quals la de l'actual president del Parlament, Roger Torrent, totes elles de dirigents de diferents formacions polítiques, han tingut un fil conductor: una enyorança explícita d'un "sentit institucional" que consideren que ha anat minvant amb el temps a mesura que la crispació política s'ha instal·lat en el dia a dia de la vida parlamentària.


"És indispensable recuperar el respecte per la política. No deixem malmetre el sentit institucional per conteses electorals", ha reclamat Benach. Just abans, Manuela de Madre, primera dona en presidir un grup parlamentari, ha fet una crida a recuperar l'"orgull" i l'"esperança" dels primers temps, Montserrat ha demanat que torni a imperar el "respecte" entre diferents i Ferrer posava com a exemple la "cordialitat" i "cortesia" que regnava en aquella legislatura on tot era il·lusionant i, a la vegada, difícil.
 

Com aquell 23 de febrer del 1981 quan, a les fosques, els diputats vam seguir escoltant la ràdio i amb el cor en un puny el cop d'estat de Tejero al Congrés. La llum va marxar en el moment més angoixant i al final van decidir desplaçar-se tots al Palau de la Generalitat per mostrar "unitat" amb el Govern davant d'aquell atac a la democràcia. Aleshores, Francesc Codina encara s'ho mirava tot com a treballador del Parlament. Va contribuir a organitzar la casa en aquells primers anys i somniava amb ser diputat algun dia. Les seves aspiracions es van acomplir aviat i va ser parlamentari de la segona a la sisena legislatura. 

Atemptats d'ETA, greus incendis, crisis econòmiques, lleis suspeses pel Tribunal Constitucional i empresonaments de dirigents com Carme Forcadell. Però també la immersió lingüística, els avenços socials, la consolidació de les institucions i la Catalunya que, en paraules de De Madre, s'anava "trenant" des de la seva pluralitat i diferents identitats. L'acte d'aquest dilluns, que s'hauria d'haver celebrat a l'abril però ajornat per la pandèmia, ha estat un repàs amb diferents accents polítics, escuet i sobri de quatre dècades que s'han hagut de recordar amb mascaretes, distàncies i salutacions amb el colze. 


La "judicialització que tenalla" i "l'enfrontament constant"

El "sentit institucional" perdut no ha estat una diagnosi o un clam exclusiu d'aquells que han contribuït a la trajectòria de la cambra. També ha estat una reivindicació del present per veu del mateix Torrent. Tres anys després del polèmic ple del 6 i 7 de setembre per aprovar la llei del referèndum i la de desconnexió que va crispar com mai la cambra, no només ha demanat que es posi fi a la judicialització que el "tenalla", sinó també a l'"enfrontament constant" i la "polarització".

Ha lamentat, de fet, la "banalització" de la política d'uns partits massa sovint supeditats al dictat dels missatges simplistes per generar titulars llaminers. "Es multipliquen les frases enginyoses i s'allunya el discurs. Es generen escenaris de bons i dolents i la política es banalitza. La principal víctima n'és el treball parlamentari que queda soterrat per culpa de polèmiques estèrils", ha deixat caure. Davant seu, dirigents com el líder del PSC, Miquel Iceta; el vicepresident de la mesa, Josep Costa, o el diputat de Ciutadans Nacho Martín-Blanco. També exdiputats com David Fernàndez i Joan Josep Nuet.

40 anys després de la seva restitució, el Parlament s'emplaça a si mateix a retrobar-se amb el diferent. Especialment en un moment en què la incomprensió s'ha exportat als tribunals i que el conflicte enquistat s'agreuja per l'espasa de Dàmocles de la via judicial que, en detriment de la política, en els darrers anys ha marcat el compàs de la via parlamentària. "Que la làmpada il·lumini un camí on tots hi tinguem cabuda", ha conclòs Manuela De Madre. I just en aquell moment, Pedro Sánchez aixecava el telèfon per intentar agendar amb Quim Torra una reunió de la taula de diàleg que, fins ara, ha exhibit una agenda impossible. 


 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació