Sentència de l'1-O

La fiscal general de l'Estat situa la sentència de l'1-O com un «acte de compromís amb el deure»

Dolores Delgado, en l'obertura de l'any judicial, sosté que la causa i el veredicte del procés han estat un "exemple de normalitat institucional"

per Oriol March , 7 de setembre de 2020 a les 12:30 |
Obertura de l'any judicial 2020. | Casa Reial
El procés judicial contra els líders independentistes que van impulsar el referèndum de l'1-O i la sentència dictada pel Tribunal Suprem per sedició i malversació agreujada suposen un "exemple de normalitat institucional", també, un "exemple de compromís amb el deure i la legalitat". En aquests termes s'ha expressat aquest dilluns Dolores Delgado, fiscal general de l'Estat, en l'obertura de l'any judicial, que s'ha celebrat a la mateixa sala en la qual Manuel Marchena va jutjar Oriol Junqueras, Raül Romeva, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Jordi Cuixart, Carles Mundó, Meritxell Borràs, Santi Vila, Jordi Sànchez, Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn entre el 12 de febrer i el 12 de juny de l'any passat. A la seva esquerra, presidint l'acte, hi havia el rei Felip VI.

Delgado, just després de valorar la sentència, ha fet referència a l'augment de les investigacions que es fan per terrorisme a l'Audiència Nacional, tot i que no ha fet cap referència explícita, en aquest sentit, a l'independentisme. Ha insistit, això sí, en l'augment de les investigacions motivades pel terrorisme gihadista, tant pel que fa a preparació d'atemptats com també a la captació i finançament. També ha indicat que, malgrat la desaparició de l'organització armada ETA, encara han d'estar pendents de les "seqüeles" dels seus actes i també d'atemptats que no s'han acabat d'esclarir.


Les primeres paraules de Delgado han estat centrades en les conseqüències del coronavirus. "Els familiars i amics dels morts van ser els primers en oferir-nos un testimoni de valentia i de dignitat, però no han estat els únics. La ciutadania espanyola ha estat un exemple, malgrat les dificultats", ha remarcat la fiscal general de l'Estat, que va ser nomenada a proposta del govern espanyol després d'haver ocupat la cartera de Justícia en l'anterior legislatura. Un moviment que va ser especialment criticat pel PP, amb qui el PSOE està intentant aconseguir la renovació del poder judicial.

L'obertura de l'any judicial, un dels actes més destacats que se celebren a Madrid coincidint amb l'arrencada del curs polític, ha esquivat dues de les grans carpetes que afecten i afectaran la justícia en els propers mesos: la fugida del rei emèrit, Joan Carles I, davant de les investigacions sobre presumptes irregularitats; i la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, que el dia 17 acudirà al Tribunal Suprem per la vista sobre la seva inhabilitació. Cap de les dues qüestions han aparegut en els discursos de Delgado i tampoc al de Carlos Lesmes, president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), pronunciats al costat de l'actual monarca.


El discurs de Lesmes, habitualment dur amb l'independentisme, ha estat centrat en dues qüestions. La que ha ocupat més estona de la intervenció ha estat la relació entre els jutges i les restriccions derivades de la pandèmia, i el president del CGPJ ha insistit en demanar més "claredat jurídica" a l'hora d'abordar mesures restrictives que afecten els "drets més bàsics" de la ciutadania. Però el missatge amb més profunditat política és el que ha enviat al PSOE i al PP perquè renovin d'una vegada el poder judicial. "El retràs existent és una anomalia seriosa", ha ressaltat el màxim dirigent dels jutges.

El mandat de Carlos Lesmes com a president del CGPJ està caducat des del 4 de desembre del 2018, de manera que va camí dels dos anys en pròrroga. En un primer moment es va acordar que fos Manuel Marchena, president de la Sala Segona del Suprem, qui assumís la plaça de Lesmes, però tot es va truncar quan va transcendir un missatge d'Ignacio Cosidó, portaveu del PP al Senat, en el qual insistia que la formació conservadora continuaria controlant "per la porta del darrere" la Sala Segona, que va ser l'encarregada de jutjar -i condemnar- els líders que van promoure el referèndum.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació