06
de setembre
del
2020
Queda una setmana per l'inici de curs, i em concentro en buscar la fe d'allò on ara mateix, en raja poca. Si a l'inici de la pandèmia la comprensió davant les decisions escolars va regnar -l'arribada de la Covid-19 disculpava la manca de previsió i la gestió discutible-, ara els sentiments són diferents. Però em concentro profundament en posar-hi altes dosis d'esperança i confiar cegament en la gestió del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya i en el Consorci d'Educació de Barcelona (per la part que ens toca).
M'agradaria pensar que en aquests 6 mesos s'hauran espavilat per habilitar les escoles per fer possibles els desdoblaments d'aules. Diuen que són necessaris per intentar reduir el contagi de la Covid-19 entre els alumnes, professorat i tot el personal que forma part del dia a dia dels centres educatius. Si els centres no disposen d'equipaments o espai suficient, tinc esperança en què hauran buscat solucions reals per reconvertir els centres educatius o espais propers en espais adients per fer classe en temps de pandèmia. Oi?
Parlem de recursos? Tinc fe en què hauran contractat als mestres (i educadors, personal de gestió, etc.) suficients per donar una resposta extraordinària a una situació extraordinària: perquè caldrà treballar en grups petits, donar suport als mestres que hagin de fer moltes hores sense sortir de l'aula, fer front a les baixes que es produeixin al llarg del curs, substituir des de l'inici a les persones de risc que no es puguin incorporar als seus llocs de treball... I suposo que no s'esperaran a contractar-los al 10 de setembre tenint en compte que, si es dóna la situació, aquest equip docent arribarà als centres educatius el mateix dia que l'alumnat.
Segur que s'han ampliat suficientment els pressupostos i s'han comprat tones de material per fer més fàcil el curs: parlem de gels desinfectants, termòmetres i mascaretes, però també de material escolar, i de tot el que convingui per fer front al curs de la Covid-19 (perquè no ens enganyem, aquest no va ser el curs passat, serà el vinent).
Tampoc cal pecar d'il·lusos: tot i les mesures extraordinàries, aquest curs ens tocarà familiaritzar-nos amb proves, símptomes, contagis i aventures covíriques diverses. Però en això també hi poso molta fe: gràcies a les mesures adients que hauran pres, els contagis afectaran grups petits, i seran menys contraproduents per la resta d'alumnat del centre educatiu en qüestió. Com aneu, d'esperançats?
I si en el pitjor dels casos, hem de tornar cap a casa (que vaja, tots imaginem que molt remotament podria passar), tinc fe. Segur que durant tot aquest mes de 24 setmanes s'hauran posat les piles i hauran parlat amb les grans empreses distribuïdores d'internet per tal d'assegurar que les famílies que no disposen de connexió a casa, en tindran si és necessari. També dedueixo que hauran comprat equipament perquè tots els alumnes que no tinguin algun dispositiu per seguir el curs a distància en tinguin un. O si no, dedueixo que hauran creat una xarxa amb entitats que puguin oferir en préstec els seus equipaments. Per exemple.
La meva visió mega optimista de la gestió opina que hauran donat un cop de mà a l'equip docent, i que durant aquest temps els hauran facilitat eines per formar-se i reciclar-se, per actuar amb unes noves regles de joc. Espero que els hagin donat indicacions clares de quines situacions es preveuen pel nou curs, perquè hagin tingut marge de temps per preparar-se el que, de ben segur, serà un any incert. També espero que els hagin donat marge per descansar, perquè han de venir carregats d'energies per un curs que es preveu difícil.
No m'ha quedat clar què passarà quan ens toqui tenir a la quitxalla en quarantena a casa mentre treballem, però tinc fe en què en aquest terreny, també estan a punt d'anunciar-nos alguna solució miraculosa.
Què, com aneu de fe? Jo la busco, i no la trobo.
M'agradaria pensar que en aquests 6 mesos s'hauran espavilat per habilitar les escoles per fer possibles els desdoblaments d'aules. Diuen que són necessaris per intentar reduir el contagi de la Covid-19 entre els alumnes, professorat i tot el personal que forma part del dia a dia dels centres educatius. Si els centres no disposen d'equipaments o espai suficient, tinc esperança en què hauran buscat solucions reals per reconvertir els centres educatius o espais propers en espais adients per fer classe en temps de pandèmia. Oi?
Parlem de recursos? Tinc fe en què hauran contractat als mestres (i educadors, personal de gestió, etc.) suficients per donar una resposta extraordinària a una situació extraordinària: perquè caldrà treballar en grups petits, donar suport als mestres que hagin de fer moltes hores sense sortir de l'aula, fer front a les baixes que es produeixin al llarg del curs, substituir des de l'inici a les persones de risc que no es puguin incorporar als seus llocs de treball... I suposo que no s'esperaran a contractar-los al 10 de setembre tenint en compte que, si es dóna la situació, aquest equip docent arribarà als centres educatius el mateix dia que l'alumnat.
Segur que s'han ampliat suficientment els pressupostos i s'han comprat tones de material per fer més fàcil el curs: parlem de gels desinfectants, termòmetres i mascaretes, però també de material escolar, i de tot el que convingui per fer front al curs de la Covid-19 (perquè no ens enganyem, aquest no va ser el curs passat, serà el vinent).
Tampoc cal pecar d'il·lusos: tot i les mesures extraordinàries, aquest curs ens tocarà familiaritzar-nos amb proves, símptomes, contagis i aventures covíriques diverses. Però en això també hi poso molta fe: gràcies a les mesures adients que hauran pres, els contagis afectaran grups petits, i seran menys contraproduents per la resta d'alumnat del centre educatiu en qüestió. Com aneu, d'esperançats?
I si en el pitjor dels casos, hem de tornar cap a casa (que vaja, tots imaginem que molt remotament podria passar), tinc fe. Segur que durant tot aquest mes de 24 setmanes s'hauran posat les piles i hauran parlat amb les grans empreses distribuïdores d'internet per tal d'assegurar que les famílies que no disposen de connexió a casa, en tindran si és necessari. També dedueixo que hauran comprat equipament perquè tots els alumnes que no tinguin algun dispositiu per seguir el curs a distància en tinguin un. O si no, dedueixo que hauran creat una xarxa amb entitats que puguin oferir en préstec els seus equipaments. Per exemple.
La meva visió mega optimista de la gestió opina que hauran donat un cop de mà a l'equip docent, i que durant aquest temps els hauran facilitat eines per formar-se i reciclar-se, per actuar amb unes noves regles de joc. Espero que els hagin donat indicacions clares de quines situacions es preveuen pel nou curs, perquè hagin tingut marge de temps per preparar-se el que, de ben segur, serà un any incert. També espero que els hagin donat marge per descansar, perquè han de venir carregats d'energies per un curs que es preveu difícil.
No m'ha quedat clar què passarà quan ens toqui tenir a la quitxalla en quarantena a casa mentre treballem, però tinc fe en què en aquest terreny, també estan a punt d'anunciar-nos alguna solució miraculosa.
Què, com aneu de fe? Jo la busco, i no la trobo.