06
de setembre
del
2020
Actualitzat
el
30
de setembre
a les
18:42h
"Els saharauis van ser els grans perjudicats de la Transició", assegura l'escriptor Jorge Molinero. L'antiga colònia espanyola del Sàhara, que va ser considerada la 53 província d'Espanya, va ser lliurada al Marroc de manera ignominiosa el novembre del 1975, aviat farà 45 anys. Hassan II, hàbil i despietat, va saber aprofitar l'agonia de Franco i la por de les autoritats de Madrid, amb Joan Carles de Borbó al davant. En va tenir prou amb la mobilització de la Marxa Verda per espantar l'estat espanyol, que va signar els Acords de Madrid i se'n va anar deixant els sahrauis sols a mercè de Rabat.
La realitat del Sàhara s'ha explicat molt des del punt d evista més polític i militant. Però molt poc des del vessant de la ficció literària. Un fet sorprenent si es té en compte que el desert ha inspirat molta bona literatura en francès i anglès, des de Saint-Exupéry a Lawrence d'Aràbia.
D'aquí la idea de Molinero i de Laroshi Haidar, filòleg de la Universitat de Granada, que han aplegat a Saharauidades (edicions Wanafrica), un seguit de relats breus d'autors diversos, la meitat sahrauins i, entre ells, alguns noms brillants de la literatura d'aquell territori, com Ebnu Adelfatah i Liman Boisha.
La temàtica dels textos és variada, des de la lluita guerrillera durant el període colonial espanyol (amb un relat del periodista Pablo Ignacio de Dalmases, que va ser el darrer director de RNE al Sàhara) al posterior domini marroquí, passant per la vida dels beduins o les experiències dels nens sahrauis en famílies d'acollida (amb un relat de l'escriptora Lehdía Mohamed) o la lluita de les dones per guanyar drets en una societat molt patriarcal, com fa Baida Embarec, una escriptora que viu en un campament de refugiats, en el relat Alba.
El resultat és una mostra molt rica de tots els colors del Sàhara, que inclou també un glossari fet per Dalmases, segurament un dels catalans que millor coneix aquell país africà. "Hem volgut reflectir una realitat de la qual Espanya n'és la responsable, 45 anys després d'haver deixat aquell poble abandonat a la seva sort".
La realitat del Sàhara s'ha explicat molt des del punt d evista més polític i militant. Però molt poc des del vessant de la ficció literària. Un fet sorprenent si es té en compte que el desert ha inspirat molta bona literatura en francès i anglès, des de Saint-Exupéry a Lawrence d'Aràbia.
D'aquí la idea de Molinero i de Laroshi Haidar, filòleg de la Universitat de Granada, que han aplegat a Saharauidades (edicions Wanafrica), un seguit de relats breus d'autors diversos, la meitat sahrauins i, entre ells, alguns noms brillants de la literatura d'aquell territori, com Ebnu Adelfatah i Liman Boisha.
La temàtica dels textos és variada, des de la lluita guerrillera durant el període colonial espanyol (amb un relat del periodista Pablo Ignacio de Dalmases, que va ser el darrer director de RNE al Sàhara) al posterior domini marroquí, passant per la vida dels beduins o les experiències dels nens sahrauis en famílies d'acollida (amb un relat de l'escriptora Lehdía Mohamed) o la lluita de les dones per guanyar drets en una societat molt patriarcal, com fa Baida Embarec, una escriptora que viu en un campament de refugiats, en el relat Alba.
El resultat és una mostra molt rica de tots els colors del Sàhara, que inclou també un glossari fet per Dalmases, segurament un dels catalans que millor coneix aquell país africà. "Hem volgut reflectir una realitat de la qual Espanya n'és la responsable, 45 anys després d'haver deixat aquell poble abandonat a la seva sort".