Carme Forcadell ha tornat aquest divendres al Parlament de Catalunya entre aplaudiments de diputats i de treballadors de la institució. Ha estat la primera vegada des d'aquella tardor del 2017 que Forcadell, condemnada pel Tribunal Suprem a una pena d'onze anys i mig de presó pel delicte de sedició, trepitja la cambra que va presidir durant dos anys en la que és recordada com la legislatura més convulsa. Ho ha fet en un acte de commemoració dels quaranta anys del restabliment de la institució en el qual ha defensat la llibertat d'expressió a l'hemicicle.
"Tot allò que preocupa la ciutadania ha de poder ser expressat i debatut lliurement, amb l'únic límit de l'educació i el respecte degut per la resta de representants de la ciutadania", ha assegurat. Aquesta ha estat la base de la seva defensa durant tot el procés que l'ha acabat condemnant: la d'argumentar que, com a presidenta, no podia coartar cap debat. Tampoc el de la independència de Catalunya.
Forcadell, que com l'exconsellera Dolors Bassa de moment manté el tercer grau, ha defensat que la llibertat d'expressió "és un tresor immens que cal preservar sempre i arreu", una afirmació que ha fet abrigada per l'actual president de la cambra, Roger Torrent, i dels altres expresidents del Parlament: Joan Rigol, Núria de Gispert i Ernest Benach. Precisament els tres van presentar la setmana passada una petició d'indult per a Forcadell que haurà de resoldre el govern espanyol.
Aquest ha estat el primer acte públic en seu oficial de l'expresidenta des del seu empresonament. La seva intervenció ha estat un elogi al que representa el Parlament en termes de pluralisme polític, però també un homenatge als seus treballadors i a tots els representants que l'han presidit amb independència del seu partit de procedència. Tots ells, ha dit, han tingut un paper cabdal a l'hora d'aconseguir que el Parlament de Catalunya hagi "estat sovint una referència per a molts altres parlaments".
Forcadell també ha subratllat la importància d'avançar cap a una igualtat efectiva entre dones i homes a la institució, una fita que, encara que s'ha anat guanyant terreny, continua estan pendent. De fet, en 40 anys d'història la institució només ha comptat amb dues dones presidentes. De les vuit dones que hi havia a la primera legislatura, ha recordat, s'ha passat a la seixantena actual. "Els grans canvis no sempre es poden fer d'un dia per l'altre, sovint demanen persistir en el temps", ha afirmat. Durant el seu empresonament, Forcadell ha fet bandera de la lluita feminista i va liderar iniciatives dins del centre penitenciari de Mas d'Enric per aconseguir millores per a les preses.
Torrent denuncia "l'anomalia democràtica" que "llastra" la capacitat legislativa
El president del Parlament, Roger Torrent, ha pres la paraula just després de Forcadell per denunciar que els 40 anys de la cambra arriben en un moment "especialment complex" per la pandèmia però també per "l'anomalia democràtica" de tenir dirigents empresonats i exiliats. "El Parlament necessita alliberar-se de la judicialització que els darrers anys ha llastrat la capacitat legislativa de la cambra", ha advertit.
És per això que Torrent ha reivindicat avançar cap a una resolució pacífica i democràtica del conflicte polític amb l'Estat, un camí en el qual ha situat com a "imprescindible" que els catalans puguin decidir en un referèndum. "S'evidencien els límits del model autonòmic, del règim del 78, que bloquegen la capacitat d'actuació del Parlament, en perjudici de tota la societat catalana", ha denunciat.
Rigol ha denunciat la sentència "injusta i impròpia d'una democràcia" que manté Forcadell a la presó. Benach, per la seva banda, ha recordat la incidència que té la tasca del Parlament en la vida dels catalans i ha recordat que l'any 2005 va aprovar l'Estatut que va ser escapçat pel Tribunal Constitucional. "Ens regeix un Estatut que no és el que va votar la ciutadania en referèndum. Aquella sentència va marcar un abans i un després en la història política del nostre país i en la d'aquest Parlament", ha afirmat. De Gispert, per la seva banda, també ha assenyalat "els límits" que ha suposat per a les lleis impulsades des de la cambra una lectura "restrictiva" de la Constitució sobre la seva capacitat legislativa.
La commemoració dels quaranta anys del restabliment del Parlament estava prevista per a l'abril passat, però la crisi sanitària va obligar a ajornar-la. El Parlament es va recuperar el 1980, quan, restablertes les llibertats democràtiques, i després del retorn del president Tarradellas el 1977, Catalunya va celebrar les seves primeres eleccions. La sessió constitutiva va tenir lloc el 10 d'abril del 1980 i el primer president de la cambra va ser l'històric dirigent d'ERC Heribert Barrera. Dilluns vinent, es farà l'acte central de la commemoració, que consistirà en un homenatge a tots els que han estat diputats al Parlament des del 1980.
