03
de setembre
del
2020
Actualitzat
el
04
de setembre
a les
18:37h
A les deu del matí d'aquest dijous arrencava la reunió de la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, amb els representants de les patronals empresarials, sindicats i cambres per intentar conciliar el decret llei de cambres. Uns minuts després, mentre Chacón començava a escoltar les posicions en relació a un decret anunciat pel mateix Torra a principis de juliol, el president trucava la consellera. La requeria al Palau de la Generalitat de forma immediata. Chacón ja intuïa que una crida tan precipitada només podia respondre a una remodelació del Govern i que en resultaria afectada. Era l'única consellera de l'executiu que no havia estripat el carnet del PDECat en les últimes hores. Només feia tres dies de la trencadissa desencadenada pel moviment de Carles Puigdemont.
A les 11.43 hores, un comunicat de Palau concretava la remodelació, segon estadi del divorci. Chacón, com ja apuntaven totes les informacions periodístiques, deixava l'executiu. També ho feien Miquel Buch (Interior) i Mariàngela Vilallonga (Cultura). En una nota sintètica, Presidència informava que Ramon Tremosa, Miquel Sàmper i Àngels Ponsa assumien les responsabilitats dels consellers sortints. Torra havia concretat una crisi de govern exprés abans del migdia. El president -que a les 9 del matí era a Lledoners per tractar els relleus- s'havia encarregat de comunicar-ho per telèfon al vicepresident, Pere Aragonès. D'ERC no se'n tocava cap conseller. Mai havia estat sobre la taula. "Això afecta a la part del Govern de Junts per Catalunya", exposaven fonts de l'entorn d'Aragonès.
A Palau sostenen que els relleus s'havien estudiat en les darreres setmanes -Puigdemont i Torra van veure's a la Catalunya Nord fa dos dissabtes i el president li va traslladar la necessitat de "reforçar" l'executiu, segons fonts coneixesores de la trobada- i que no tenien cap vinculació amb el divorci entre Puigdemont i el PDECat. Torra, fins i tot, els ha circumscrit a la pandèmia. Els noms, segons fonts de Presidència, no es van tancar fins ahir en una conversa entre els dos dirigents. En tot cas, la posició de Chacón al Govern ja era molt incòmoda en les últimes hores.
A diferència dels seu companys d'executiu, no havia mostrat suport públic a Junts -la nova marca política gestada per Waterloo- i figura en les travesses com a candidata del PDECat si la formació postconvergent s'acaba presentant en solitari a les eleccions. Després de la crisi de govern d'aquest dijous, es dona per fet. Marc Solsona, portaveu del partit, ha denunciat que el president ha executat una "purga política" amb la intenció de fer "desaparèixer" les sigles a les quals Artur Mas es manté fidel.
Torra no ha parlat amb David Bonvehí, màxim responsable del PDECat, dels canvis a l'executiu. A diferència del que va passar el 29 de gener -quan Bonvehí sí que va anar a Palau per ser informat que el president anunciaria que la legislatura ja "no tenia recorregut polític"-, la cúpula dels postconvergents no ha rebut aquest cop cap comunicació prèvia. El trencament s'endevina, doncs, definitiu, per molt que el president del PDECat i Puigdemont no hagin tallat el fil de diàleg en en els darrers mesos.
El sacrifici de Chacón -ben connectada amb l'empresariat i al capdavant de negociacions capitals com la de la marxa de Nissan- sintetitza les motivacions de la crisi de govern. Per Palau era difícilment justificable una remodelació si no s'ampliava el còmput de sortides. I a la corda fluixa hi havia el conseller d'Interior. Buch, assenyalat pel mateix Torra per la resposta policial a les protestes a la sentència del Suprem, havia continuat al Govern malgrat els intents del president per cessar-lo. Finalment, no completarà la legislatura ni tampoc tindrà un paper a l'executiva de Junts, tot i haver-se postulat per liderar les noves sigles. Buch no ha pogut reprimir l'emoció quan explicava les seves sensacions.
La destitució de Vilallonga té menys càrrega política. Era una figura independent, que no integra l'arquitectura de Junts i que havia encadenat polèmiques per la llengua, cap de tan sonora com la de l'ús del castellà a TV3. Per bé que Torra ha argumentat aquest dimecres a la tarda que calia injectar "energies renovades" al Govern per gestionar la pandèmia, cap de les tres baixes de l'executiu tenia competències sobre matèries sensibles en la crisi sanitària i social.
Chacón, Buch i Vilallonga cedeixen forçosament el testimoni, respectivament, a Tremosa, Sàmper i Ponsa, tres figures que s'interpreten afins tant a Torra com a Puigdemont. Tremosa, la veu de Junts per Catalunya (JxCat) a Brussel·les abans que l'expresident busqués a l'Eurocambra la immunitat i un altaveu al cor d'Europa, assumeix Empresa. L'economista és un bon coneixedor del funcionament dels mecanismes financers europeus i acumula expertesa en infraestructures.
Sàmper, cap de files de JxCat a Terrassa, presenta un expedient discret a les urnes en les dues últimes municipals. És un advocat experimentat -apadrinat en el passat per Germà Gordó- que té el repte d'assumir una de les carpetes més difícils, la d'Interior. I Ponsa serà la tercera consellera de Cultura de Torra, per bé que el president ha plantejat fins al darrer moment el retorn de Laura Borràs, una operació que finalment no s'ha materialitzat. Ponsa ja era al departament, com a directora de Creació, Acció Territorial i Biblioteques, i ara serà al capdavant de la conselleria, culminació d'una trajectòria política iniciada el 1989 com a militant de Convergència i més tard com a diputada de CiU.
Els canvis ideats a Palau, que el mateix PDECat vincula a una operació per erosionar la formació, també s'expliquen per dues altres raons. La primera, la necessitat que té l'espai polític de Puigdemont de posposar l'avançament electoral, que diverses veus ja endarrereixen fins al primer trimestre del 2021. La mateixa consellera de la Presidència, Meritxell Budó, va refredar dimarts la imminència dels comicis. El nou partit de l'expresident encara ha de completar la seva gestació.
El procés intern de Junts, de fet, no conclourà fins al 3 d'octubre amb la validació de les ponències política i organitzativa -de les quals ja n'han transcendit esborranys-, després que ja s'hagi triat l'executiva. El mes que ve serà el moment d'afrontar la confecció de les llistes i d'escollir candidat. Es dona per fet que el mateix Puigdemont serà cap de cartell, tal com han reclamat veus tan ben connectades amb Waterloo com Elsa Artadi.
Malgrat les discrepàncies dels darrers mesos en relació al calendari electoral, Torra i Puigdemont comparteixen ara la necessitat d'endarrerir l'anunci de la convocatòria de les eleccions, almenys fins que el president -que fa setmanes que assegura que ja té la data dels comicis pensada- comparegui el 17 de setembre al Tribunal Suprem per la seva eventual inhabilitació. L'alt tribunal ha de prendre una decisió definitiva sobre el cas de desobediència, que condiciona els tempos de la legislatura catalana.
La declaració al Suprem i les seves conseqüències obliguen Torra a preparar una resposta institucional a l'alçada de la inhabilitació i també encaminar la gestió del Govern en les setmanes posteriors a la decisió de l'alt tribunal. Aquest és el tercer motiu del pas fet aquest dijous pel president. Vol assegurar-se que els consellers del seu espai polític estan completament alineats, encara més en un context de turbulències per l'acció judicial i els efectes de la pandèmia. Perquè Torra, un cop inhabilitat, haurà de cohabitar amb un Aragonès amb galons de president provisional fins als comicis. El mateix president ha demanat a l'independentisme no investir un altre candidat. Els mesos previs als comicis es preveuen tensos a Palau.
A les 11.43 hores, un comunicat de Palau concretava la remodelació, segon estadi del divorci. Chacón, com ja apuntaven totes les informacions periodístiques, deixava l'executiu. També ho feien Miquel Buch (Interior) i Mariàngela Vilallonga (Cultura). En una nota sintètica, Presidència informava que Ramon Tremosa, Miquel Sàmper i Àngels Ponsa assumien les responsabilitats dels consellers sortints. Torra havia concretat una crisi de govern exprés abans del migdia. El president -que a les 9 del matí era a Lledoners per tractar els relleus- s'havia encarregat de comunicar-ho per telèfon al vicepresident, Pere Aragonès. D'ERC no se'n tocava cap conseller. Mai havia estat sobre la taula. "Això afecta a la part del Govern de Junts per Catalunya", exposaven fonts de l'entorn d'Aragonès.
A Palau sostenen que els relleus s'havien estudiat en les darreres setmanes -Puigdemont i Torra van veure's a la Catalunya Nord fa dos dissabtes i el president li va traslladar la necessitat de "reforçar" l'executiu, segons fonts coneixesores de la trobada- i que no tenien cap vinculació amb el divorci entre Puigdemont i el PDECat. Torra, fins i tot, els ha circumscrit a la pandèmia. Els noms, segons fonts de Presidència, no es van tancar fins ahir en una conversa entre els dos dirigents. En tot cas, la posició de Chacón al Govern ja era molt incòmoda en les últimes hores.
A diferència dels seu companys d'executiu, no havia mostrat suport públic a Junts -la nova marca política gestada per Waterloo- i figura en les travesses com a candidata del PDECat si la formació postconvergent s'acaba presentant en solitari a les eleccions. Després de la crisi de govern d'aquest dijous, es dona per fet. Marc Solsona, portaveu del partit, ha denunciat que el president ha executat una "purga política" amb la intenció de fer "desaparèixer" les sigles a les quals Artur Mas es manté fidel.
Torra no ha parlat amb David Bonvehí, màxim responsable del PDECat, dels canvis a l'executiu. A diferència del que va passar el 29 de gener -quan Bonvehí sí que va anar a Palau per ser informat que el president anunciaria que la legislatura ja "no tenia recorregut polític"-, la cúpula dels postconvergents no ha rebut aquest cop cap comunicació prèvia. El trencament s'endevina, doncs, definitiu, per molt que el president del PDECat i Puigdemont no hagin tallat el fil de diàleg en en els darrers mesos.
El sacrifici de Chacón -ben connectada amb l'empresariat i al capdavant de negociacions capitals com la de la marxa de Nissan- sintetitza les motivacions de la crisi de govern. Per Palau era difícilment justificable una remodelació si no s'ampliava el còmput de sortides. I a la corda fluixa hi havia el conseller d'Interior. Buch, assenyalat pel mateix Torra per la resposta policial a les protestes a la sentència del Suprem, havia continuat al Govern malgrat els intents del president per cessar-lo. Finalment, no completarà la legislatura ni tampoc tindrà un paper a l'executiva de Junts, tot i haver-se postulat per liderar les noves sigles. Buch no ha pogut reprimir l'emoció quan explicava les seves sensacions.
La destitució de Vilallonga té menys càrrega política. Era una figura independent, que no integra l'arquitectura de Junts i que havia encadenat polèmiques per la llengua, cap de tan sonora com la de l'ús del castellà a TV3. Per bé que Torra ha argumentat aquest dimecres a la tarda que calia injectar "energies renovades" al Govern per gestionar la pandèmia, cap de les tres baixes de l'executiu tenia competències sobre matèries sensibles en la crisi sanitària i social.
Chacón, Buch i Vilallonga cedeixen forçosament el testimoni, respectivament, a Tremosa, Sàmper i Ponsa, tres figures que s'interpreten afins tant a Torra com a Puigdemont. Tremosa, la veu de Junts per Catalunya (JxCat) a Brussel·les abans que l'expresident busqués a l'Eurocambra la immunitat i un altaveu al cor d'Europa, assumeix Empresa. L'economista és un bon coneixedor del funcionament dels mecanismes financers europeus i acumula expertesa en infraestructures.
Sàmper, cap de files de JxCat a Terrassa, presenta un expedient discret a les urnes en les dues últimes municipals. És un advocat experimentat -apadrinat en el passat per Germà Gordó- que té el repte d'assumir una de les carpetes més difícils, la d'Interior. I Ponsa serà la tercera consellera de Cultura de Torra, per bé que el president ha plantejat fins al darrer moment el retorn de Laura Borràs, una operació que finalment no s'ha materialitzat. Ponsa ja era al departament, com a directora de Creació, Acció Territorial i Biblioteques, i ara serà al capdavant de la conselleria, culminació d'una trajectòria política iniciada el 1989 com a militant de Convergència i més tard com a diputada de CiU.
Els canvis ideats a Palau, que el mateix PDECat vincula a una operació per erosionar la formació, també s'expliquen per dues altres raons. La primera, la necessitat que té l'espai polític de Puigdemont de posposar l'avançament electoral, que diverses veus ja endarrereixen fins al primer trimestre del 2021. La mateixa consellera de la Presidència, Meritxell Budó, va refredar dimarts la imminència dels comicis. El nou partit de l'expresident encara ha de completar la seva gestació.
El procés intern de Junts, de fet, no conclourà fins al 3 d'octubre amb la validació de les ponències política i organitzativa -de les quals ja n'han transcendit esborranys-, després que ja s'hagi triat l'executiva. El mes que ve serà el moment d'afrontar la confecció de les llistes i d'escollir candidat. Es dona per fet que el mateix Puigdemont serà cap de cartell, tal com han reclamat veus tan ben connectades amb Waterloo com Elsa Artadi.
Malgrat les discrepàncies dels darrers mesos en relació al calendari electoral, Torra i Puigdemont comparteixen ara la necessitat d'endarrerir l'anunci de la convocatòria de les eleccions, almenys fins que el president -que fa setmanes que assegura que ja té la data dels comicis pensada- comparegui el 17 de setembre al Tribunal Suprem per la seva eventual inhabilitació. L'alt tribunal ha de prendre una decisió definitiva sobre el cas de desobediència, que condiciona els tempos de la legislatura catalana.
La declaració al Suprem i les seves conseqüències obliguen Torra a preparar una resposta institucional a l'alçada de la inhabilitació i també encaminar la gestió del Govern en les setmanes posteriors a la decisió de l'alt tribunal. Aquest és el tercer motiu del pas fet aquest dijous pel president. Vol assegurar-se que els consellers del seu espai polític estan completament alineats, encara més en un context de turbulències per l'acció judicial i els efectes de la pandèmia. Perquè Torra, un cop inhabilitat, haurà de cohabitar amb un Aragonès amb galons de president provisional fins als comicis. El mateix president ha demanat a l'independentisme no investir un altre candidat. Els mesos previs als comicis es preveuen tensos a Palau.