CRÒNICA

La coalició PSOE-Podem: vuit mesos de xocs en plena gestió de la pandèmia

Els deu moments que exemplifiquen la difícil convivència a la Moncloa en plena crisi sanitària, econòmica i social

per Sara González , 5 de setembre de 2020 a les 08:00 |
Pablo Iglesias i Pedro Sánchez, en una imatge d'arxiu al Congrés | Europa Press
Governar en coalició, és a dir, buscar el punt de consens entre dos programes de govern diferents, mai és senzill. Les turbulències són una evidència al Palau de la Generalitat, on Junts per Catalunya i ERC es miren de reüll a l'espera de les eleccions. Però que no hi hagi una convocatòria electoral en l'horitzó tampoc és garantia d'una governabilitat més plàcida. Menys encara quan es tracta de gestionar una pandèmia inesperada que ha desembocat en una crisi sanitària, econòmica, social i política. Ho sap prou la Moncloa, on l'aliança entre el PSOE i Podem arrossega un historial de xocs en els darrers vuit mesos.

La tardor arrenca marcada per la segona onada de contagis del coronavirus, però també per l'elaboració d'uns nous pressupostos generals de l'Estat. Pedro Sánchez busca l'estabilitat del seu govern i el primer repte és trobar el punt d'equilibri dins de la pròpia Moncloa. La negociació amb el seu soci no estarà exempta d'uns estira-i-arronses que ja s'han fet públics en els darrers dies. A continuació, les principals discrepàncies que fins ara han sacsejat la convivència de la coalició en un context en què la dreta no dona treva en la seva estratègia de desgast. 

El permís de conciliació
Dimarts d'aquesta mateixa setmana, la ministra portaveu, María Jesús Montero, assegurava que no hi hauria un permís retribuït per a les famílies amb criatures en quarantena preventiva. Assenyalava que, de fet, ja existia la possibilitat de reduir-se la jornada, però amb la proporcional rebaixa de salari que això implica. L'endemà, el vicepresident social del govern, Pablo Iglesias, anunciava just el contrari: que sí que hi hauria una baixa retribuïda amb almenys el 75% del sou. La mesura està per concretar quan falten pocs dies perquè arrenqui el curs electoral, però ha estat el darrer exemple de la polifonia de l'executiu.

De fet, just abans que es declarés l'estat d'alarma el 14 de març, el ministre de Seguretat Social, Inclusió i Migracions, José Luis Escrivá, va anunciar a bombo i platerets que es posaria en marxa un ajut d'aquestes característiques per als progenitors que no poguessin teletreballar. Tot i això, no es va arribar a aprovar mai durant tot el confinament. 
L'aliança pels pressupostos
Els pressupostos són el passatge per garantir l'estabilitat del govern de coalició. Pedro Sánchez ja ha aplanat el camí per acordar-los amb una suma que inclogui Ciutadans, mentre que Podem ha verbalitzat que vol reeditar la majoria de la investidura, en la qual hi ha ERC. Les intencions del president de consensuar amb la dreta incomoda Pablo Iglesias, que ja ha deixat caure en alguna ocasió que dubta que el partit taronja pugui avalar les mesures progressistes que han d'incloure els comptes perquè són "incompatibles" amb el seu programa liberal.

Amb tot, els ministres del PSOE han insistit que els comptes s'hauran de "modular" per aplegar el màxim de suports i treballen des de fa setmanes per convèncer Podem que els republicans estan en un context preelectoral que impedeix que siguin els socis prioritaris. De moment, de les reunions que Sánchez ha mantingut a la Moncloa aquesta setmana se'n deriva l'oferiment total de Cs a pactar els comptes i, per una altra banda, el missatge d'ERC de poder-ne parlar sempre i quan es reuneixi primer la taula de diàleg. 
Impost a les grans fortunes i fiscalitat progressiva
Si a Podem l'inquieta tant amb qui s'aprovaran els pressupostos és, especialment, perquè l'aliança condicionarà també el contingut. Pablo Iglesias no ha renunciat a l'impost a les grans fortunes, malgrat que el PSOE sí que l'ha declinat explícitament i és partidari de modificar altres figures tributàries. Amb tot, arran de les converses encarrilades de la Moncloa amb Ciutadans, la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ja ha admès que la reforma fiscal progressiva inclosa en el pacte de govern de la coalició potser s'haurà de "compassar" amb la situació. I és que Inés Arrimadas, que reclama uns pressupostos "sense ideologia", ha rebutjat explícitament que s'apugin impostos. 
La fugida del rei emèrit
La fugida del rei emèrit Joan Carles als Emirats Àrabs també ha obert un esvoranc en la coalició de Govern. Sense aclarir quin és el paper que ha jugat en l'operació la Moncloa, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va defensar que "no es jutja una institució, sinó una persona" i que tot s'estava fent amb "transparència i exemplaritat". El líder de Podem i vicepresident del govern, Pablo Iglesias, va manifestar el seu desacord des del primer minut. "La fugida a l'estranger de Joan Carles de Borbó és una actitud indigna i deixa la monarquia en una posició molt compromesa", va dir quan es va conèixer la fugida. 

A més, Iglesias va assegurar que un govern democràtic no podia "mirar cap a una altra banda" ni "justificar o saludar comportaments que soscaven la dignitat" de la figura de cap de l'Estat i que són un "frau" a la Justícia. El partit lila, que defensa explícitament la república i que l'estat espanyol hauria de celebrar un referèndum sobre la monarquia, va reclamar que la justícia aturés la fugida i va promoure al Congrés una comissió d'investigació sobre Joan Carles que no ha prosperat perquè topa amb la negativa de la junta de portaveus. Podem ja ha advertit que recorrerà al Tribunal Constitucional si la cambra torna a vetar la comissió
 

El rei emèrit Joan Carles i el rei saudí Abdalá bin Abdelaziz Foto: Europa Press

La derogació de la reforma laboral
Durant la cerca de suports per a la pròrroga de l'estat d'alarma, Bildu va pactar amb el PSOE i Podem la derogació "íntegra" de la reforma laboral aprovada pel PP l'any 2012 a canvi de l'abstenció dels abertzales. Amb tot, els socialistes no van trigar en enviar una rectificació eliminant el concepte "íntegre" i canviant-lo pels "aspectes més lesius" de la norma. La polèmica es va fer més gran l'endemà, quan en una entrevista a Catalunya Ràdio el vicepresident Pablo Iglesias va dir: Pactas sunt servantas. És a dir, que els contractes -considerava com a tal el document signat amb Bildu- estan per complir-se. 

A més, la derogació de la reforma laboral - que permet, entre d'altres, l'abaratiment dels acomiadaments-, estava inclosa en el pacte de coalició entre socialistes i Podem, però a l'hora de la veritat els socialistes han constatat com aquesta qüestió li genera enfrontament amb els agents econòmics. Després de l'acord amb Bildu, el mateix president de la CEOE, Antonio Garamendi, va anunciar que interrompia el diàleg amb el govern espanyol. Des d'aleshores, el PSOE s'ha negat a votar favor de la reforma laboral.  

 
L'ingrés mínim vital
A finals de març i en ple auge de la pandèmia del coronavirus, els d'Iglesias van pressionar entre bambolines i públicament perquè el consell de ministres aprovés un ingrés mínim vital (IMV) pont mentre s'acabava de dissenyar el definitiu. La mesura estava inclosa en l'acord de coalició i Podem entenia que amb la crisi provocada pel coronavirus urgia accelerar-la. Per contra, el ministre de Seguretat Social i Inclusió, José Luis Escrivá, era partidari d'aprovar la renda vital mínima definitiva.

Però Podem temia que s'allargués en el temps, així que va plantar batalla fins a aconseguir convèncer Pedro Sánchez d'implantar-lo amb caràcter urgent. Entremig es van produir xocs de declaracions, com la portaveu del govern espanyol i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, refredant un calendari que va ser matisat per la pròpia Moncloa 48 hores després. Finalment, l'IMV es va aprovar a finals de maig, tot i que la seva posada en marxa ha evidenciat dèficits. Per ara, només ha arribat a 6.000 dels nous 750.000 sol·licitants, un retard en la concessió que Iglesias ha titllat d'"inacceptable".  
Els passeigs dels infants durant el confinament
Les mesures de relaxació del confinament també van estar marcades per algunes topades entre el PSOE i Podem. Una de les més sonades va ser sobre el permís per passejar de les criatures. La successió de fets es va desencadenar durant el 22 d'abril. Inicialment, la ministra portaveu, María Jesús Montero, va assegurar que els menors podries sortir només per acompanyar els pares al supermercat, la farmàcia o el banc. Des de Podem, així com des d'altres grups de l'oposició, no van trigar en reclamar una "rectificació".

Iglesias s'apuntava el tanto del canvi anunciant via Twitter que finalment s'autoritzarien franges horàries per passejar els infants. Després d'una reunió en la qual va participar el vicepresident Pablo Iglesias i la vicepresidenta quarta, Teresa Ribera, el ministre de Sanitat, Salvador Illa, sortia a rectificar les afirmacions de Montero i anunciava que hi hauria horaris per poder passejar amb els nens amb mesures de seguretat concretes. 
 

Infants passejant durant el confinament. Foto: Adrià Costa

El confinament total
El 28 de març, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va decretar el confinament total. La decisió, obligada per la situació epidemiològica descontrolada però difícil de prendre per l'impacte econòmic, va estar precedida de polèmica dins i fora de la coalició de govern de la Moncloa. Des de la Generalitat s'havia reclamat amb insistència que es prioritzés l'emergència sanitària i es mantingués només l'activitat essencial. I Iglesias, no davant dels micròfons però si a través de les xarxes socials, va pressionar perquè es prioritzés la salut per davant de la situació econòmica.

Finalment, Sánchez, amb un balanç de més de 5.500 víctimes mortals en aquell moment, va ordenar el confinament total com a mesura salomònica per intentar frenar la corva de contagis. Es va aprovar un permís retribuït recuperable per a tots els treballadors d'activitats no essencials, que es van absentar del lloc de treball entre el 30 de març i el 9 d'abril. L'aixecament del confinament total es va produir just després de la Setmana Santa.
Els ajuts per pagar els lloguers
El pla de xoc per fer front als efectes econòmics i socials de la pandèmia va abocar el govern espanyol a trobar una solució per a les persones que, fruit de la seva caiguda d'ingressos, tenien dificultats per pagar la hipoteca i el lloguer. En el primer dels casos, es va aprovar una moratòria, però en el segon, les discrepàncies entre el PSOE i Podem es van fer ben evidents. L'aposta de Podem era que se suspenguessin durant dos mesos -amb una possible pròrroga d'un mes més un cop finalitzat l'estat d'alarma- el lloguer per als col·lectius més vulnerables i afectats per la crisi.

Al final, però, Iglesias no se'n va sortir i es va haver de conformar amb els microcrèdits de l'ICO a interès zero ideats pel ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos, i que van indignar els sindicats de llogaters perquè els aboca a l'endeutament. Podem va intentar posar èmfasi en mesures com la prohibició de tallar els subministraments de llum, aigua i gas de les llars vulnerables i en les condicions imposades als grans tenidors per reestructurar pagaments. Amb tot, no van poder evitar la vaga de llogaters, que continuen reclamant una regulació dels preus. 
La llei de llibertat sexual
El primer gran xoc entre el PSOE i Podem es va produir arran de l'elaboració de la llei per a la protecció de la llibertat sexual i contra les violències sexuals, la normativa que ha de regular el consentiment: "Només sí és sí, la resta és violació". La ministra d'Igualtat, Irene Montero, tenia la intenció que l'avantprojecte de llei fos aprovat pel govern just abans del 8-M. Aquesta norma és un dels bucs insígnia del programa de Podem. Però l'esborrany va topar amb les reticències de ministres com el de Justícia, Juan Carlos Campo, sota l'argument que calia revisar-lo jurídicament.

Des del partit lila va ser interpretat el gest com una operació per entorpir l'aprovació de la llei perquè no arribés abans del 8-M. Assenyalaven la vicepresidenta Carmen Calvo com l'artífex del fre al projecte, ja que abans de la confecció del govern es va mostrar reticent a cedir la carpeta d'Igualtat. La situació es va enverinar fins a tal punt que Pablo Iglesias va assegurar que "en les excuses tècniques" de Justícia hi havia "molt masclisme frustrat". Finalment, la crisi es va acabar resolent i el consell de ministres va aprovar el projecte de llei el 3 de març, cinc dies abans del 8-M. El calendari per continuar impulsant-la, però, continua encallat. No només per la pandèmia, sinó perquè Justícia continua fent-hi esmenes. 
 

Manifestació del 8 de març a Barcelona Foto: Georgina Albreda


 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació