Junts per Catalunya

Els grups parlamentaris de JxCat esquiven el trencament entre Puigdemont i el PDECat

La trobada telemàtica de diputats i senadors amb Torra no aborda la data de les eleccions i se centra en la pandèmia i l'arrencada del curs escolar

per Oriol March , 2 de setembre de 2020 a les 13:50 |
Reunió de Torra amb els grups parlamentaris de JxCat. | Junts per Catalunya
Diputats al Parlament, representants al Congrés i senadors s'han reunit aquest dimecres de forma telemàtica amb el president de la Generalitat, Quim Torra, i els responsables a la cambra catalana -Albert Batet-, a Madrid -Laura Borràs- i a la cambra alta espanyola -Josep Lluís Cleries-. La trobada s'ha celebrat només dos dies després que Carles Puigdemont decidís trencar el carnet del PDECat, tret de sortida d'una estampida de baixes en la direcció que pilota David Bonvehí. Aquesta qüestió, però, no s'ha abordat durant la trobada, segons detallen diverses fonts a NacióDigital.

Tampoc s'ha fet referència a la data de les eleccions, pendent no només de l'evolució de la pandèmia sinó també de la més que probable inhabilitació de Torra -el 17 de setembre té una vista al Tribunal Suprem sobre la qüestió- i del debat intern que hi ha hagut les últimes setmanes dins de Junts, on hi ha veus -inclosa la de Puigdemont- que prefereixen que la convocatòria dels comicis no sigui immediata. La portaveu del Govern, Meritxell Budó, va assenyalar ahir que tots els escenaris estan "obertes", però va indicar que la ciutadania "no demana elecions" i que la tardor serà "de màxima dificultat" degut a les conseqüències socials i econòmiques de la pandèmia.


De fet, segons fonts coneixedores de la trobada, el discurs del president s'ha centrat especialment en la pandèmia, en la reobertura de les escoles -el curs arrenca el 14 de setembre després de mesos amb les aules tancades- i també en la situació a les residències d'avis, on s'estrenarà protocol per extremar la prudència. També s'ha fet referència a la mobilització de l'11 de setembre, que enguany limitarà a 48.000 persones l'aforament total en les 107 concentracions físiques previstes. La conselleria de Salut està en contacte permanent amb l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) per garantir que les mobilitzacions compleixin estrictament amb les mesures sanitàries.

Efectes immediats de la ruptura


Budó va voler treure ferro ahir a la trencadissa entre Junts i el PDECat, i va assenyalar que en cap cas queda "alterada" la composició de l'executiu. És fruit, va dir, d'un acord entre dos grups parlamentaris -el de JxCat i el d'ERC- i, segons ella, "res ha canviat". En les converses que s'han mantingut les últimes hores, Batet, com a cap de files dels diputats de les sigles de Puigdemont, ha traslladat als escons que es mantenen al PDECat -Marc Solsona, Montserrat Macià, Lluís Font i Narcís Clarà- que no hi ha d'haver cap problema per la cohabitació. Una desena de diputats -entre els quals Batet- amb carnet postconvergent el van estripar ahir dilluns.

El mateix va passar al Govern. No només perquè quatre consellers -Miquel Buch (Interior), Damià Calvet (Territori), Meritxell Budó (Presidència) i Jordi Puigneró (Polítiques Digitals)- estripessin el carnet i militin ja exclusivament a Junts, sinó perquè bona part dels equips de confiança els han imitat. A Presidència, sota el lideratge de Budó, encara s'hi nota l'influx de Jordi Turull, que va ser liderar aquesta cartera en el tram final de la legislatura del referèndum, i a Territori, amb Calvet al capdavant, s'hi respira l'ascendència de Josep Rull. Tots dos presos han deixat el PDECat, partit que van contribuir activament a fundar, al costat del també exconseller Joaquim Forn.



A l'entorn de David Bonvehí -que aquest dimarts mantenia l'agenda interna amb trobades telemàtiques amb diverses executives territorials- no s'amaga que dilluns va ser una jornada dura, amb una estampida retransmesa en directa a les xarxes socials, però també es trasllada la visió que qui ha trencat ha estat Puigdemont i que això els referma en el camí en solitari a les eleccions. El problema és que el sotrac polític és també econòmic: els alts càrrecs -i es compten per desenes els que han deixat el PDECat- són una font de finançament del partit, i ara ja aporten recursos a Junts.

Mala notícia per a una formació que ha plantejat un ERO als empleats i que està pendent, també, del judici a l'Audiència Nacional pel presumpte finançament irregular de Convergència, de qui el jutge De la Mata els veu com a continuadors. El PDECat disposa dels drets electorals -Junts, ja abans de la ruptura, descartava fer-los servir encara que es bastís una coalició ara improbable-, però els lideratges més contrastats -Rull, Turull, Forn, Puigdemont, consellers i les alcaldesses més importants (Anna Erra i Marta Madrenas)- s'han donat de baixa. Aguanta Mas, que tornaria a tenir previst parlar en els propers dies, i també Chacón, així com tot l'equip d'Empresa i Coneixement. Mercè Conesa, presidenta del consell nacional, es manté fidel al PDECat.

Batalla territorial (i sectorial)

Tot indica, per tant, que si el partit -liderat per Chacón, previsiblement, o Marc Castells- obté representació a les properes eleccions, diputats que ara comparteixen grup s'asseuran en zones diferents del Parlament. També hi tindrà a veure com queda el pols territorial, on es va amb l'Excel a la mà. La formació de Bonvehí compta amb el suport d'alcaldes com Marc Solsona (Mollerussa), Marc Castells (Igualada), Meritxell Roigé (Tortosa), Albert Piñeira (Puigcerdà), Lluís Soler (Deltebre), David Font (Gironella), Miquel Ángel Méndez (Premià de Mar), Montserrat Candini (Calella) i Carles Pellicer (Reus). Tot i això, a la capital del Baix Camp hi ha dues regidores claus en l'equip de govern que han deixat el PDECat. Són Montserrat Vilella i Teresa Pallarès, aquesta última secretària de finances de Junts i ara afectada per una leucèmia.

El problema per a Bonvehí -que per ara descarta un congrés extraordinari o un consell nacional, segons fonts del partit- és que ha perdut Vic i Girona, ciutat en la qual s'ha dissolt l'executiva després de la desbandada. També s'ha produït una fuga de regidors al Garraf que se suma als de l'àrea metropolitana o, per exemple, a la vintena de militants de Sant Boi de Llobregat que s'han donat de baixa. Al Camp de Tarragona s'hi ha perdut la figura de Josep Maria Cruset, que havia estat el màxim responsable a la vegueria, i també Joan Pere Gómez, cara visible a les Terres de l'Ebre. Xavier Pallarès, figura de referència de CDC en aquesta zona, ha fet costat a Puigdemont.

La fidelitat dels alcaldes de Reus, Mollerussa, Igualada, Tortosa, Puigcerdà i Calella, entre d'altres, no amaga dissolucions d'executives locals; Bonvehí, per ara, descarta un congrés extraordinari

Pel que fa a les quatre diputacions, el PDECat assegura tenir majoria a les de Tarragona i Lleida -al consistori, però, el seu cap de files Antoni Postius ha estripat el carnet-, però a Girona la situació és diferent. A la de Barcelona, on governen amb el PSC, tenen dos representants alineats al 100% -Pere Pons i Josep Tarín-, però la resta s'inclinen cap a Puigdemont. Inclosa Neus Munté i els dos vicepresidents que té Junts a l'organisme, que són Carmela Fortuny -exalcaldessa de Sant Cugat- i Ferran Mascarell. Fonts de Junts insisteixen, però, que el pacte amb el PSC no corre, per ara, perill.

En el camp de les sectorials, els números juguen en contra de Bonvehí: tretze dels quinze responsables dels àmbits temàtics del partit han abandonat el PDECat i s'han sumat al projecte de Puigdemont. "S'estan quedant sols", radiografien veus de Junts. Només cal comprovar fotografies de les últimes campanyes electorals per entendre l'abast de l'estampida i el grau de ruptura entre Puigdemont i el partit que va contribuir a fundar fa tan sols quatre anys colze a colze amb Mas. Per primera vegada en dècades, els dos dirigents no militen en el mateix partit polític.

Entre Madrid i les catalanes

Al PDECat, això sí, situen com a fortalesa tenir quatre diputats fidels a Madrid -Sergi Miquel, Ferran Bel, Concepció Cañadell i Genís Boadella-, i sostenen que ara podran "fer política" amb la vista posada en els pressupostos generals de l'Estat. Laura Borràs, membre de la direcció de Junts, té intenció que el grup es mantingui unit, i també ha estès la mà a Pedro Sánchez en cas que vulgui mantenir converses per als comptes. De moment, això sí, les posicions són distants, i JxCat sempre ha mantingut una posició dura contra el líder del PSOE per la seva negativa al referèndum i l'amnistia.


Aquestes dues qüestions apareixeran en el programa electoral del PDECat en solitari al costat de mesures per reactivar l'economia. Les primàries -amb Chacón de favorita- s'activaran quan se sàpiga la data de les eleccions. Tots els escenaris estan "oberts" de cara a fixar la data dels comicis, segons la portaveu Budó, però ara tot indica que la convocatòria no serà immediata. La consellera de la Presidència, per exemple, ha indicat aquest dimarts que la ciutadania "no demana eleccions", i ha insistit que la tardor serà de "màxima dificultat" pel coronavirus i les conseqüències socials i econòmiques.

Hi haurà temps abans dels comicis per arribar a una entesa amb el Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) que han impulsat exdirigents del PDECat com Marta Pascal, Jordi Xuclà i Carles Campuzano? "Primer s'han de recompondre", remarquen des del PNC. Existeixen sectors de la direcció de Bonvehí que no descarten un acostament als de Pascal, però també hi ha veus -com ara Solsona o Castells- que estan convençuts que el millor camí és anar a les urnes en solitari. Enfrontant-se, si cal, a totes les sigles que han anat proliferant des que Convergència va trencar amb Unió fa cinc anys.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació