02
de setembre
del
2020
Actualitzat
a les
20:48h
Des del 1849 La Colmena és una de les pastisseries més emblemàtiques de Barcelona. Situada a la plaça de l'Àngel, des de fa uns mesos els seus propietaris viuen una situació que fins ara havien patit en comptades ocasions: la falta de clients. "Nosaltres vivim dels turistes que visita el centre de la ciutat", explica el seu gerent, Josep Maria Roig. Un públic objectiu que aquest estiu ha escassejat. Segons el Gremi d'Hotels l'ocupació a l'agost ha estat del 10%, amb 120 hotels oberts i el 80% del total tancats.
A La Colmena ho han vist de prop. L'Hotel Suizo, al mateix edifici que la pastisseria, manté tancades les seves portes i a la pàgina web centra els esforços a demanar als visitants que no cancel·lin la seva reserva sinó que l'ajornin, beneficiant-se d'un 10% de descompte. Roig és també president de l'associació Establiments Emblemàtics de Barcelona, que aplega més d'un centenar de comerços a tota la ciutat, la gran majoria a Ciutat Vella i l'Eixample. "És a Ciutat Vella, i especialment al Gòtic, on hi ha més problemes. A la falta de turisme s'hi suma que molts pisos s'han convertit en apartaments turístics i hi ha menys veïns. A més, la nostra clientela és sobretot gent gran, que ara surten menys de casa", assenyala.
A la pastisseria hi treballen 16 persones i Roig explica que de moment no ha fet cap Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) perquè han tirat d'estalvis però assegura que en altres comerços veïns no han tingut aquesta opció. "Els bars i restaurants són els que ho tenen més fotut. També els que no han pogut negociar una rebaixa del lloguer amb el propietari del local", detalla. Josep Cruanyes és advocat de l'associació i coincideix amb la diagnosi del president. "La desaparició del turisme ha evidenciat la realitat de Ciutat Vella i la gran operació de gentrificació que hi ha hagut", explica.
Per Cruanyes, les angoixes que viuen ara els comerciants són fruit de causes que no són noves, sinó que l'epidèmia ha portat a l'extrem. "La pressió més gran és la de l'especulació urbanística i del preu dels lloguers. Si ara no han tancat més comerços, és perquè han posat calés de la butxaca per pagar personal i despeses. Els establiments emblemàtics es caracteritzen per la seva resistència però tot té un límit", avisa. Per ara, assegura que durant l'agost no s'han cobert despeses i els ingressos han estat d'un terç en comparació amb l'any passat.
Emblemàtics o no, els petits comerços de Barcelona envien un SOS a les adminsitracions i encara no veu la llum al final del túnel. Així ho assegura el vicepresident de la Fundació Barcelona Comerç, Pròsper Puig. "Si no tenim un final d'any bo, a principis del 2021 podem tenir un drama important. Si la campanya de Nadal no va bé, moltes botigues hauran de tancar", alerta.
La fundació agrupa els comerços barcelonins que formen part d'eixos comercials i segons les seves dades un 3% del total han abaixat la persiana des de l'inici de l'epidèmia. "Sobrevivim per autofinançament perquè ni s'ha suspès el pagament d'impostos ni s'ha fet res amb els lloguers", lamenta Puig. Una realitat que pot anar a més, segons el vicepresident de la fundació. "Per evitar tancar els comerciants voldran anar a llocs amb més afluència de gent i això encara pot fer pujar més el lloguer dels locals", preveu.
L'ofec del lloguer
Per això, Puig planteja regular el preu dels arrendaments i també una reforma fiscal per garantir "l'equitat" del petit comerç amb les grans plataformes, com Amazon. "Hi ha un greuge comparatiu importantíssim amb els impostos que paguem i la despesa en treballadors", denuncia. Precisament, Inspecció de Treball ja ha comunicat que considera falsos autònoms els treballadors d'Amazon Flex, repartidors que treballen amb el seu cotxe particular.
Bars i restaurants també reclamen més mesures a l'administració, amb qui el Gremi de Restauració de Barcelona es mostra crític, especialment amb el Govern. "La Generalitat ha llançat la tovallola en la lluita contra la crisi econòmica i ens assenyala a nosaltres per amagar la vergonya que li suposa haver perdut el control de la situació", etziba el seu president, Roger Pallarols.
Pallarols assegura que des de l'inici de l'epidèmia, un 15% d'establiments del gremi han tancat i apunta que la tendència es mantindrà si no hi ha un canvi de rumb. "Dels locals que han obert després del confinament, quatre de cada sis ens diuen que es plantegen tancar si la situació no millora. Dels que asseguren que seguiran oberts, un 60% ens diuen que acomiadaran treballadors", explica. Per revertir la situació demana al govern espanyol permetre els ERTO per força major fins a la Setmana Santa del 2021, perdonar el pagament de quotes a la seguretat social i acabar amb l'"escandalosa protecció" dels interessos del sector immobiliari, apostant per la regulació del preu dels lloguers.
La incertesa, doncs, s'ha apoderat del comerç i la restauració de Barcelona, especialment en el cas d'aquells establiments que viuen del turisme. La capital, a diferència d'altres ciutats, no en tindrà prou amb la reactivació del consum local i la tornada a la normalitat en l'àmbit turístic és, ara mateix, una incògnita. Recuperar els més de 8,5 milions de visitants que van dormir a la ciutat el 2019 queda lluny i, mentrestant, botiguers i comerciants -i els treballadors dels seus establiments- s'han convertit en víctimes del model econòmic d'una ciutat que té en el turisme el 15% del seu PIB.
A La Colmena ho han vist de prop. L'Hotel Suizo, al mateix edifici que la pastisseria, manté tancades les seves portes i a la pàgina web centra els esforços a demanar als visitants que no cancel·lin la seva reserva sinó que l'ajornin, beneficiant-se d'un 10% de descompte. Roig és també president de l'associació Establiments Emblemàtics de Barcelona, que aplega més d'un centenar de comerços a tota la ciutat, la gran majoria a Ciutat Vella i l'Eixample. "És a Ciutat Vella, i especialment al Gòtic, on hi ha més problemes. A la falta de turisme s'hi suma que molts pisos s'han convertit en apartaments turístics i hi ha menys veïns. A més, la nostra clientela és sobretot gent gran, que ara surten menys de casa", assenyala.
A la pastisseria hi treballen 16 persones i Roig explica que de moment no ha fet cap Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) perquè han tirat d'estalvis però assegura que en altres comerços veïns no han tingut aquesta opció. "Els bars i restaurants són els que ho tenen més fotut. També els que no han pogut negociar una rebaixa del lloguer amb el propietari del local", detalla. Josep Cruanyes és advocat de l'associació i coincideix amb la diagnosi del president. "La desaparició del turisme ha evidenciat la realitat de Ciutat Vella i la gran operació de gentrificació que hi ha hagut", explica.
Per Cruanyes, les angoixes que viuen ara els comerciants són fruit de causes que no són noves, sinó que l'epidèmia ha portat a l'extrem. "La pressió més gran és la de l'especulació urbanística i del preu dels lloguers. Si ara no han tancat més comerços, és perquè han posat calés de la butxaca per pagar personal i despeses. Els establiments emblemàtics es caracteritzen per la seva resistència però tot té un límit", avisa. Per ara, assegura que durant l'agost no s'han cobert despeses i els ingressos han estat d'un terç en comparació amb l'any passat.
Emblemàtics o no, els petits comerços de Barcelona envien un SOS a les adminsitracions i encara no veu la llum al final del túnel. Així ho assegura el vicepresident de la Fundació Barcelona Comerç, Pròsper Puig. "Si no tenim un final d'any bo, a principis del 2021 podem tenir un drama important. Si la campanya de Nadal no va bé, moltes botigues hauran de tancar", alerta.
La fundació agrupa els comerços barcelonins que formen part d'eixos comercials i segons les seves dades un 3% del total han abaixat la persiana des de l'inici de l'epidèmia. "Sobrevivim per autofinançament perquè ni s'ha suspès el pagament d'impostos ni s'ha fet res amb els lloguers", lamenta Puig. Una realitat que pot anar a més, segons el vicepresident de la fundació. "Per evitar tancar els comerciants voldran anar a llocs amb més afluència de gent i això encara pot fer pujar més el lloguer dels locals", preveu.
L'ofec del lloguer
Per això, Puig planteja regular el preu dels arrendaments i també una reforma fiscal per garantir "l'equitat" del petit comerç amb les grans plataformes, com Amazon. "Hi ha un greuge comparatiu importantíssim amb els impostos que paguem i la despesa en treballadors", denuncia. Precisament, Inspecció de Treball ja ha comunicat que considera falsos autònoms els treballadors d'Amazon Flex, repartidors que treballen amb el seu cotxe particular.
Bars i restaurants també reclamen més mesures a l'administració, amb qui el Gremi de Restauració de Barcelona es mostra crític, especialment amb el Govern. "La Generalitat ha llançat la tovallola en la lluita contra la crisi econòmica i ens assenyala a nosaltres per amagar la vergonya que li suposa haver perdut el control de la situació", etziba el seu president, Roger Pallarols.
Pallarols assegura que des de l'inici de l'epidèmia, un 15% d'establiments del gremi han tancat i apunta que la tendència es mantindrà si no hi ha un canvi de rumb. "Dels locals que han obert després del confinament, quatre de cada sis ens diuen que es plantegen tancar si la situació no millora. Dels que asseguren que seguiran oberts, un 60% ens diuen que acomiadaran treballadors", explica. Per revertir la situació demana al govern espanyol permetre els ERTO per força major fins a la Setmana Santa del 2021, perdonar el pagament de quotes a la seguretat social i acabar amb l'"escandalosa protecció" dels interessos del sector immobiliari, apostant per la regulació del preu dels lloguers.
La incertesa, doncs, s'ha apoderat del comerç i la restauració de Barcelona, especialment en el cas d'aquells establiments que viuen del turisme. La capital, a diferència d'altres ciutats, no en tindrà prou amb la reactivació del consum local i la tornada a la normalitat en l'àmbit turístic és, ara mateix, una incògnita. Recuperar els més de 8,5 milions de visitants que van dormir a la ciutat el 2019 queda lluny i, mentrestant, botiguers i comerciants -i els treballadors dels seus establiments- s'han convertit en víctimes del model econòmic d'una ciutat que té en el turisme el 15% del seu PIB.