dreta

Del got trencat de Rajoy al rebuig a Álvarez de Toledo: els secrets de la dreta espanyola

El periodista Graciano Palomo explica en el llibre "La larga marcha" les interioritats del PP, des de la moció de censura de Sánchez a l'inici de l'etapa Casado

per Pep Martí , 1 de setembre de 2020 a les 19:01 |
Mariano Rajoy s'acomiada dels diputats del PP | Europa Press
Aquesta informació es va publicar originalment el 1 de setembre de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Congrés dels Diputats, 23 de maig del 2018. El Congrés aprova els pressupostos generals de l'Estat presentats pel govern de Mariano Rajoy després d'àrdues negociacions. Els escons del PP traspuen eufòria. Tenen davant una segona part de la legislatura amb l'horitzó clar. El govern es reuneix a la sala que té al Congrés i els rostres mostren satisfacció. Mariano Rajoy demana un whisky de malta. Soraya Sáenz de Santamaría, número dos de l'executiu, decideix aprofitar la nit i anar a celebrar la victòria amb el nucli dur marianista, amb alguns ministres com Fátima Báñez i Cristóbal Montoro, el cap de gabinet de la Moncloa, José Luis Ayllón, i el portaveu al Congrés, Rafael Hernando.

Rajoy no els acompanyarà. En realitat, al polític gallec li queden pocs dies per perdre el poder de manera abrupta. Ordena al seu xofer que enfili el camí cap a la Moncloa, on l'espera la seva dona i els dos fills per sopar. En el vespre d'un gran triomf, el president espanyol està esgotat i intueix fets inquietants. Sap que la sentència de la trama Gürtel és imminent i que li complicarà la vida. 


En efecte, l'endemà, 24 de maig, es coneix la sentència de l'Audiència Nacional que condemna Luis Bárcenas i companyia. Són 1.800 folis, però hi ha un paràgraf que és demolidor: "El Partit Popular es va finançar il·legalment mitjançant un sistema genuí i efectiu de corrupció institucional a través de la manipulació de la contractació pública central, autonòmica i local".

L'escena del nucli dur del govern de Rajoy al Congrés és una de les que el periodista Graciano Palomo narra en el seu llibre La larga marcha: de Rajoy a Casado. Los secretos de la derecha española (La Esfera de los Libros), que s'acaba de publicar. El llibre s'endinsa en la història del PP i descriu l'etapa de Casado al capdavant del partit. Aquí podeu trobar algunes perles de la crònica de la caiguda de Rajoy i la victòria de Pablo Casado en la pugna interna que es va produir al partit.


A Rajoy se li trenca un got

El 25 de maig, a primera hora del matí, el PSOE va presentar la moció de censura contra Rajoy. Just en aquell moment, el president espanyol presidia el consell de ministres, que havia de ser el darrer del seu mandat. És Santamaría qui rep la notícia en el seu mòbil i li passa a Rajoy, que informa els ministres. El líder del PP beu aigua... i se li trenca el got, segons explica Graciano Palomo, tot i que alguns exministres neguen el fet.


"Si ho fem bé, en any i mig tornarem"

Palomo relata l'acte de comiat que Rajoy ofereix al personal de Moncloa l'1 de juny. Hi és gairebé tothom i molts s'emocionen en el moment de dir adeu al líder del PP. Només la dona de l'imminent expresident, Viri, sembla relaxada. Rajoy acusa el cop que ha suposat la seva derrota. En un moment donat, li diu a un dels seus col·laboradors: "Si ho fem bé, en un any i mig tornarem. Si ho fem bé".   

El PNB, dividit

En el llibre, l'autor assegura que la decisió del PNB de donar suport a la moció de censura de Pedro Sánchez contra Rajoy la dona el lehendakari Iñigo Urkullu, que decanta l'opinió de l'Euskadi Buru Batzar, que no ho veia del tot clar. El president del partit, Andoni Ortúzar, mantenia una bona sintonia amb Rajoy. Però Urkullu no perdonava a Rajoy que en set anys no hagués executat cap traspàs de competències, en especial en política carcerària. No haver-ho fet va ser considerat per Rajoy en aquelles hores un dels seus grans errors polítics.

Set hores a l'Arahy i només dues trucades ateses

El 30 de maig, en la vigília de votar-se la moció de censura i quan aquesta ja es donava per triomfant, Rajoy va desaparèixer del Congrés. Palomo dona molts detalls d'aquells set hores que van desfermar un munt d'interrogants. Rajoy s'havia refugiat al restaurant madrileny Arahy, a tocar de la Porta d'Alcalá, amb els seus col·laboradors més propers, entre ells Santamaría i la secretària general del PP i arxienemiga d'aquesta, María Dolores de Cospedal. 

Durant aquestes set hores, Rajoy només va atendre personalment dues trucades. Una del seu fill gran, Mariano, que li va preguntar pel seu estat d'ànim. L'altra del president del PNB, Andoni Ortúzar, que només li confirma el suport a la moció per part del grup basc.

"No faré com Aznar, no vull molestar"

En els dies immediatament posteriors al triomf de la moció de censura contra ell, Rajoy prepara també les maletes com a líder del PP i el partit convoca unes primàries per elegir el successor. En aquests dies, Rajoy repeteix una frase sobre la seva sortida definitiva del lideratge: "No faré com Aznar, no vull molestar". El fantasma de l'expresident sobrevola sovint l'imaginari marianista.

Rajoy, a Núñez Feijóo: "Alberto, t'has de presentar"

Un dels moments més sucosos del llibre és quan explica les preferències de Rajoy per l'altre dirigent gallec del PP, Alberto Núñez Feijóo. Malgrat la seva proximitat amb Santamaría, Rajoy volia que fos el president de Galícia qui el substituís al capdavant del partit. I així li ho va transmetre en una conversa privada: "Alberto, t'has de presentar". Però amb un apunt: "Que quedi clar que jo no t'ho demano". Segons Palomo, una de les raons que va decidir Feijóo a no fer el salt és que volia el suport explícit de Rajoy i aparèixer com un candidat ungit per tot el partit. 

Treballant per Santamaría 

Un cop Feijóo va decidir no presentar-se a la batalla, per Rajoy era molt clar qui era la seva candidata. Malgrat fer professió pública de neutralitat de cara al congrés que havia d'elegir el seu successor, Rajoy va estar molt actiu en favor de Santamaría. Palomo assegura que l'expresident va estar hores i hores trucant compromissaris del congrés per demanar-los que donessin el seu suport a Santamaría enfront Casado. En les hores anteriors a la votació, el 22 de juliol del 2018, els crits dels militants -"¡Se siente, se siente, Pablo presdiente!"- van incomodar el polític gallec. 

Un comentari sobre Álvarez de Toledo

Hi ha anècdotes a dojo en el llibre i s'expliquen alguns comentaris sardònics de l'expresident. En general respectuós i distant envers la direcció de Casado, Rajoy no pot amagar una frase divertida quan sap que Casado ha decidit designar Cayetana Álvarez de Toledo com a portaveu del PP al Congrés: "A aquest ritme acabaran designant a qui em va fotre l'hòstia a Pontevedra". Rajoy recordava aquí que en un acte polític, el desembre del 2015, un jove li va clavar una bufetada. Álvarez de Toledo -que acaba de ser rellevada per Casado- havia estat una de les grans crítiques de Rajoy dins del PP. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació