Procés català

Budó allunya les eleccions catalanes: «La gent no ens les demana»

La portaveu del Govern assegura que la tardor serà de "màxima dificultat" per la pandèmia i les seves conseqüències però remarca que la decisió correspon a Torra

per Oriol March , 1 de setembre de 2020 a les 13:55 |
Meritxell Budó, en roda de premsa. | Govern
La pregunta clau de la legislatura no s'ha resolt durant l'estiu i es manté vigent: quan seran les properes eleccions? De la resposta de la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, en la roda de premsa posterior al consell executiu d'aquest dimarts se'n desprèn que no es convocaran de forma immediata. Dues frases li han servit a Budó per justificar per què encara no s'ha fixat la data. "La gent no demana eleccions", ha assenyalat la portaveu, que després ha insistit en la idea que la tardor serà "de màxima dificultat" arran de la pandèmia -encara fora de control- i les seves conseqüències. També ha recalcat que seria "ideal" aprovar els pressupostos per al 2021 abans d'any.

La portaveu, això sí, ha volgut puntualitzar que fixar la data dels comicis és competència exclusiva del president de la Generalitat, Quim Torra, que preferia celebrar-les a principis d'octubre però ja no hi és a temps. De fet, perquè els comicis fossin en el desè mes de l'any el decret hauria d'haver aparegut aquest dimarts publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). Sí que es coneix la data del debat de política general, que el Govern ha demanat avançar als dies 16 i 18 de setembre. El dia 17 queda lliure perquè és quan Torra ha d'anar al Tribunal Suprem per la vista sobre la inhabilitació per la pancarta del llaç groc, cita clau a l'hora saber si serà desposseït del càrrec. 


Al condicionant de la crisi sanitària s'hi sumen els efectes socials i econòmics -la tardor de "màxima dificultat" de la qual parlava Budó- i també l'opinió de Carles Puigdemont, que prefereix allargar el calendari electoral. Si Torra és inhabilitat a l'octubre i el Parlament no escull cap candidat alternatiu -com ha demanat el president a les forces independentistes-, els comicis podrien celebrar-se a principis del 2021.


El vicepresident Pere Aragonès, en una entrevista aquest matí a Catalunya Ràdio, ha reconegut que desconeix la data de les eleccions. ERC va assenyalar ahir, després que el president demanés no investir cap altre president, que calia consensuar el calendari electoral a Catalunya. "Estem convençuts que el president estarà disposat a pactar tot el que vindrà amb les formacions que formen el Govern, així com amb el conjunt del moviment independentista", va assegurar la portaveu dels republicans, Marta Vilalta.

Les últimes hores, a banda, han estat monopolitzades per la trencadissa entre Puigdemont i el PDECat, que ha provocat que només Àngels Chacón -dins del Govern- conservi el carnet de les sigles postconvergents després de decidir no fer el pas cap a Junts per Catalunya. La composició de l'executiu, ha apuntat Budó, no es veu "alterada", perquè es tracta d'un pacte entre grups parlamentaris -els de JxCat i ERC- que es manté vigent. Dins del grup de JxCat, només quatre diputats -almenys per ara- mantenen el carnet del PDECat: Marc Solsona, Narcís Clarà, Montse Macià i Lluís Font.


"El Govern està format pels mateixos grups, no ha canviat res", ha apuntat la portaveu de l'executiu, que és una de les que va estripar el carnet després que ho fes l'expresident de la Generalitat i líder de Junts. "L'acord [entre grups parlamentaris] es manté, i ve sorgit de les últimes eleccions", ha remarcat Budó. Ara mateix hi ha vigent un tripartit a la Generalitat: hi ha consellers de Junts, del PDECat i d'ERC.

L'últim episodi és que Artur Mas ha decidit -per ara- no seguir l'estela de Puigdemont i continua militant al PDECat, segons fonts de la formació consultades per NacióDigital aquest dilluns a la tarda. L'expresident, que ha parlat amb totes les parts en qüestió mentre duraven les negociacions per l'espai de Junts per Catalunya, es manté en silenci i, segons indicaven també ahir a la tarda des del seu entorn, es pronunciarà sobre la trencadissa "en el moment que consideri oportú" i que, de moment, no hi ha data prevista. Fonts coneixedores de les converses indiquen que en les últimes setmanes ha estat en contacte amb Puigdemont, Jordi Sànchez i també David Bonvehí. Per primera vegada en dècades, els dos expresidents no militen al mateix partit.


L'encarregat de fer públic que Mas continua com a militant del PDECat ha estat Marc Solsona, portaveu de la formació, en entrevistes a diverses ràdios al llarg d'aquest matí. L'expresident, que és qui va escollir Puigdemont com a successor a la Generalitat l'any 2016, no forma part, per tant, de l'estampida de baixes que s'ha produït al llarg de les últimes hores des que el líder de Junts va estripar el carnet. El van seguir els presos -Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn-, gran part dels consellers -Miquel Buch, Damià Calvet, Meritxell Budó i Jordi Puigneró-, la immensa majoria del grup parlamentari, alcaldesses -Anna Erra i Marta Madrenas- i part dels quadres territorials.

Sigles i pugnes entre dirigents a banda, el xoc a les urnes també tindrà una vessant programàtica: JxCat, en la ponència enviada a la militància -i avançada per NacióDigital-, aposta per una "revolta democràtica" estructurada a l'entorn de la confrontació, mentre que el PDECat fa mesos que intenta fixar un rumb més pragmàtic. No només per l'allunyament progressiu de la via unilateral sinó també en clau ideològica. "Podrem tornar a fer política", sostenen en privat membres de la direcció. Una de les derivades rellevants és si es posen en contacte amb el Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) de Marta Pascal, que va del PDECat enfrontada amb Puigdemont.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació