01
de setembre
del
2020
Actualitzat
el
02
de setembre
a les
20:34h
Els rebrots colpegen Espanya com no ho fan amb cap altre estat europeu. La ràtio de positius recents és més elevada que enlloc, i no precisament perquè s'hi facin més tests que a altres estats. Així ho certifiquen les dades del Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties, amb informació de tots els estats de la Unió Europea, l'Espai Econòmic Europeu i el Regne Unit, la qual també assenyala que Espanya escala posicions pel que fa a xifres de mortalitat.
La ràtio de positius a l'Estat en les dues últimes setmanes analitzades -entre el 15 i el 28 d'agost- va ser de 205,5 per cada 100.000 habitants, molt per sobre de Malta, en segon lloc, amb 116,1, per bé que, en aquest cas, el fet de tractar-se d'un país molt més petit la fa més sensible a variacions limitades en els contagis -només se n'hi van detectar 572, en el període estudiat-. En tercer lloc, ja molt lluny, es troba Romania (85,1), seguida de Croàcia (77,1), França (75,1) i Bèlgica (56,9). Per contra, els països amb la pandèmia més controlada són Letònia (3,1), Hongria (5,8), Finlàndia (6,1) i Estònia (11,4).
De fet, Espanya se situa com l'estat amb major incidència recent pràcticament des de fa un mes -des del 6 d'agost-, quan va superar Romania en el moment en què aquesta va aconseguir limitar el nombre de contagis. Des de llavors, l'estat espanyol ha més que duplicat el nombre de positius recents -de poc més de 85 a superar els 200-, malgrat que, a principis de juliol, partia d'una situació molt bona, millor i tot que altres veïns del continent.
Posteriorment, tot i que semblava que a mitjans d'agost podria superar-lo Malta -ho va fer, per poc, dos dies-, també aquest país va aconseguir recuperar el control de la pandèmia, a diferència d'Espanya, on no ha parat de créixer. Tal com es pot veure en el gràfic inferior, a més, cap altre estat sembla que li pugui fer ombra i el marge com a líder en contagis es consolida dia rere dia.
Una altra de les novetats recents respecte anàlisis anteriors és que els positius ja comencen a traduir-se en defuncions. En aquest cas, com es pot observar en el mapa inferior, els líders clars venen de l'est: Romania i Bulgària, amb 30,9 i 15,7 morts per coronavirus per cada milió d'habitants, en dues setmanes. Espanya se situa lluny, en tercer lloc, amb 8,4, per davant de Bèlgica (7,6) i Polònia (4,4), però és que fa dues setmanes es trobava en novè lloc pel que fa a defuncions amb una ràtio de tan sols 3,7 morts per cada milió d'habitants.
A què es deu aquesta diferència entre contagis i mortalitat? Pot ser que el nombre de defuncions a l'Estat segueixi incrementant-se les properes setmanes, en línia amb els positius -els morts sempre triguen més a arribar-, però el que sembla poc plausible és que Espanya detecti més contagis a causa de fer més tests i d'un millor rastreig. El percentatge de positius permet analitzar fins a quin punt la pandèmia està més controlada.
Com més baix, millor, ja que significa que s'escapen menys casos no detectats i l'OMS recomana que se situï per sota del 5%. A Espanya, però, s'eleva fins al 9%, quasi empatat en primer lloc amb Croàcia (9,2%) i molt per damunt de Romania (5,9%) i Txèquia (4,1%). El percentatge, la setmana anterior, era del 7,8%, cosa que significa que, en lloc de millorar-ne el control, probablement cada cop s'escapen més casos a l'Estat.
Igualment, Espanya no és, ni de bon tros, un dels estats capdavanters pel que fa a les proves per detectar contagis. Entre el 16 i el 22 d'agost, va fer 1.028,2 tests per cada 100.000 habitants, per sota de fins a deu altres estats europeus i molt lluny de Luxemburg (6.002,5), Dinamarca (4.169,5), Malta (2.905,4) o Xipre (2.825,8), tots ells estats petits, però també menys que el Regne Unit (1.769,3) o França (1.030,2), amb la pandèmia molt menys descontrolada.
Un dels problemes pel que fa a la pandèmia a l'Estat també és que cada cop s'estén a més zones, està menys concentrada. Sis de les set regions europees amb major incidència recent són comunitats autònomes de l'Estat, amb Aragó (447 casos setmanals per cada 100.000 habitants), Madrid (401,9) i el País Basc (306,9) en els tres primers llocs. I entre el quart i el setè, hi ha les Balears (261,1), La Rioja (259,9) i Navarra (221,4).
En canvi, Catalunya, malgrat mantenir-se estable pel que fa al nombre de contagis (incidència de 182,4), ha caigut del quart lloc a l'onzè en dues setmanes, a causa de l'empitjorament d'altres territoris. Per davant seu també s'hi troben dos de croats, un d'estonià i la Guaiana francesa i, per darrere, dues autonomies més se situen igualment entre els 20 primers llocs: Castella i Lleó i Cantàbria.
La ràtio de positius a l'Estat en les dues últimes setmanes analitzades -entre el 15 i el 28 d'agost- va ser de 205,5 per cada 100.000 habitants, molt per sobre de Malta, en segon lloc, amb 116,1, per bé que, en aquest cas, el fet de tractar-se d'un país molt més petit la fa més sensible a variacions limitades en els contagis -només se n'hi van detectar 572, en el període estudiat-. En tercer lloc, ja molt lluny, es troba Romania (85,1), seguida de Croàcia (77,1), França (75,1) i Bèlgica (56,9). Per contra, els països amb la pandèmia més controlada són Letònia (3,1), Hongria (5,8), Finlàndia (6,1) i Estònia (11,4).
De fet, Espanya se situa com l'estat amb major incidència recent pràcticament des de fa un mes -des del 6 d'agost-, quan va superar Romania en el moment en què aquesta va aconseguir limitar el nombre de contagis. Des de llavors, l'estat espanyol ha més que duplicat el nombre de positius recents -de poc més de 85 a superar els 200-, malgrat que, a principis de juliol, partia d'una situació molt bona, millor i tot que altres veïns del continent.
Posteriorment, tot i que semblava que a mitjans d'agost podria superar-lo Malta -ho va fer, per poc, dos dies-, també aquest país va aconseguir recuperar el control de la pandèmia, a diferència d'Espanya, on no ha parat de créixer. Tal com es pot veure en el gràfic inferior, a més, cap altre estat sembla que li pugui fer ombra i el marge com a líder en contagis es consolida dia rere dia.
Una altra de les novetats recents respecte anàlisis anteriors és que els positius ja comencen a traduir-se en defuncions. En aquest cas, com es pot observar en el mapa inferior, els líders clars venen de l'est: Romania i Bulgària, amb 30,9 i 15,7 morts per coronavirus per cada milió d'habitants, en dues setmanes. Espanya se situa lluny, en tercer lloc, amb 8,4, per davant de Bèlgica (7,6) i Polònia (4,4), però és que fa dues setmanes es trobava en novè lloc pel que fa a defuncions amb una ràtio de tan sols 3,7 morts per cada milió d'habitants.
A què es deu aquesta diferència entre contagis i mortalitat? Pot ser que el nombre de defuncions a l'Estat segueixi incrementant-se les properes setmanes, en línia amb els positius -els morts sempre triguen més a arribar-, però el que sembla poc plausible és que Espanya detecti més contagis a causa de fer més tests i d'un millor rastreig. El percentatge de positius permet analitzar fins a quin punt la pandèmia està més controlada.
Com més baix, millor, ja que significa que s'escapen menys casos no detectats i l'OMS recomana que se situï per sota del 5%. A Espanya, però, s'eleva fins al 9%, quasi empatat en primer lloc amb Croàcia (9,2%) i molt per damunt de Romania (5,9%) i Txèquia (4,1%). El percentatge, la setmana anterior, era del 7,8%, cosa que significa que, en lloc de millorar-ne el control, probablement cada cop s'escapen més casos a l'Estat.
Igualment, Espanya no és, ni de bon tros, un dels estats capdavanters pel que fa a les proves per detectar contagis. Entre el 16 i el 22 d'agost, va fer 1.028,2 tests per cada 100.000 habitants, per sota de fins a deu altres estats europeus i molt lluny de Luxemburg (6.002,5), Dinamarca (4.169,5), Malta (2.905,4) o Xipre (2.825,8), tots ells estats petits, però també menys que el Regne Unit (1.769,3) o França (1.030,2), amb la pandèmia molt menys descontrolada.
Un dels problemes pel que fa a la pandèmia a l'Estat també és que cada cop s'estén a més zones, està menys concentrada. Sis de les set regions europees amb major incidència recent són comunitats autònomes de l'Estat, amb Aragó (447 casos setmanals per cada 100.000 habitants), Madrid (401,9) i el País Basc (306,9) en els tres primers llocs. I entre el quart i el setè, hi ha les Balears (261,1), La Rioja (259,9) i Navarra (221,4).
En canvi, Catalunya, malgrat mantenir-se estable pel que fa al nombre de contagis (incidència de 182,4), ha caigut del quart lloc a l'onzè en dues setmanes, a causa de l'empitjorament d'altres territoris. Per davant seu també s'hi troben dos de croats, un d'estonià i la Guaiana francesa i, per darrere, dues autonomies més se situen igualment entre els 20 primers llocs: Castella i Lleó i Cantàbria.