Junts per Catalunya

Puigdemont desconnecta del PDECat: totes les conseqüències de la ruptura

La ruptura impossibilita l'encaix electoral, impacta als ajuntaments, afecta el Parlament i el Congrés, i dessagna les sigles postconvergents, que perden presos, exiliats i tots els consellers menys Chacón

per Oriol March , 31 d'agost de 2020 a les 20:30 |
Reunió de l'executiva del PDECat a Waterloo amb Carles Puigdemont. | ACN
A David Bonvehí li ha sonat el telèfon a mitja roda de premsa. Es trobava a la sala des d'on el portaveu del PDECat, Marc Castells, atenia telemàticament les preguntes dels periodistes. La pantalla del mòbil s'ha il·luminat i ha fet un gest de preocupació, potser perquè intuïa el que s'acostava. Qui el trucava era Carles Puigdemont, i ho feia per comunicar-li que estripava el carnet del partit. Un moviment que certifica la ruptura entre l'expresident i la formació que va contribuir a fundar el 2016, quan Convergència va desaparèixer. La baixa de Puigdemont, la més sensible de totes les que es podien registrar en aquests temps de convulsió interna, té múltiples conseqüències i enterra qualsevol possibilitat de pacte electoral entre el PDECat i Junts per Catalunya.

- Encaix impossible, xoc assegurat. Fonts de les dues formacions donen per fet que no hi ha cap possibilitat que hi hagi un acord abans de les eleccions. "Com a molt, ens podem entendre després", remarquen des de l'entorn de Bonvehí. El cert és que el PDECat ja es prepara per anar en solitari -Àngels Chacón, consellera d'Empresa i única membre del Govern amb carnet del partit, ja s'ha fet a la idea que serà la candidata- i Puigdemont haurà de triar un número dos efectiu per concórrer a les urnes. Ho farà sense els drets electorals, que pertanyen al partit al qual militava fins avui.


Els postconvergents han aprofitat la roda de premsa posterior a l'executiva per presentar el lema Centrem el país, i tenen intenció de continuar parlant amb Jordi Sànchez a Lledoners, però és inviable l'encaix. El detonant ha estat la demanda -presentada el 6 d'agost- contra els "acords societaris" que van permetre a Puigdemont controlar les sigles de JxCat a través d'una assemblea telemàtica, que es dilucidarà en una vista el 25 de setembre. En funció de quina sigui la decisió del jutge, l'expresident pot veure com no pot fer servir la marca del seu nou partit. 


Sigles i pugnes entre dirigents a banda, el xoc a les urnes també tindrà una vessant programàtica: JxCat, en la ponència enviada a la militància -i avançada per NacióDigital-, aposta per una "revolta democràtica" estructurada a l'entorn de la confrontació, mentre que el PDECat fa mesos que intenta fixar un rumb més pragmàtic. No només per l'allunyament progressiu de la via unilateral sinó també en clau ideològica. "Podrem tornar a fer política", sostenen en privat membres de la direcció. Una de les derivades rellevants és si es posen en contacte amb el Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) de Marta Pascal, que va del PDECat enfrontada amb Puigdemont.

- Adeu als presos. Si la baixa de Puigdemont és sensible, no ho és menys la de Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn. Especialment la dels dos primers, les figures més destacades de l'última etapa de Convergència -en aquell moment, per cert, estaven enfrontats pel control del PDECat, el partit que sorgiria de la refundació- i amb més ascendència interna dins del partit de Bonvehí. Ara han fet el pas de deixar el partit i molts quadres els seguiran. El detonant, en el seu cas, va ser el rebuig a la proposta d'encaix que van fer arribar a finals de juny a la cúpula. Des d'aquell moment, van centrar els esforços en posar en marxa Junts, tot i que han vist com Sànchez es feia amb el control de la secretaria general malgrat que no ho acabaven de veure clar.


- Tripartit a la Generalitat. A partir d'aquest dimarts, les reunions del consell executiu comptaran amb la representació de tres partits: Junts per Catalunya, el PDECat i ERC. En la primera formació hi militen Damià Calvet, Meritxell Budó, Miquel Buch i Jordi Puigneró, que han fet un comunicat conjunt per anunciar que estripaven el carnet postconvergent. Chacón, en canvi, continuarà militant al PDECat i és el nom que genera més consens -juntament amb el de Marc Castells- per liderar la llista. El president Quim Torra, per cert, no suma a cap dels tres grups: es manté com a independent. La situació durarà fins que es convoquin les eleccions, encara sense data. Torra ha advertit aquest dilluns, per cert, que no entendria que s'investís un altre president si és inhabilitat.

- Sagnia de lideratges. No es tracta només de Puigdemont, de Rull o de Turull. Es tracta també de Lluís Puig -exiliat-, dels regidors metropolitans, d'antics membres de la direcció -Míriam Nogueras, Joan Pere Gómez, Montserrat Morante, Lourdes Ciuró-, alcaldes -Anna Erra, Dolors Batalla-, i dels consellers Buch, Puigneró, Calvet i Budó. L'estampida s'ha amplificat a Twitter, convertit durant bona part de la jornada en una coreografia de baixes amb missatges molt similars. Els lideratges més carismàtics que fins ara tenien carnet del PDECat ara ja només el tenen de Junts, que permet la doble militància. La formació de Bonvehí, en tot cas, sosté que a data de 31 d'agost -sense comptabilitzar les noves desercions- havia perdut un 7% dels militants, un total de 800.


- Desbandada territorial. Una ullada al mapa permet veure que la sagnia també afecta l'estructura local del PDECat, un dels seus principals actius. Fa unes setmanes va plegar en bloc l'executiva de l'Alt Pirineu, i aquest dilluns ho ha fet la de l'Alt Empordà, així com també 23 militants de Sant Boi de Llobregat, per exemple. Alcaldesses rellevants com Anna Erra -Vic-, Marta Madrenas -Girona- i Valls -Dolors Farré- han fet el pas a Junts. A Osona, per exemple, es dona per fet que el PDECat quedarà desnortat. A les Terres de l'Ebre, al marge de Tortosa -l'alcaldessa Meritxell Roigé és propera a Bonvehí-, també hi pot haver desbandada. Joan Pere Gómez, responsable a la zona, ha plegat. També ho han fet Josep Maria Cruset -home fort a Tarragona- i Montserrat Vilella, tinent d'alcalde de Reus -l'alcalde, Carles Pellicer, és fidel al PDECat- i exdiputada al Parlament

Sí que és cert, en tot cas, que el partit continua controlant alcaldies de renom -Mollerussa, Puigcerdà, Martorell-, tot i que la situació pot derivar en divisions als grups municipals. A Barcelona només Neus Munté està més identificada amb el PDECat que amb Puigdemont, tot i que al partit no hi posen la mà al foc. Això sí: la formació de Bonvehí sosté que els drets dels grups són seus, malgrat que en les últimes eleccions municipals ja hi van concórrer sota el paraigua de Junts per Catalunya.

- Diputació de Barcelona. Un dels pactes més controvertits que va avalar Puigdemont després dels comicis locals del 2019 va ser el que es va signar amb el PSC a la Diputació de Barcelona. El grup de JxCat a l'ens té 7 diputats, tres dels quals -Munté, Pere Pons i Josep Tarín- són propers al PDECat. La resta, especialment Ferran Mascarell i Carmela Fortuny -exalcaldessa de Sant Cugat i cap de l'oposició a la ciutat del Vallès Occidental-, són fidels a Puigdemont. Fortuny és vicepresidenta segona de la Diputació, i Mascarell, vicepresident tercer. Fa tan sols dos mesos, el govern de l'ens es va conjurar per aïllar-se del trencament postconvergent, tal com va avançar NacióDigital. De fet, el pacte de la Diputació el van firmar formalment David Bonvehí (PDECat) i Salvador Illa (PSC).

- Majoria absoluta de Junts al Parlament. Que Junts disposa d'àmplia majoria en el cap dels càrrecs institucionals es plasma amb especial claredat al Parlament. Només quatre dels 34 escons -Marc Solsona, Lluís Font, Narcís Clarà i Montserrat Macià- continuaran tenint carnet del PDECat. Fins i tot Lluís Guinó, que ha intercedit per trobar punts en comú, s'ha fet de Junts. Compartiran grup parlamentari -el seu president, Albert Batet, que també ha estripat el carnet del partit, del qual va ser membre de la direcció als inicis amb Pascal i Bonvehí- durant el que queda de legislatura.

- Divisió al Congrés. Al Congrés la situació és diferent. Laura Borràs, Míriam Nogueras, Jaume Alons-Cuevillas i Mariona Illamola fan costat a Puigdemont -els tres primers s'han fet de Junts-, però els altres quatre diputats -Sergi Miquel, Ferran Bel, Concepció Cañadell i Genís Boadella- són del PDECat. Si es concreta la ruptura, aquests quatre escons poden acabar arribant a més acords amb el PSOE, a diferència del que passa ara. Una opció més a considerar per a un Pedro Sánchez necessitat de vots.


- Impacte econòmic (i judicial). El PDECat travessa una situació econòmica complicada, amb un ERO comunicat als treballadors, i ara perdrà les aportacions econòmiques dels càrrecs institucionals, superiors als 200 euros per cap mensuals -i que, a partir de l'1 de setembre, aniran a parar a Junts, on la qüestió estarà regida per una carta financera específica, tal com apareix en la ponència organitzativa-. A banda, el partit de Bonvehí serà jutjat a l'Audiència Nacional per la causa del 3% com a continuador, segons el jutge De la Mata, d'una CDC camí de la liquidació.

- Artur Mas, en silenci. L'expresident de la Generalitat, artífex en solitari de la tria de Puigdemont com a successor a principis del 2016, es manté en silenci i no ha estripat el carnet del PDECat, segons les fonts consultades. El seu entorn assegura que es pronunciarà sobre la trencadissa "quan ho consideri oportú" i que, de moment, no hi ha data prevista per cap intervenció. Un silenci que no deixa de ser sorollós ara que ha esclatat, definitivament, una pugna que feia anys que s'allargava.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació