PDECat

El PDECat xifra en un 7% les baixes de militants des de la fundació de Junts

Bonvehí continuarà mantenint contactes amb Jordi Sànchez, secretari general del partit de Puigdemont, malgrat que la ruptura es dona per feta de cara a les properes eleccions

per Oriol March , 31 d'agost de 2020 a les 13:05 |
David Bonvehí surt de la seu del PDECat. | ACN
El PDECat ha perdut un 7% de la militància des que va fundar-se Junts per Catalunya (JxCat), el partit que lidera Carles Puigdemont - que ja no milita a les sigles hereves de CDC- i del qual Jordi Sànchez és el secretari general. Aquest 7%, segons les dades -no exactes- facilitades per Marc Solsona, portaveu del PDECat, es corresponen a 800 persones, aproximadament. "Ho lamentem", ha apuntat Solsona després del degoteig dels últims dies. En tot cas, el portaveu ha indicat que David Bonvehí, president del partit, continuarà mantenint contactes amb Sànchez.

Els múltiples contactes que hi ha hagut els últims mesos -inclosa una trobada presencial a la Catalunya Nord fa dos mesos- entre Puigdemont i Bonvehí, president del PDECat, no han servit per frenar el rumb de col·lisió entre JxCat i la formació hereva de Convergència. De moment, a banda de Puigdemont, ja han estripat el carnet Lluís Puig, cinc senadors i una quarantena de regidors metropolitans.


El degoteig de baixes també ha afectat la direcció. Joan Pere Gómez, responsable del partit a les Terres de l'Ebre, ha anunciat que deixava la cúpula, tal com ha avançat l'ACN. De moment, això sí, es manté com a associat. No és el cas de diputats com Francesc Ten, que ja ha anunciat que estripa el carnet. El degoteig és constant i majoritàriament circumscrit als càrrecs institucionals de la formació, entre els quals Joan Ramon Casals, cap de gabinet del president de la Generalitat, Quim Torra.

Diverses fonts consultades per NacióDigital assenyalen que, després de la demanda de la formació de Bonvehí per l'ús de la marca de JxCat -Puigdemont va passar a controlar-la després d'una assemblea telemàtica que al PDECat consideren fraudulenta i sobre la qual el jutge s'ha de pronunciar aquesta mateixa setmana-, l'únic camí és la separació i l'enfronament a les properes eleccions catalanes, encara sense data. Dirigents propers a Bonvehí insisteixen que "cada vegada és més probable" una candidatura pròpia -el PDECat mai s'ha presentat en solitari des que va néixer, el juliol del 2016-, amb la consellera Àngels Chacón com a candidata més probable sense oblidar el nom de Marc Castells, alcalde d'Igualada. S'haurien de fer, això sí, primàries.


Per la banda de Junts, tots els seus responsables situen Puigdemont com a cap de cartell acompanyat d'un número dos que encara no està escollit. La ponència organitzativa indica que l'executiva, liderada per l'expresident i per Jordi Sànchez com a secretari general, ha de proposar un reglament intern de primàries per escollir la candidatura, paritària i amb llistes cremallera. Laura Borràs és la més popular entre les bases, però consellers com Damià Calvet i Jordi Puigneró mantenen aspiracions. La tria estarà condicionada per Puigdemont, també influent en la data de les eleccions, que està pendent no només del coronavirus sinó també de la inhabilitació de Quim Torra.


Què passa si es concreta el trencament? Les conseqüències són múltiples, especialment entre els quadres del partit i els seus militants, que haurien d'acabar triant projecte tot i que la ponència organitzativa de Junts no veta la doble militància. Els grups municipals existents des de les eleccions de l'any passat es van constituir sota les sigles de JxCat, però dins hi ha de tot: militants del PDECat, partidaris del nou projecte i també independents. La formació de Bonvehí assegura que té tots els drets econòmics i electorals dels grups, però pot veure com es fracturen, amb la conseqüent pèrdua de pes. Alcaldesses rellevants com Anna Erra -Vic- i Marta Madrenas -Girona- són peces de renom dins de Junts, i s'han anat distanciant de la direcció del partit.

El PDECat manté el control sobre alcaldies com Puigcerdà, Mollerussa -Marc Solsona, alcalde de la localitat, és també portaveu del partit-, Vilafranca del Penedès, Calella, Lloret de Mar o bé Tortosa, però el degoteig comença a ser constant, com demostra l'adeu dels regidors metropolitans a partir d'aquest mateix dimarts. A l'Alt Pirineu també hi va haver desbandada. El partit sosté que encara disposa de 12.000 militants -Junts es troba vora els 3.000, tot i que no tots han participat en les votacions del congrés, que s'allarga fins el 3 d'octubre- i que només un 5% s'ha donat de baixa, per bé que les absències són dels lideratges més coneguts pel gran públic.

Fortaleses de Junts

"Volen que se'ns visualitzi com un partit en descomposició", remarca un membre de la direcció del PDECat. El partit compta amb quatre diputats fidels al Congrés -Genís Boadella, Ferran Bel, Sergi Miquel i Concepció Cañadell-, mentre que els quatre restants -liderats per Borràs i Míriam Nogueras- estan alineats amb Puigdemont. A la cúpula de Bonvehí, els més afins a l'expresidents ja no hi són, molestos perquè es va descartar la proposta d'encaix dels presos i perquè han impulsat el nou partit. Al Parlament, els independents -ara militants de Junts en la seva majoria- són el gruix més gran dels escons. Però el trencament, més enllà de les cambres, pot tenir impacte al Govern.


Què passarà, es pregunta un dels consultats, si el PDECat i Junts trenquen i Chacón és la candidata dels primers a les eleccions? "S'atreviran a demanar al president Quim Torra que la destitueixi?", es qüestiona en veu alta un dirigent del partit. La gran majoria dels quadres governamentals estan alineats amb Puigdemont, ja sigui a Presidència com a les conselleries amb pes polític, com ara Territori o bé Polítiques Digitals, així com també Interior, per bé que Miquel Buch -a diferència del que volien Rull i Turull en un inici- hagi quedat fora de la direcció del nou partit. 

Aquest dilluns, per tant, és un dia clau. Descartada la coalició per part de Junts, fracassats els contactes que s'han mantingut els últims dies a Lledoners, l'enfrontament a les urnes es divisa com a única opció de cara a les properes eleccions. Amb múltiples conseqüències -polítiques, jurídiques i econòmiques- que no es resoldran fins que no hagin passat uns quants mesos. Siguin quan siguin els comicis catalans.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació