Ordre vs. caos: la dicotomia que planteja Trump per imposar-se a Biden

Tota elecció ha de tenir la seva èpica, el seu blanc o negre, o el seu Yin i Yang. I això és el que Donald Trump i els republicans trumpistes s'han encarregat de fer durant tota la convenció que aquesta matinada ha acabat amb el discurs d'acceptació per part de l'actual inquilí de la Casa Blanca. Una Casa Blanca que, per primera vegada des de la llei Hatch -que no permet d'utilitzar instal·lacions federals per fer campanya política partidista- ha estat utilitzada amb aquesta finalitat.

Trump ha estat reiteratiu durant tota la setmana utilitzant l'edifici governamental com a plató de televisió de la convenció republicana. Dimarts va fer-hi dos actes: un de protagonitzat per un petit grup de persones que es nacionalitzaven nord-americans -molt ben escollits, per cert, per fer una picada d'ullet a totes les minories i intentar despendre's de la imatge que els demòcrates volen fer crear d'ell com un president racista-, i després va signar un indult presidencial també d'una persona d'una minoria per seguir intentant demostrar que no és un supremacista blanc. Tot plegat inclòs dins la programació de la convenció republicana i a la Casa Blanca.

Durant tota la convenció republicana, els seus fills majors d'edat -el fill nascut del matrimoni amb Melania Trump n'ha quedat exclòs-, han tingut els seus minuts de glòria fent discursos de les grandeses del president com a home, com a pare, com a empresari i com a comandant en cap. En l'apartat de la família cal destacar el bon discurs de Melania, donant suport al marit des del mateix jardí de la Casa Blanca i alçant-se com la veu de moltes dones americanes que lluiten per la unitat i fortalesa de les seves famílies.

Algunes veus republicanes han carregat contra Trump per aquest ús partidista de la Casa del Poble, com també és coneguda la Casa Blanca -tal com els primers presidents de la història van voler remarcar que havia de ser- i els demòcrates, com era d'esperar, han muntat en còlera davant d'aquest fet. Però el president, que no és un home que s'arrugui davant les crítiques, ha fet just el que s'esperava d'ell: n'ha tret pit i fins i tot n'ha fet mofa.

És curiós però, que tant en la convenció demòcrata com en la republicana els dos partits hagin utilitzat la paraula "poble" per erigir-se com els seus representants. Els demòcrates van fer gala durant tota la convenció de les primeres tres primeres paraules de la constitució -"We the people" (Nosaltres, el poble)-, i els republicans s'han encarregat de dir que eren els defensors de la Casa del Poble parlant des de la mateixa Casa Blanca com a imatge de la representació de tot el país.

Les claus de la convenció republicana han estat cinc. En primer lloc, l'economia sota la presidència de Trump ha estat un èxit: durant el seu mandat és quan més llocs de treball s'han creat i en el qual l'economia americana ha crescut més en la seva història. La segona idea és que ha estat un president que, tot i les fake news patides per la premsa de l'establishment del país no han pogut ni podran amb ell perquè el poder establert "no podrà amb el poble americà", al qual ell representa.

La tercera idea és que durant els últims quatre anys els Estats Units no han entrat amb cap guerra. Volen remarcar el seu pacifisme envers l'home malvat i violent que els demòcrates estan intentant demostrar que és i, al mateix temps, que la seva fermesa ha fet caure els pitjors terroristes que amenaçaven els Estats Units i sense entrar en cap conflicte armat amb cap país. El quart precepte el presenta com l'últim mohicà per defensar els valors tradicionals dels Estats Units davant la revolució cultural que, segons els republicans, volen implementar els demòcrates. Seria el cas de les polítiques de gènere, l'ecologisme i la discriminació positiva.

Com a última idea, no hi ha res que uneixi més als republicans com és la por i el caos, i aquest és el missatge principal de Trump en aquesta convenció. Possiblement durant la campanya l'espremi més a fons, com va fer el PSOE el 2008 amb aquella gran campanya del "Si tú no vas, ellos vuelven" referint-se a Aznar, Acebes i Zaplana. Això és el mateix que està intentant transmetre Trump: si guanya Biden, el caos i l'anarquisme s'apoderaran dels Estats Units i el que és la primera potencia mundial i la mare del capitalisme, segons el president nor-americà Trump, es convertirà en un país socialista en el qual hi regnarà el caos.

Aquestes eleccions estan plantejades amb la idea de dues grans visions contraposades del que han de ser els Estats Units, i és l'única manera que Trump té per recuperar una part de votants que estan descontents amb ell per la gestió de la pandèmia i per les formes utilitzades durant el seu mandat. Confia, en aquest sentit, que la por al que segons ell vindrà si guanya Biden -socialisme, caos i anarquia- aquest votant d'ordre, tradicional, li acabarà donant suport tal el 2016 i el farà guanyar el dia 3 de novembre.

Un cop les primàries van acabar i les convencions han nomenat dels seus candidats oficialment, entrem en la campanya més propiament dita. A 67 dies perquè sigui el dia D, les distàncies s'han escurçat durant la convenció republicana. Sempre és així, però si a més a més li sumem el discurs d'ordre davant de la nova onada de protestes que s'estan vivint les darreres setmanes i més concretament les d'un estat clau com és Wisconsin, tot plegat ha fet que Biden hagi caigut en els sondejos i Trump hagi pujat en la majoria d'estats claus, on fa més de quinze dies el candidat demòcrata hi guanyava per un marge superior a 5 punts. Ara, en la majoria d'aquests territoris, la majoria s'ha escurçat i està al voltant del 3%, fet que suposa estar dins del marge d'error de les enquestes. És a dir: que per molt que les projeccions diguin que Biden guanyaria, si li traiem el marge d'error l'avantatge podria quedar reduïda al no-res

Per últim, en aquesta fase que entrem a partir d'avui i fins a les eleccions hem d'estar atents principalment als tres debats presidencials que se celebraran el 29 de setembre i el 15 i 22 d'octubre, i també al debat de vicepresidents, el 7 d'octubre, que per primera vegada a la història podria tenir certa rellevància a causa de l'edat de Biden, que té 77 anys i en cas de guanyar ja juraria el càrrec amb 78.

De l'actual president ja sabem que és un bon orador i que és bo en els debats, així va ser fa quatre anys contra Hillary Clinton. Ara tindrà al davant l'exvicepresident de Barack Obama, un home que cau bé, un home que no genera anticossos com Clinton, però sí que durant els últims temps ha patit algunes relliscades importants en entrevistes o en mítings que han fet que Trump digui que està senil. El president partirà com a favorit durant els debats, però quan un parteix des d'aquesta posició, si no acaba arrasant, el guanyador sembla l'oponent. És una qüestió d'expectatives.