29
d'agost
del
2020
Actualitzat
el
30
d'agost
a les
21:50h
La defenestració de Lorena Roldán com a cap de cartell a Catalunya i la seva substitució per Carlos Carrizosa ha desfermat una tempesta interna a Ciutadans. Aquest divendres, més d'una vintena de quadres del partit van registrar una denúncia davant el comitè de garanties per considerar que s'havien vulnerat els drets dels militants i els estatuts. En el document al comitè, demanaven l'anul·lació de la decisió, conèixer l'acta de la reunió de la direcció i que es convoquin primàries per elegir el substitut de Lorena Roldán.
El fet que entre els signants hi hagi quatre diputats al Parlament, i que siguin persones del pes específic de Carmen de Rivera, Antonio Espinosa, Sergio Sanz i María Francisca Valle dona una mostra del clima de malestar que hi ha al partit després de la decisió sobre Roldán. S'han adherit també a la denúncia 24 dirigents i càrrecs electes de la formació, entre ells diversos consellers de districte, la regidora de Lleida Ángeles Ribes i el filòleg Xavier Pericay.
La decisió de forçar la renúncia de Roldán va ser adoptada per la permanent, nucli reduït de la direcció. L'executiva, que es reunirà en els propers dies, ratificarà el recanvi de cap de cartell. Però els signants de l'escrit a la comissió de garanties fan constar la irregularitat de la decisió de la permanent, ja que els estatuts de Ciutadans estableixen de manera molt clara que els candidats a les comunitats autònomes han de ser elegits a través de primàries.
La comissió de garanties que haurà de resoldre la denúncia presentada pels militants i diputats catalans viu una situació difícil. Segons ha pogut saber NacióDigital, hi ha una tensió entre l'executiva i la comissió, atribuïda segons fonts internes a una manera de treballar de l'executiva considerada poc curosa per part del president de la comissió de garanties.
Jesús Galiana, un advocat i exdiputat al Parlament, és qui encapçala la comissió. Segons fonts de Ciutadans, Galiana fa temps que està neguitós amb el funcionament intern del partit i podria presentar la seva dimissió en els propers dies.
Xavier Alegre, un senador que se'n va
La designació de Carrizosa a dit ja va provocar una primera trencadissa en el partit quan, la setmana passada, el senador Xavier Alegre, membre de la cambra alta designat pel Parlament, va anunciar que abandonava el partit. Alegre és també regidor de Sant Feliu de Llobregat i va considerar que la defenestració de Lorena Roldán i la designació de substitut sense primàries trencava amb el discurs regenerador del partit taronja.
De moment, Alegre -exregidor i tinent d'alcalde del PSC a Sant Feliu- continuarà de regidor i senador, una responsabilitat aquesta que conclourà quan es dissolgui el Parlament i es convoquin les eleccions. Inicialment va proposar romandre dins del grup de Ciutadans com a independent, però la direcció del partit no ho ha acceptat.
Degoteig d'abandonaments
El descontent envers la manera de fer des de la cúpula no és d'ara. Ciutadans ha anat patint moltes desercions en els darrers temps, en bona part de militants que discrepaven de la línia erràtica que ha anat adoptant la direcció. Des de Francesc de Carreras, un dels fundadors, incòmode amb la decisió d'Albert Rivera de tancar pactes de dretes que incloguessin Vox i optar per una oposició rotunda a Pedro Sánchez, a Javier Nart o Carolina Punset.
Després de la marxa d'Albert Rivera, amb un nou gir al centre liderat per Inés Arrimadas, van estripar el carnet figures situades en la branca més conservadora del partit, com Marcos de Quinto o l'exportaveu al Congrés Juan Carlos Girauta. Ara, la decisió de prescindir de primàries per triar el candidat a la Generalitat, ha obert un nou front intern.
El fet que entre els signants hi hagi quatre diputats al Parlament, i que siguin persones del pes específic de Carmen de Rivera, Antonio Espinosa, Sergio Sanz i María Francisca Valle dona una mostra del clima de malestar que hi ha al partit després de la decisió sobre Roldán. S'han adherit també a la denúncia 24 dirigents i càrrecs electes de la formació, entre ells diversos consellers de districte, la regidora de Lleida Ángeles Ribes i el filòleg Xavier Pericay.
La decisió de forçar la renúncia de Roldán va ser adoptada per la permanent, nucli reduït de la direcció. L'executiva, que es reunirà en els propers dies, ratificarà el recanvi de cap de cartell. Però els signants de l'escrit a la comissió de garanties fan constar la irregularitat de la decisió de la permanent, ja que els estatuts de Ciutadans estableixen de manera molt clara que els candidats a les comunitats autònomes han de ser elegits a través de primàries.
La comissió de garanties que haurà de resoldre la denúncia presentada pels militants i diputats catalans viu una situació difícil. Segons ha pogut saber NacióDigital, hi ha una tensió entre l'executiva i la comissió, atribuïda segons fonts internes a una manera de treballar de l'executiva considerada poc curosa per part del president de la comissió de garanties.
Jesús Galiana, un advocat i exdiputat al Parlament, és qui encapçala la comissió. Segons fonts de Ciutadans, Galiana fa temps que està neguitós amb el funcionament intern del partit i podria presentar la seva dimissió en els propers dies.
Xavier Alegre, un senador que se'n va
La designació de Carrizosa a dit ja va provocar una primera trencadissa en el partit quan, la setmana passada, el senador Xavier Alegre, membre de la cambra alta designat pel Parlament, va anunciar que abandonava el partit. Alegre és també regidor de Sant Feliu de Llobregat i va considerar que la defenestració de Lorena Roldán i la designació de substitut sense primàries trencava amb el discurs regenerador del partit taronja.
Hi ha una forta tensió entre l'executiva i el president de la comissió de conflictes, l'exdiputat Jesús Galiana, que estaria estudiant la seva dimissió
De moment, Alegre -exregidor i tinent d'alcalde del PSC a Sant Feliu- continuarà de regidor i senador, una responsabilitat aquesta que conclourà quan es dissolgui el Parlament i es convoquin les eleccions. Inicialment va proposar romandre dins del grup de Ciutadans com a independent, però la direcció del partit no ho ha acceptat.
Degoteig d'abandonaments
El descontent envers la manera de fer des de la cúpula no és d'ara. Ciutadans ha anat patint moltes desercions en els darrers temps, en bona part de militants que discrepaven de la línia erràtica que ha anat adoptant la direcció. Des de Francesc de Carreras, un dels fundadors, incòmode amb la decisió d'Albert Rivera de tancar pactes de dretes que incloguessin Vox i optar per una oposició rotunda a Pedro Sánchez, a Javier Nart o Carolina Punset.
Després de la marxa d'Albert Rivera, amb un nou gir al centre liderat per Inés Arrimadas, van estripar el carnet figures situades en la branca més conservadora del partit, com Marcos de Quinto o l'exportaveu al Congrés Juan Carlos Girauta. Ara, la decisió de prescindir de primàries per triar el candidat a la Generalitat, ha obert un nou front intern.
| Els quatre diputats rebels |
|---|
| La darrera crisi del partit ha posat de nou en primer pla la figura de quatre diputats de Ciutadans al Parlament. Tots ells s'han alineat amb les posicions més crítiques amb la direcció i van fer costat a la candidatura de Francisco Igea, alternativa a la d'Inés Arrimadas. Van perdre, però es van endur un 25% dels vots. Qui són aquests quatre diputats rebels, alguns d'ells veritables "pota negres" de la formació? - Carmen de Rivera. És una de les fundadores de Ciutadans i el càrrec electe més veterà del partit. Va ser una dels tres primers diputats elegits al Parlament, junt amb Albert Rivera i Jordi Cañas. És advocada i ha estat membre de l'executiva. - Antonio Espinosa. Va ser secretari d'acció política i responsable de l'elaboració dels programes electorals dels partits. Aquesta tasca li va donar prestigi i reconeixement entre la militància. De jove va militar a Alternativa Verda. - Sergio Sanz. Arquitecte de professió, sempre se l'ha ubicat en el sector més progressista del partit. En el congrés del 2017 va promoure l'esmena que defensava mantenir la referència al socialisme democràtic en la definició del partit. - María Francisca Valle. És una altra de les històriques del partit, al qual va entrar a militar l'any 2006. És molt coneguda entre les bases, ja que ha estat de les diputades que ha participat en més actes en agrupacions. |