Junts per Catalunya

El partit de Puigdemont evita vetar la doble militància per captar les bases del PDECat

El document de la proposta de ponència organitzativa estableix el funcionament intern del partit, fixa les primàries com a mètode per triar llistes electorals i estableix sis àmbits d'actuació arreu del territori

per Oriol March , 29 d'agost de 2020 a les 20:45 |
Els principals dirigents de Junts van participar el 25 de juliol a l'acte fundacional del partit. | Junts
"Les idees i la lluita no viuen sense organització", defensava Antonio Gramsci, figura de referència del comunisme a Itàlia. La fase apareix en la primera pàgina de la proposta de ponència organitzativa de Junts per Catalunya, el nou partit que lidera Carles Puigdemont. En el text, al qual ha tingut accés NacióDigital, s'hi esquiva el veto a la doble militància, un dels aspectes que més friccions ha generat a l'hora d'abordar l'encaix -per ara complicat, encara sense resoldre- amb el PDECat, que sí que en els estatuts prohibeix als afiliats tenir el carnet de qualsevol altra formació. En el cas de Junts, militar en un altre projecte polític no apareix com a impediment per sumar-s'hi. Part dels impulsors de la nova formació són militants del PDECat -el mateix Puigdemont, però també Jordi Turull o Josep Rull- i, de moment, ho continuen sent.

En l'apartat de deures dels afiliats, se n'enumeren set: compartir les finalitats del partit i col·laborar per aconseguir-les; respectar el que disposen els estatuts, els reglaments interns i les lleis; mantenir una conducta ètica i responsable en l'exercici dels càrrecs interns o institucionals, aquests últims obligats a informar la direcció de possibles males pràctiques; mantenir una conducta ciutadana "ètica, responsable i exemplar"; complir els acords adoptats per la cúpula; abonar les quotes i aportacions fixades per als militants; i formar part dels processos disciplinaris que per sorteig els pogués correspondre. Als estatuts del PDECat, per exemple, en l'article 5.c s'hi consigna el veto a la doble militància, que pot tenir excepcions si ho valida el consell nacional.


La relació entre les dues organitzacions és complexa, tal com demostra l'episodi de la demanda que ha presentat el partit de David Bonvehí pel control de la marca de JxCat, avançada per l'Ara. Dilluns vinent -ho va publiocar la setmana passada NacióDigital- hi ha una trobada clau de la direcció del PDECat en la qual s'abordarà el rumb en solitari a les eleccions, una possibilitat que cada vegada més dirigents donen per feta, segons diverses fonts consultades. Tot i això, des de la formació de Puigdemont mantenen que les cares del partit amb més projecció -és el cas d'Àngels Chacón o bé Marc Castells- encara tenen espai si volen sumar-se al projecte de Junts de cara als comicis. De moment, els senadors de JxCat -un total de cinc- han estripat el carnet del PDECat.

La proposta de ponència organitzativa encara no és definitiva. Va ser enviada el 20 d'agost a la militància i fins el 10 de setembre tenen temps per presentar esmenes. El text no serà vàlid fins que sigui aprovat el 3 d'octubre, dia en què es tanca el procés congressual. La redacció ha anat a càrrec de Damià Calvet, Anna Erra, Jordi Fàbrega, Gemma Geis, Mònica Sales, Toni Morral, Violant Cervera i Quim Jubert. Aquest últim, advocat, és protagonista de la maniobra que va permetre a Puigdemont disposar del control de la marca de Junts per Catalunya a través d'una assemblea telemàtica. Una maniobra que va encendre més que mai els ànims del PDECat i ja està als jutjats.


Pel que fa als militants, s'estableixen aquestes quotes: una per a càrrecs públics electes o designats remunerats -no s'especifica-, una d'ordinària de deu euros al mes, una de solidària o voluntària superior a aquesta quantitat, una de jubilat que cobri menys de 950 euros que no passarà dels 5 mensuals, i una d'estudiant i una de social que tampoc sobrepassaran aquesta xifra. També queda regulada la figura del simpatitzant, que pot participar amb veu i sense vot en les activitats del partit a les quals s'inscrigui.

Primàries i limitació de mandats


L'executiva serà l'encarregada de confeccionar el reglament de primàries per escollir els candidats als òrgans de partit i a les institucions, tal com queda consignat en el text. El reglament ha de ser aprovat, en tot cas, pel consell nacional. Per escollir càrrecs supramunicipals d'elecció indirecta -consellers comarcals i diputats provincials-, es farà una votació entre els electes de la comarca o del partit judicial, respectivament.

La ponència estableix que la direcció haurà d'elaborar el reglament de les primàries, i es fixa una limitació de mandats de vuit anys per a càrrecs de partit i institucionals

Pel que fa a la limitació de mandats, s'estableix el següent: "La durada màxima de forma ininterrompuda en un mateix càrrec públic, tant si és de partit com si és institucional, no superarà els vuit anys de mandat a partir de l'actual procés congressual". A banda, no es poden ocupar més de tres càrrecs entre institucionals i orgànics, amb l'excepció d'aquells "imprescindibles" per ocupar-ne un de rang superior.

Estructura interna

La cúpula del partit disposa de tres nivells. La presidència, ocupada per Puigdemont, que no té funcions executives i està vinculada a quatre vicepresidències: Elsa Artadi, Anna Erra, Josep Rius i Jordi Turull. La secretaria general, en mans de Jordi Sànchez, té associades la secretaria d'organització -David Saldoni- i la secretaria de finances -Teresa Pallarès-. Després hi ha la resta de membres de l'executiva, un màxim de 20, als quals Sànchez haurà d'assignar una tasca específica. El secretari general, segons les competències fixades a la ponència, també ha de proposar la constitució d'un secretariat permanent -liderat per ell mateix- que pot assumir funcions de la direcció.

A les trobades de l'executiva hi poden assistir "per a la millor coordinació política" els membres del Govern, els presidents de cada vegueria, la presidència del consell nacional i també els líders dels grups parlamentaris. Amb veu però sense vot, això sí. Tots ells, a banda, podran participar en el consell nacional, que és el màxim òrgan entre congressos. Es reunirà en sessió ordinària cada mig any i en sessió extraordinària a instàncies de la direcció o bé quan ho sol·licitin un 25% dels seus membres.

El congrés es reunirà cada quatre anys de forma ordinària, però se'n farà un de consultiu anual per traçar l'estratègia política

Per qui estarà integrat aquest consell nacional? President i vicepresidents del partit, membres del Govern, expresidents de la Generalitat, diputats, presidents o portaveus de Diputació, caps de llista de les capitals de comarca i de els deu localitats que no siguin capitals de comarca, els coordinadors de les vegueries, el defensor dels afiliats, tres representants dels espais ideològics, dos representants de cada comarca, 20 persones escollides pel congrés i deu representants triats per l'espai municipalista.

Pel que fa al congrés, es reunirà de forma ordinària cada quatre anys. Tot i això, anualment se'n convocarà un de caràcter consultiu amb la finalitat de "revisar l'orientació política". L'executiva, mitjançant el president del partit, pot convocar un conclave extraordinari sempre ho consideri convenient, i hi està obligat si ho sol·liciten per escrit un 30% dels afiliats al corrent de pagament per tal de tractar aquestes qüestions específiques: dissoldre el partit, modificar els estatuts o bé resoldre qüestions d'urgència que no puguin esperar sense "perjudici" de la formació. Pel que fa a llistes i coalicions, qui té la competència és el consell nacional.

Desplegament al territori

En relació al desplegament territorial, hi haurà sis àmbits d'actuació: entitats locals, comarques i districtes, coordinació metropolitana, vegueries, agrupacions exteriors i l'espai municipalista. Tots els àmbits han de tenir la mateixa estructura, i com a mínim hauran de disposar d'un coordinador, un responsable d'organització, un responsable de política municipal i un responsable dels afiliats. Es proposa crear un òrgan específic de coordinació metropolitana perquè, s'argumenta a la ponència, existeix una "singularitat específica" en els 36 municipis que conformen l'entorn de Barcelona.

Pel que fa a la distribució, el partit estableix aquesta divisió territorial per vegueries: federació de Barcelona ciutat, comarques de Barcelona, Catalunya Central, Girona, Lleida, Alt Pirineu i l'Aran, Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre i el Penedès. Cadascuna d'elles tindrà un departament institucional format per diputats al Parlament, diputats al Congrés, senadors, eurodiputats -si els tenen-, diputats provincials, delegats territorials del Govern i directors dels serveis territorials. Es tracta, segons la ponència, de poder "apropar" l'acció institucional de JxCat i "canalitzar" peticions de la societat civil.

El partit es desplegarà per vegueries i posarà en marxa un òrgan específic de coordinació metropolitana per estar atents a l'àrea de Barcelona

En referència a les joventuts, la idea és que hi hagi una organització juvenil, amb personalitat jurídica pròpia, amb la qual signar un conveni de col·laboració. La Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) jugava aquest rol a Convergència i també al PDECat, i s'ha alineat amb el nou partit. L'espai municipalista, per la seva banda, es reunirà cada dos anys com a espai de "reflexió" per a alcaldes i regidors.

Sectorials i consell assessor

La ponència també regula les sectorials, que no es desplegaran en paral·lel als àmbits governamentals, sinó amb una estructura pròpia. Els redactors del text en situen set de prioritaris a tall d'exemple: drets, llibertat i igualtat; cohesió social; cohesió territorial; prosperitat econòmica; emergència climàtica; revolució industrial i tecnològica; i política internacional. Membres de la direcció escollits específicament s'encarregaran de constituir "comitès de suport sectorial" per organitzar la seva feina. També es posaran en marxa "cercles de participació" oberts a la ciutadania.

El document proposa crear un consell assessor d'estratègia política amb expresidents i exconsellers, i deslliga les sectorials de les àrees específiques de distribució del Govern

El text proposa, a banda, la constitució d'un consell assessor d'estratègia política al qual s'hi sumen els presidents, secretaris generals i d'organització que vagi tenint la formació. També s'hi integraran els expresidents de la Generalitat, els exconsellers, els expresidents de grup parlamentari i un màxim de cinc exdiputats a la cambra catalana, així com també persones que hagin estat al Congrés o al Parlament Europeu. Els alcaldes de Barcelona i presidents de Diputació també hi tenen un espai. Aquest consell assessor el lidera l'expresident de la Generalitat més recent que estigui afiliat. De moment, Quim Torra ha decidit no sumar-se orgànicament al projecte.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació