Qui es queda amb els infants en quarantena? Les famílies reclamen ajuts davant el curs més incert

La conciliació per tenir cura dels alumnes que s'hagin d'aïllar és, a les portes del retorn a l'escola, una de les principals reivindicacions dels progenitors, que també demanen grups reduïts i espais més amplis

per Sara González , 30 d'agost de 2020 a les 20:00 |
Una mare amb les dues criatures en una plaça | Europa Press
"Va ser un calvari". Així defineix Montse Capdevila com va ser treballar durant el confinament amb dues criatures a casa de sis i nou anys. Ella, amb un càrrec de responsabilitat en una fundació, podia teletreballar; però la seva parella, del sector de la restauració, no. Ara, l'inici del curs escolar suposa un nou abisme per a moltes famílies, que després d'encaixar amb desconcert setmanes de protocols canviants i a contrarellotge per tornar a les aules, afronten la tardor amb pors, dubtes i incerteses. I també amb una pregunta que no té resposta: qui es quedarà amb els infants que hagin de fer quarantena?.

Famílies monoparentals que no han tingut la possibilitat de teletreballar, autònoms que no s'han pogut permetre reduir jornada per arribar a finals de mes, empleats que no han tingut cap altra opció que deixar els menors a càrrec dels avis malgrat ser col·lectiu de risc i progenitors, majoritàriament dones, que han hagut de reduir la jornada a costa de renunciar al salari. Durant el confinament, les famílies s'han vist abocades a una supervivència laboral -treballar i tenir cura dels fills- al mateix temps que s'anava engruixint les llistes de l'atur.


El permís retribuït per conciliar que el mateix govern va anunciar via el ministre d'Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escrivá, al mes de març mai es va fer realitat. I ara, davant d'un inici incert del curs escolar en un context de creixement dels contagis i assumint que el risc zero no existeix, les famílies s'han organitzat en diferents col·lectius per alçar la veu i reclamar que abans del 14 de setembre els governs resolguin com es garantirà la conciliació en cas que les criatures hagin de fer quarantena.

Fins ara, la ministra d'Educació, Isabel Celaá, només ha dit que s'està "estudiant". I la de Treball, Yolanda Díaz, va refredar les expectatives tot recordant que ja es pot demanar reducció de jornada. Tot plegat, mentre la Generalitat continua demanant a l'Estat que sigui ell qui assumeixi aquesta responsabilitat.


Montse Capdevila, portaveu de Tornem a les escoles: "És impossible compaginar cures i feina sense un permís retribuït o una baixa"

La pauta d'Educació és clara: si hi ha un cas en una classe, aquell grup estable haurà d'aïllar-se durant les dues setmanes que estableixen les autoritats sanitàries. Capdevila, que exerceix de portaveu de la iniciativa Tornem a les escoles, confia en el protocol de mesures de prevenció que aquesta setmana ha presentat el Departament perquè compta amb l'aval de l'Associació Catalana de Pediatria. "El principal problema no és si hi ha 13 o 27 nens en una aula sinó la transmissió comunitària que tenim", assegura. De fet, assenyala que altres països com França o Alemanya el retorn a l'escola ha funcionat sense reduir les ràtios i cita un estudi al Regne Unit en què, d'entre 1,6 milions d'escolars, només es van detectar 70 casos.



El que sí que és preocupant, assenyala, és que no s'hagi habilitat cap mesura d'ajut per a la conciliació que en altres països, com Suècia i Alemanya, ja existeixen fins i tot més enllà del Covid-19 per poder tenir cura dels infants malalts. "És impossible compaginar cures i feina sense un permís retribuït o una baixa", adverteix. Segons el seu criteri, la quantia hauria d'arribar a cobrir almenys el 70% del salari, com en el cas dels permisos de maternitat i de paternitat.

Belén Tascón, presidenta de la FAPAC: "La baixa ha de ser intransferible i que s'hagi de compartir entre els dos adults perquè no recaigui en les dones"

Des de la Federació d'Associacions de mares i pares d'alumnes de Catalunya (FAPAC) sí que qüestionen algunes de les pautes establertes per Educació per tornar a l'escola. La presidenta de l'entitat, Belén Tascón, planteja com es garantirà que els alumnes, especialment els més petits, portin ben posada la mascareta durant tota la jornada lectiva. Precisament perquè considera que això és difícil, reclama que calen mesures de distanciament addicionals. D'entrada, des de la FAPAC plantegen més classes a l'aire lliure, però també la reducció de les ràtios en funció dels espais disponibles.

"Cal garantir la distància entre alumnes a l'aula. 20 en un mateix espai ampli pot estar bé, però el problema és l'alta densitat que tenim a les escoles en espais insuficients, especialment a l'àrea metropolitana", argumenta. Tascón assegura que ja hi ha moltes escoles "col·lapsades" on serà difícil mantenir grups estancs perquè, per exemple, els infants es creuaran amb alumnes d'altres classes a l'hora d'anar al lavabo, de sortir del centre o de fer extraescolars. A més, afegeix que com més reduït sigui el grup, a menys persones afectarà una possible quarantena i més contactes directes hi haurà. "La nova contractació de personal que s'ha fet és només per reduir les ràtios allà on ja se superaven, però falten 15 dies i la densitat dels centres és la mateixa", insisteix.

Sota el seu criteri, aquesta millor prevenció ha de ser clau per reduir el risc de contagis i quarantenes, però com que donen per fet que els grups estancs no es podran garantir, reclamen "baixes laborals 100% retribuïdes" per als progenitors que hagin de tenir cura dels menors a casa. A més, la FAPAC exigeix que aquesta baixa ha de ser "intransferible, que no recaigui només en les dones i que, per tant, s'hagi de compartir entre els dos adults" en cas de tractar-se d'una parella. És a dir, que facin cadascun una setmana de permís o baixa. Si una cosa ha quedat demostrada, assenyala Tascón, és que en els darrers mesos l'increment de les cures ha recaigut molt majoritàriament en les dones. 

Míriam Nicodemus, portaveu de 'PETRA maternitats feministes': "Que Salut i Treball s'estiguin passant la pilota demostra que les cures no es tenen en compte"

Aquest és un dels principals crits d'alarma de l'associació Petra maternitats feministes, que lamenten que les cures no estiguin "al centre" de l'acció política. "Que en aquests moments Salut i Treball s'estiguin passant la pilota sobre aquesta qüestió demostra que les cures i els treballs no remunerats no s'estan afrontant", assegura la portaveu del col·lectiu, Míriam Nicodemus. Que en aquests moments l'única possibilitat que tenen els progenitors sigui reduir la jornada i renunciar a part del sou considera que és una visió "classista" en un context en què hi ha moltes famílies amb dificultats per arribar a finals de mes o que està abocada a treballar en l'economia submergida. "Temem que no es resolgui i que cadascú s'hagi d'espavilar com pugui", lamenta. 

Nicodemus assenyala que hi ha estudis que demostren com el confinament va suposar un retrocés per a les dones en un context de desigualtat estructural i subratlla la urgència de mesures per no penalitzar la maternitat i les tasques de cura. "Fins ara ha semblat que l'únic objectiu era la igualtat laboral entre homes i dones, un patró que segueix un model masculí de prioritzar el treball productiu al reproductiu. Demanem equitat i respecte per la criança i la infància", afirma tot demanant que els permisos siguin transferibles. 

Des de PETRA lamenten que s'hagi definit molt bé els protocols que no impliquen inversió, com ara el d'aïllament i contacte amb l'atenció primària, i no aquells pels quals es requereix recursos. El rentat de mans un mínim de cinc vegades durant la jornada lectiva, per exemple, no implica inversió, però sí reduir les ràtios. "No han fet el que havien de fer, que és contractar els docents necessaris", denuncia.

Sesa Camea, portaveu de 'Així no tornem': "No portarem els nens a l'escola perquè no hi ha seguretat. Com a pares, hem de vetllar per la seva salut"

El col·lectiu Així no tornem impulsa una iniciativa perquè les famílies no portin els fills a l'escola amb la previsió que en aquest moment hi ha sobre la taula. "No els portarem perquè no hi ha seguretat. Com a pares, la llei diu que hem de vetllar per la salut dels nostres fills i si no hi ha salut no hi pot haver dret a l'educació", afirma Sesa Camea, portaveu d'un moviment que va néixer fa dues setmanes i que té 1.400 adherits. Estan disposats, assegura, a defensar-ho si cal davant de la justícia. 

Camea titlla d'"insuficients" les mesures per tornar a l'escola de forma segura perquè la inversió és "irrisòria", la contractació de monitors -"personal no professionalitzat" la consideren estèril i no es redueixen les ràtios mentre a nivell social s'han prohibit les trobades de més de deu persones. Reclamen també un "sistema de purificació i filtrat de l'aire" a les aules i no donen per descomptat que no hi haurà cap ajut de conciliació per a les famílies. "En condicions extraordinàries, se'ns ha negat la conciliació. I ara tornarem a ser les famílies les que ens haurem de treure les castanyes del foc", assegura Camea.

En el cas d'aquests progenitors que es negaran a portar els infants a l'escola, argumenta que buscaran solucions pròpies o es donaran suport entre ells per poder tenir cura dels menors. "Volen obrir les escoles sí o sí per reactivar l'economia, com si fossin un escorxador", afirma Camea, que considera que han quedat en evidència anys de retallades i de falta d'inversió en l'àmbit educatiu.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació