28
d'agost
del
2020
Actualitzat
el
30
d'agost
a les
21:50h
"Per culminar el procés d'independència cal una revolta democràtica com la que ja vàrem començar a viure l'octubre del 2017. L'Estat no cedirà i no respectarà el dret a l'autodeterminació (ja exercit) del poble de Catalunya i no s'asseurà a negociar si no se'l força a fer-ho per mitjà d'una confrontació democràtica, pacífica i no violenta". Aquest és un dels paràgrafs clau de la ponència política i estratègia de Junts, el nou partit de Carles Puigdemont, a la qual ha tingut accés NacióDigital. El text -elaborat per Jordi Sànchez, Josep Rull, Elsa Artadi, Marina Geli, Josep Maria Forné, Toni Comín, Glòria Plana i Marta Madrenas- es va trametre als afiliats el 20 d'agost i ara tenen temps per enviar esmenes fins el 10 de setembre. Per tant, el redactat encara no és definitiu.
No ho serà fins el 3 d'octubre, dia en què es tanca un procés congressual obert el 25 de juliol i que ja ha viscut un dels moments clau, la tria telemàtica d'una direcció encapçalada per Puigdemont amb Sànchez com a secretari general. El marc de l'estratègia política, amb el xoc amb l'Estat com a emblema, lliga amb el discurs de l'expresident de la Generalitat a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), en el qual va defensar la "confrontació intel·ligent" com a única via per culminar el procés. En la mateixa conferència, Puigdemont també va donar per perduda qualsevol possibilitat que el govern espanyol accedís a negociar sobre l'autodeterminació, una idea que també apareix en el tram final de la ponència elevada a la militància per fer-hi retocs.
"L'estat espanyol mai accedirà a una negociació amb Catalunya que tingui per objecte l'exercici del dret a l'autodeterminació, ni per bona fe ni per acceptació del principi democràtic, independentment de quina sigui la majoria partidària de la independència (el 48% o el 75%)", reflexiona el document. "Per això, l'eixamplament de la base electoral i social de l'independentisme és del tot convenient, però no és ni molt menys suficient per tal de doblegar la resistència de l'Estat. Amb l'eixamplament de la base no n'hi ha prou", assenyala el text ja en la part final, centrada en el procés.
En la part introductòria, els impulsors del nou partit asseguren que "eludir" la confrontació "no aporta cap via de solució en el conflicte entre Catalunya i Espanya". En el millor dels casos, apunten, esquivar el xoc "només farà que traspassar a les generacions futures la gestió d'aquest conflicte o bé comportarà la renúncia definitiva". "Des de Junts assumim la continuïtat activa del procés d'independència que la tardor del 2017 va viure un moment especialment intens, i no renunciem, excepció feta de la violència, a cap decisió que ens permeti avançar en la resolució del conflicte", assenyala el sisè paràgraf del document, en referència també a la via unilateral.
Vol dir això que la formació de Puigdemont renuncia al diàleg? Dos paràgrafs més enllà, el partit es compromet a treballar perquè la negociació "s'acabi imposant". Els escenaris, de tota manera, estan descrits més endavant, i són dos: forçar un diàleg que derivi en un referèndum acordat, o bé "assolir la independència al marge de tota negociació, primer de facto i després de dret". El text fa equilibris per defensar que el diàleg i la confrontació no són incompatibles, però insisteix que una negociació "seriosa" requereix un mediador, establir una agenda, "treball discret" i "poca exhibició propagandística". L'Estat, en tot cas, només es veurà obligat a asseure's "si percep que la seva correlació de forces evoluciona de manera negativa als seus interessos".
"I la confrontació sostinguda, determinada i estratègica és una condició necessària per a aquesta evolució de la correlació de forces". En qualsevol cas, determina el text, després de 1-O -el mandat del qual és reivindicat en diverses fases- un nou referèndum "només té sentit en cas que estigui acordat amb l'Estat i que hi hagi garanties que aquest en respectarà el resultat". Una visió que xoca amb el que ha defensat públicament el president de la Generalitat, Quim Torra, que ha apostat -sense èxit- per refer la unitat estratègica a partir d'un nou referèndum. Torra no s'ha fet militant del nou partit, per bé que manté relació amb bona part dels impulsors.
Els elements de la confrontació
Com s'ha de dur a terme la confrontació? "S'ha d'impulsar simultàniament des de les institucions i des de la societat civil", remarca el text. Els dos elements clau, segons Junts, són la mobilització ciutadana i la desobediència civil. "Cal dotar-nos de les condicions per tal que aquesta mobilització sigui eficaç i persistent", assenyala el document, que també manifesta les dificultats que tenen les institucions autonòmiques -s'ha vist amb les ingerències del Tribunal Constitucional (TC) o del Tribunal Suprem al llarg de la legislatura- per desplegar accions en un context de repressió.
Per això la ponència atorga importància al Consell per la República i a l'Assemblea de Càrrecs Electes, la qual cosa dibuixa un trident encarregat de liderar la confrontació: les institucions catalanes estatutàries "i massa sovint sota la tutela de l'Estat"; la societat civil com a protagonista de la mobilització ciutadana i la desobediència civil; i la "nova institucionalitat republicana", amb seu a Waterloo i el rol de l'Assemblea de Càrrecs Electes actuant de forma combinada. La formació també es compromet a construir una "unitat estratègica permanent" entre partits i entre partits i societat civil.
Equilibri ideològic
Les persones que integren l'equip redactor de la ponència provenen de diferents tradicions ideològiques, una circumstància que Junts considera una de les principals fortaleses del projecte. Sànchez, per exemple, ve del món d'ICV, mentre que Rull era la cara visible del sector més socialdemòcrata de Convergència. Geli prové del PSC, com Comín -després a ERC-, i Artadi va formar part del nucli dur d'Andreu Mas-Colell, ànima liberal dels governs d'Artur Mas en temps de retallades pressupostàries. És per això que la ponència intenta recollir totes les posicions: es posiciona a favor de les classes mitjanes, de la qualitat en l'educació i en les prestacions socials i sanitàries, i també a favor de l'economia de mercat "amb empreses socialment responsables".
Pel que fa a política fiscal, no hi ha concrecions: "A favor d'un sistema impositiu just, atent als canvis econòmics, i d'unes polítiques redistributives efectives i transparents. En contra de la insolidaritat i la irresponsabilitat fiscal i de l'acumulació de patrimonis ociosos". Critica el neolibealisme, però també les altres corrents per no saber trobar-hi una alternativa. "No són les ideologies les que van fallar, sinó l'afany desmesurat de gaudi del poder per part d'una classe governamental que va oblidar les generacions futures i va renunciar a elles i a prendre decisions", sosté el text. La formació es fa seves, en tot cas, les "ideologies democràtiques amarades en la defensa de la llibertat i el progrés inclusiu i sostenible". Jordi Turull, un dels impulsors, va situar Junts en el centreesquerra, i en els argumentaris previs es fugia de l'etiqueta de centredreta.
El partit, defensa, neix "sense data de caducitat" -a diferència de la Crida, que s'havia de dissoldre quan es culminés la independència- i "lliure de peatges del passat", un missatge entre línies al PDECat, amb qui encara no s'ha resolt l'encaix. Pel que fa a Europa, tot i mostrar-se crític amb el rol de l'actual Unió Europea (UE), la considera una "oportunitat". "Si la UE dona una sortida pacífica i democràtica al conflicte, obre la porta al projecte europeu caracteritzat pel respecte als drets humans i per situar els ciutadans al centre", resol el document. Quedarà pendent veure la reacció de les institucions comunitàries si es concreta la "revolta democràtica" que defensa Junts.
No ho serà fins el 3 d'octubre, dia en què es tanca un procés congressual obert el 25 de juliol i que ja ha viscut un dels moments clau, la tria telemàtica d'una direcció encapçalada per Puigdemont amb Sànchez com a secretari general. El marc de l'estratègia política, amb el xoc amb l'Estat com a emblema, lliga amb el discurs de l'expresident de la Generalitat a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), en el qual va defensar la "confrontació intel·ligent" com a única via per culminar el procés. En la mateixa conferència, Puigdemont també va donar per perduda qualsevol possibilitat que el govern espanyol accedís a negociar sobre l'autodeterminació, una idea que també apareix en el tram final de la ponència elevada a la militància per fer-hi retocs.
"L'estat espanyol mai accedirà a una negociació amb Catalunya que tingui per objecte l'exercici del dret a l'autodeterminació, ni per bona fe ni per acceptació del principi democràtic, independentment de quina sigui la majoria partidària de la independència (el 48% o el 75%)", reflexiona el document. "Per això, l'eixamplament de la base electoral i social de l'independentisme és del tot convenient, però no és ni molt menys suficient per tal de doblegar la resistència de l'Estat. Amb l'eixamplament de la base no n'hi ha prou", assenyala el text ja en la part final, centrada en el procés.
En la part introductòria, els impulsors del nou partit asseguren que "eludir" la confrontació "no aporta cap via de solució en el conflicte entre Catalunya i Espanya". En el millor dels casos, apunten, esquivar el xoc "només farà que traspassar a les generacions futures la gestió d'aquest conflicte o bé comportarà la renúncia definitiva". "Des de Junts assumim la continuïtat activa del procés d'independència que la tardor del 2017 va viure un moment especialment intens, i no renunciem, excepció feta de la violència, a cap decisió que ens permeti avançar en la resolució del conflicte", assenyala el sisè paràgraf del document, en referència també a la via unilateral.
Vol dir això que la formació de Puigdemont renuncia al diàleg? Dos paràgrafs més enllà, el partit es compromet a treballar perquè la negociació "s'acabi imposant". Els escenaris, de tota manera, estan descrits més endavant, i són dos: forçar un diàleg que derivi en un referèndum acordat, o bé "assolir la independència al marge de tota negociació, primer de facto i després de dret". El text fa equilibris per defensar que el diàleg i la confrontació no són incompatibles, però insisteix que una negociació "seriosa" requereix un mediador, establir una agenda, "treball discret" i "poca exhibició propagandística". L'Estat, en tot cas, només es veurà obligat a asseure's "si percep que la seva correlació de forces evoluciona de manera negativa als seus interessos".
"I la confrontació sostinguda, determinada i estratègica és una condició necessària per a aquesta evolució de la correlació de forces". En qualsevol cas, determina el text, després de 1-O -el mandat del qual és reivindicat en diverses fases- un nou referèndum "només té sentit en cas que estigui acordat amb l'Estat i que hi hagi garanties que aquest en respectarà el resultat". Una visió que xoca amb el que ha defensat públicament el president de la Generalitat, Quim Torra, que ha apostat -sense èxit- per refer la unitat estratègica a partir d'un nou referèndum. Torra no s'ha fet militant del nou partit, per bé que manté relació amb bona part dels impulsors.
Els elements de la confrontació
Com s'ha de dur a terme la confrontació? "S'ha d'impulsar simultàniament des de les institucions i des de la societat civil", remarca el text. Els dos elements clau, segons Junts, són la mobilització ciutadana i la desobediència civil. "Cal dotar-nos de les condicions per tal que aquesta mobilització sigui eficaç i persistent", assenyala el document, que també manifesta les dificultats que tenen les institucions autonòmiques -s'ha vist amb les ingerències del Tribunal Constitucional (TC) o del Tribunal Suprem al llarg de la legislatura- per desplegar accions en un context de repressió.
La ponència provisional defensa que la confrontació s'ha d'impulsar de forma simultània des de la societat civil i també des de les institucions
Per això la ponència atorga importància al Consell per la República i a l'Assemblea de Càrrecs Electes, la qual cosa dibuixa un trident encarregat de liderar la confrontació: les institucions catalanes estatutàries "i massa sovint sota la tutela de l'Estat"; la societat civil com a protagonista de la mobilització ciutadana i la desobediència civil; i la "nova institucionalitat republicana", amb seu a Waterloo i el rol de l'Assemblea de Càrrecs Electes actuant de forma combinada. La formació també es compromet a construir una "unitat estratègica permanent" entre partits i entre partits i societat civil.
Equilibri ideològic
Les persones que integren l'equip redactor de la ponència provenen de diferents tradicions ideològiques, una circumstància que Junts considera una de les principals fortaleses del projecte. Sànchez, per exemple, ve del món d'ICV, mentre que Rull era la cara visible del sector més socialdemòcrata de Convergència. Geli prové del PSC, com Comín -després a ERC-, i Artadi va formar part del nucli dur d'Andreu Mas-Colell, ànima liberal dels governs d'Artur Mas en temps de retallades pressupostàries. És per això que la ponència intenta recollir totes les posicions: es posiciona a favor de les classes mitjanes, de la qualitat en l'educació i en les prestacions socials i sanitàries, i també a favor de l'economia de mercat "amb empreses socialment responsables".
Pel que fa a política fiscal, no hi ha concrecions: "A favor d'un sistema impositiu just, atent als canvis econòmics, i d'unes polítiques redistributives efectives i transparents. En contra de la insolidaritat i la irresponsabilitat fiscal i de l'acumulació de patrimonis ociosos". Critica el neolibealisme, però també les altres corrents per no saber trobar-hi una alternativa. "No són les ideologies les que van fallar, sinó l'afany desmesurat de gaudi del poder per part d'una classe governamental que va oblidar les generacions futures i va renunciar a elles i a prendre decisions", sosté el text. La formació es fa seves, en tot cas, les "ideologies democràtiques amarades en la defensa de la llibertat i el progrés inclusiu i sostenible". Jordi Turull, un dels impulsors, va situar Junts en el centreesquerra, i en els argumentaris previs es fugia de l'etiqueta de centredreta.
El partit, defensa, neix "sense data de caducitat" -a diferència de la Crida, que s'havia de dissoldre quan es culminés la independència- i "lliure de peatges del passat", un missatge entre línies al PDECat, amb qui encara no s'ha resolt l'encaix. Pel que fa a Europa, tot i mostrar-se crític amb el rol de l'actual Unió Europea (UE), la considera una "oportunitat". "Si la UE dona una sortida pacífica i democràtica al conflicte, obre la porta al projecte europeu caracteritzat pel respecte als drets humans i per situar els ciutadans al centre", resol el document. Quedarà pendent veure la reacció de les institucions comunitàries si es concreta la "revolta democràtica" que defensa Junts.