28
d'agost
del
2020
Actualitzat
el
29
d'agost
a les
10:24h
L'Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris ha autoritzat el primer assaig clínic a Espanya d'una vacuna anti-Covid. Així ho ha anunciat el ministre de Sanitat, Salvador Illa, que ha precisat que es tracta de la que ha desenvolupat l'empresa belga Janssen, de Johnson & Johnson, una de les que estan en negociació a la Unió Europea i que ha estat denominada com a AD26COV2S. 190 persones voluntàries sanes participaran en l'assaig.
Segons ha explicat Illa, es tracta d'un assaig clínic en fase 2. La primera fase 1 es va fer a Estats Units i Bèlgica i la fase 2 es desenvoluparà a Espanya, Alemanya i Bèlgica. En total, s'experimentarà la vacuna amb 590 persones. En el cas de l'estat espanyol, l'assaig es farà als hospitals de La Paz i Princesa de Madrid i l'hospital Marqués de Valdecilla de Santander.
Les persones que participaran en l'assaig seran voluntàries, es començaran a reclutar des d'aquest mateix divendres i tindran entre 16 i 55 anys i més de 65 anys. Es testarà quina dosi d'antigen s'ha de subministrar, quina diferència hi ha entre aplicar una dosi o dues i quin interval d'administració hi ha d'haver en cas que se subministrin dues dosis.
"Aquesta és una fita més", ha celebrat Illa, que només ha concretat que es trigarà mesos en tenir uns resultats perquè considera que no seria responsable fixar una data. "Es farà el més ràpid possible, però amb seguretat", ha dit. En tot cas, ha deixat clar que avenços en aquest assaig no implica que Espanya tingui més avantatges a nivell de repartiment de la vacuna. Ha recordat que es participa de l'acord europeu en aquest sentit. "Hi haurà un repartiment equitatiu de les vacunes a Europa, és el més sensat", ha afirmat el ministre.
Durant la compareixença, la ministra de Defensa, Margarita Robles, ha explicat que l'Estat ja disposa de 2.000 militars formats per donar suport de rastreig a les comunitats autònomes que ho sol·licitin. Han fet una formació específica d'una setmana i, segons la ministra, exerciran aquesta tasca "sense connotacions polítiques" i amb "empatia" amb els ciutadans per fer-los entendre la importància d'especificar els seus contactes estrets i fer correctament l'aïllament.
Cinc comunitats han demanat ja el suport dels militars rastrejadors: Castella i Lleó, País Valencià, Melilla, Múrcia i Cantàbria. Dues més se n'han interessat i són Galícia i la Comunitat de Madrid.
Segons ha explicat Illa, es tracta d'un assaig clínic en fase 2. La primera fase 1 es va fer a Estats Units i Bèlgica i la fase 2 es desenvoluparà a Espanya, Alemanya i Bèlgica. En total, s'experimentarà la vacuna amb 590 persones. En el cas de l'estat espanyol, l'assaig es farà als hospitals de La Paz i Princesa de Madrid i l'hospital Marqués de Valdecilla de Santander.
Les persones que participaran en l'assaig seran voluntàries, es començaran a reclutar des d'aquest mateix divendres i tindran entre 16 i 55 anys i més de 65 anys. Es testarà quina dosi d'antigen s'ha de subministrar, quina diferència hi ha entre aplicar una dosi o dues i quin interval d'administració hi ha d'haver en cas que se subministrin dues dosis.
"Aquesta és una fita més", ha celebrat Illa, que només ha concretat que es trigarà mesos en tenir uns resultats perquè considera que no seria responsable fixar una data. "Es farà el més ràpid possible, però amb seguretat", ha dit. En tot cas, ha deixat clar que avenços en aquest assaig no implica que Espanya tingui més avantatges a nivell de repartiment de la vacuna. Ha recordat que es participa de l'acord europeu en aquest sentit. "Hi haurà un repartiment equitatiu de les vacunes a Europa, és el més sensat", ha afirmat el ministre.
Durant la compareixença, la ministra de Defensa, Margarita Robles, ha explicat que l'Estat ja disposa de 2.000 militars formats per donar suport de rastreig a les comunitats autònomes que ho sol·licitin. Han fet una formació específica d'una setmana i, segons la ministra, exerciran aquesta tasca "sense connotacions polítiques" i amb "empatia" amb els ciutadans per fer-los entendre la importància d'especificar els seus contactes estrets i fer correctament l'aïllament.
Cinc comunitats han demanat ja el suport dels militars rastrejadors: Castella i Lleó, País Valencià, Melilla, Múrcia i Cantàbria. Dues més se n'han interessat i són Galícia i la Comunitat de Madrid.