30
d'agost
del
2020
Actualitzat
el
31
d'agost
a les
10:41h
ERC va a les palpentes amb el calendari electoral. El desconeixement dels republicans sobre les intencions de Quim Torra -ara compassades amb els interessos de Waterloo- és manifest, malgrat les reiterades peticions, també públiques, de consensuar la data de les eleccions. Cada dilluns d'agost, el partit ha deixat dirigents de guàrdia per comprovar si Torra feia moviments i calia reaccionar. També va estar amatent aquesta setmana, per molt que no es preveien moviments. Els republicans fa temps que treballen per greixar la maquinària electoral, com està fent també el nou partit de Carles Puigdemont.
La incertesa tenalla ERC. Al neguit de no controlar els tempos dels comicis -en mans dels socis del Govern- i de veure com el seu líder, Oriol Junqueras, continua silenciat per la revisió del tercer grau, hi contribueix l'evolució de les enquestes. El partit va començar com a clar favorit una cursa cap a les urnes que s'està allargant més del que s'havia previst a la seu de Calàbria i, a mesura que passen els mesos, aquest avantatge en els sondejos s'ha anat diluint. Hi ha preocupació a ERC i es percep certa satisfacció a Junts per Catalunya, més o menys continguda en funció dels interlocutors. L'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) recull la tendència: un empat tècnic amb victòria per la mínima dels republicans.
A ERC pesa la derrota del 21 de desembre del 2017. Una derrota en l'esprint final, de les que generen dubtes quan tornes a competir. Aquella remuntada de Junts per Catalunya porta el nom de Puigdemont, que torna a fixar el missatge electoral -la "confrontació intel·ligent" desplegada des de la Catalunya Nord- mentre tutela la confecció de Junts, la nova marca del president a l'exili, un partit fet a mida per desprendre's de la refundació convergent. La ponència política de l'espai ja dibuixa els enunciats que arribarà a la campanya: missatges per esperonar la "revolta democràtica" i per posar el focus en l'escàs interès de l'Estat per negociar una sortida política amb Catalunya, que és el mateix que tirar terra al damunt de la taula de diàleg, síntesi de l'aposta de legislatura dels de Junqueras.
La taula de negociació amb l'Estat ha quedat en somort. Aquí comencen els problemes d'ERC: la dificultat per exhibir rendiments al gir pragmàtic, al relat de la responsabilitat. Els republicans sabien que l'aposta per confiar en els compromisos del govern espanyol de coalició era arriscat -els rendiments, si n'hi havien, només es percebrien en el mig termini-, però l'alternativa era cedir camp a la dreta i ningú podia esperar a finals de febrer, després de la primera reunió de la taula de diàleg a la Moncloa, que la pandèmia ho estroncaria tot.
Des d'aquella fotografia que materialitzava el compromís de la investidura de Sánchez no s'han concretat més trobades de l'Estat amb la Generalitat per verbalitzar un sender de sortida al conflicte territorial. La crisi sanitària les ha posposades, i ni Pedro Sánchez ni Quim Torra han trobat necessari de posar-hi la banya després. Només li convenia a ERC que es desencallés al juliol. Ja es dona per fet que no es reprendrà abans de les eleccions catalanes, malgrat les últimes crides a la Moncloa, de veus com les de Roger Torrent, a actuar amb valentia i complir els compromisos.
Malgrat les reticències d'Unides Podem, al PSOE aplanen el terreny per buscar el suport de Ciutadans als pressupostos -en la ronda de contactes amb els líders polítics que Sánchez començarà dimecres que ve, Inés Arrimadás ha passat per davant d'ERC-, fet que obligarà els republicans a virar l'estratègia. Sense taula de diàleg i amb Ciutadans fent de partit frontissa al Congrés, la revisió del missatge a Madrid -insinuat per Gabriel Rufián aquest agost- es presenta com una necessitat per al partit. S'esperen les primeres pistes abans de la Diada.
Els republicans treballen en la reaparició política del tàndem Junqueras-Rovira, que no podrà ser física per l'empresonament a Lledoners i la distància de Ginebra. Al partit es descriu la proposta de futur que formularan en l'inici del curs polític com a aglutinadora. El format que tindrà transcendirà en els propers dies. Fonts republicanes contraposen el missatge revisionista de Puigdemont -amb el llibre M'explico, que mira a l'etapa a Palau- amb la resposta de mirada endavant que articularan en els pròxims dies el seu president i la seva secretària general.
ERC no ho tindrà fàcil, però, per generar la percepció que transmetia al febrer, quan el vent bufava a favor perquè era la força protagonista de les decisions a Madrid i Barcelona. En les últimes dates ha tret suc a la fugida de Joan Carles I -amb la col·laboració necessària de la Moncloa- per tornar a un missatge que concentra els independentistes, com es va veure dijous al ple de l'Ajuntament de Barcelona. Retirar la Medalla d'Or al rei emèrit i assenyalar el paper galdós de l'executiu de coalició convenç tots els que prioritzen la República catalana. De retruc, en surten malhumorats els comuns, frontera porosa de votants.
Es presenta una tardor 'ensurts per a ERC. No només pel fet de quedar en fora de joc al Congrés sinó pels efectes electorals d'assumir la responsabilitat en les àrees clau de la lluita contra la pandèmia. Els de Junqueras piloten Salut, Educació i Treball, que és el mateix que dir hospitals, residències, escoles i lluita contra l'atur. Mala peça al teler quan les dades de contagis fan témer un últim trimestre d'any complex i les famílies pateixen pels fills i la feina. ERC, amb Pere Aragonès com a candidat in pectore, tenia pensat exhibir diàleg i gestió. Però si el gir pragmàtic no té rendiments i la gestió no acumula el simple èxit de la normalitat, els arguments electorals s'aprimen.
La por republicana passa per jugar-se la presidència al terreny de joc que Puigdemont ha cultivat: el de la retòrica de la confrontació. Per això donen recorregut a una proposta de futur per a l'independentisme, que Junqueras i Rovira ajudaran a transmetre aquesta tardor. a ERC saben que l'ascendent a les urnes de l'expresident s'ha demostrat repetidament. I des de Waterloo traslladaran eslògans nítids a l'electorat, els de no esperar res de l'Estat, una claredat en el relat que no es tradueix en un trajecte transitable cap a la independència. A Junts no hi haurà dissensions i s'aprofitarà la inhabilitació del president Quim Torra. La qüestió és si les fugues de vots pel divorci amb el PDECat -el litigi per les sigles ja és als tribunals- acabaran influint de forma decisiva en la pugna ajustada amb ERC.
Avui pesen aquests condicionants en el duel entre independentistes. Però les eleccions encara no tenen data. I, si els comicis no arriben fins al primer trimestre del 2021, com apunten els últims càlculs, tot podria haver canviat. Una lliçó del coronavirus: les estratègies es poden rectificar sobre la marxa.
La incertesa tenalla ERC. Al neguit de no controlar els tempos dels comicis -en mans dels socis del Govern- i de veure com el seu líder, Oriol Junqueras, continua silenciat per la revisió del tercer grau, hi contribueix l'evolució de les enquestes. El partit va començar com a clar favorit una cursa cap a les urnes que s'està allargant més del que s'havia previst a la seu de Calàbria i, a mesura que passen els mesos, aquest avantatge en els sondejos s'ha anat diluint. Hi ha preocupació a ERC i es percep certa satisfacció a Junts per Catalunya, més o menys continguda en funció dels interlocutors. L'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) recull la tendència: un empat tècnic amb victòria per la mínima dels republicans.
A ERC pesa la derrota del 21 de desembre del 2017. Una derrota en l'esprint final, de les que generen dubtes quan tornes a competir. Aquella remuntada de Junts per Catalunya porta el nom de Puigdemont, que torna a fixar el missatge electoral -la "confrontació intel·ligent" desplegada des de la Catalunya Nord- mentre tutela la confecció de Junts, la nova marca del president a l'exili, un partit fet a mida per desprendre's de la refundació convergent. La ponència política de l'espai ja dibuixa els enunciats que arribarà a la campanya: missatges per esperonar la "revolta democràtica" i per posar el focus en l'escàs interès de l'Estat per negociar una sortida política amb Catalunya, que és el mateix que tirar terra al damunt de la taula de diàleg, síntesi de l'aposta de legislatura dels de Junqueras.
La taula de negociació amb l'Estat ha quedat en somort. Aquí comencen els problemes d'ERC: la dificultat per exhibir rendiments al gir pragmàtic, al relat de la responsabilitat. Els republicans sabien que l'aposta per confiar en els compromisos del govern espanyol de coalició era arriscat -els rendiments, si n'hi havien, només es percebrien en el mig termini-, però l'alternativa era cedir camp a la dreta i ningú podia esperar a finals de febrer, després de la primera reunió de la taula de diàleg a la Moncloa, que la pandèmia ho estroncaria tot.
Des d'aquella fotografia que materialitzava el compromís de la investidura de Sánchez no s'han concretat més trobades de l'Estat amb la Generalitat per verbalitzar un sender de sortida al conflicte territorial. La crisi sanitària les ha posposades, i ni Pedro Sánchez ni Quim Torra han trobat necessari de posar-hi la banya després. Només li convenia a ERC que es desencallés al juliol. Ja es dona per fet que no es reprendrà abans de les eleccions catalanes, malgrat les últimes crides a la Moncloa, de veus com les de Roger Torrent, a actuar amb valentia i complir els compromisos.
Malgrat les reticències d'Unides Podem, al PSOE aplanen el terreny per buscar el suport de Ciutadans als pressupostos -en la ronda de contactes amb els líders polítics que Sánchez començarà dimecres que ve, Inés Arrimadás ha passat per davant d'ERC-, fet que obligarà els republicans a virar l'estratègia. Sense taula de diàleg i amb Ciutadans fent de partit frontissa al Congrés, la revisió del missatge a Madrid -insinuat per Gabriel Rufián aquest agost- es presenta com una necessitat per al partit. S'esperen les primeres pistes abans de la Diada.
Els republicans treballen en la reaparició política del tàndem Junqueras-Rovira, que no podrà ser física per l'empresonament a Lledoners i la distància de Ginebra. Al partit es descriu la proposta de futur que formularan en l'inici del curs polític com a aglutinadora. El format que tindrà transcendirà en els propers dies. Fonts republicanes contraposen el missatge revisionista de Puigdemont -amb el llibre M'explico, que mira a l'etapa a Palau- amb la resposta de mirada endavant que articularan en els pròxims dies el seu president i la seva secretària general.
ERC no ho tindrà fàcil, però, per generar la percepció que transmetia al febrer, quan el vent bufava a favor perquè era la força protagonista de les decisions a Madrid i Barcelona. En les últimes dates ha tret suc a la fugida de Joan Carles I -amb la col·laboració necessària de la Moncloa- per tornar a un missatge que concentra els independentistes, com es va veure dijous al ple de l'Ajuntament de Barcelona. Retirar la Medalla d'Or al rei emèrit i assenyalar el paper galdós de l'executiu de coalició convenç tots els que prioritzen la República catalana. De retruc, en surten malhumorats els comuns, frontera porosa de votants.
Es presenta una tardor 'ensurts per a ERC. No només pel fet de quedar en fora de joc al Congrés sinó pels efectes electorals d'assumir la responsabilitat en les àrees clau de la lluita contra la pandèmia. Els de Junqueras piloten Salut, Educació i Treball, que és el mateix que dir hospitals, residències, escoles i lluita contra l'atur. Mala peça al teler quan les dades de contagis fan témer un últim trimestre d'any complex i les famílies pateixen pels fills i la feina. ERC, amb Pere Aragonès com a candidat in pectore, tenia pensat exhibir diàleg i gestió. Però si el gir pragmàtic no té rendiments i la gestió no acumula el simple èxit de la normalitat, els arguments electorals s'aprimen.
La por republicana passa per jugar-se la presidència al terreny de joc que Puigdemont ha cultivat: el de la retòrica de la confrontació. Per això donen recorregut a una proposta de futur per a l'independentisme, que Junqueras i Rovira ajudaran a transmetre aquesta tardor. a ERC saben que l'ascendent a les urnes de l'expresident s'ha demostrat repetidament. I des de Waterloo traslladaran eslògans nítids a l'electorat, els de no esperar res de l'Estat, una claredat en el relat que no es tradueix en un trajecte transitable cap a la independència. A Junts no hi haurà dissensions i s'aprofitarà la inhabilitació del president Quim Torra. La qüestió és si les fugues de vots pel divorci amb el PDECat -el litigi per les sigles ja és als tribunals- acabaran influint de forma decisiva en la pugna ajustada amb ERC.
Avui pesen aquests condicionants en el duel entre independentistes. Però les eleccions encara no tenen data. I, si els comicis no arriben fins al primer trimestre del 2021, com apunten els últims càlculs, tot podria haver canviat. Una lliçó del coronavirus: les estratègies es poden rectificar sobre la marxa.