Sofia, la peça amagada de la crisi de la monarquia

Germana d'un rei destronat i dona d'un cap d'Estat fugit, la reina emèrita és la figura més tràgica de la dinastia

29 d'agost del 2020
Actualitzat el 30 d'agost a les 18:02h
La reina Sofia i Felip de Borbó, en una imatge del 1976
La reina Sofia i Felip de Borbó, en una imatge del 1976 | Casa Reial
La periodista Pilar Eyre va publicar dimecres un retrat complet de com viu la reina Sofia la crisi de la monarquia espanyola i la fallida de Joan Carles de Borbó. Eyre explicava la soledat amb què ha passat aquest estiu la dona del monarca emèrit, que ha passat les vacances a Mallorca en companyia d'una de les persones més properes, la seva cosina Tatiana Radziwill. Mentrestant, la monarquia viu la seva pitjor pèrdua de credibilitat des del retorn de la instauració el 1975, amb la mort de Franco. Aquest dijous, l'Ajuntament de Barcelona ha retirat al monarca emèrit la Medalla d'Or de la ciutat.

De tots els qui integren el paisatge amb figures que és la Zarzuela, si hi ha un personatge enigmàtic és el de Sofia de Grècia i Dinamarca, nascuda el 1938 al Palau Reial de Psychiko, als afores d'Atenes. Princesa de la casa reial grega, va renunciar als seus drets a la corona del país en el moment de casar-se amb Joan Carles de Borbó, el 14 de maig de 1962. 

Amb aquell matrimoni ja va haver de renunciar a moltes coses, començant pel nom. De Sophia va passar a ser Sofia, i va renunciar a la seva religió ortodoxa per abraçar la fe catòlica. Va ser una manera d'integrar-se en la realitat social i política espanyola, però implicava, alhora, la renúncia als drets a la corona hel·lènica. No seria l'última.

Les vicissituds de les famílies reials no solen ser històries de blanc i negre, però el cert és que a Sofia li ha tocat un paper ben galdós. El de consort condemnada a un paper d'estrassa a mesura que els excessos i aventures del seu marit van deixar de ser un secret per esdevenir carn d'articles i tertúlies.

Tot i així, Sofia i Joan Carles comparteixen algunes coses i tenen trets de vides paral·leles, més enllà de l'afició pels esports i el mar. Molt diferents personalment, tots dos han viscut en països amb un segle XX tràgic, víctima de dictadures i guerres civils, i on la família reial ha hagut de sortir per cames més d'una vegada. Ara, Grècia és una república i a Espanya el debat sobre la forma de govern reapareix. Aquí teniu deu dades per entendre millor el paper de Sofia i la relació accidentada amb el rei emèrit.     

- De l'exili a la fallida de la monarquia grega

Sofia va néixer en el si de la família reial grega, però de petita va viure l'exili. L'any 1941, quan les tropes alemanyes van envair el país, el seu oncle, Jordi II, va haver de fugir amb tota la família, establint-se en diversos llocs, com Egipte, Àfrica del Sud i Londres. En aquells anys, Joan Carles vivia a Roma, on residia exiliada la seva família des de la proclamació de la República a Espanya l'any 1931.

Com Joan Carles, la reina Sofia va viure l'exili familiar i les crisis de la monarquia al seu país
  
L'any 1946, la dinastia va poder tornar a Grècia i Jordi II va recuperar el tron. Sent una infant, Sofia va viure una guerra civil al seu país entre el govern monàrquic i el poderós partit comunista, que va durar quatre anys i va acabar amb el triomf monàrquic. 

En el moment de casar-se amb Joan Carles, el 1961, aquest era tan sols el fill d'un aspirant al tron d'Espanya, Joan de Borbó. Ella era filla de Pau, el monarca grec, que poc després moriria i decidira el tron a Constantí, germà de Sofia. Però tres anys després, el 1967, el rei fugia a l'exili enmig del rebuig de la junta militar que governava el país i d'una esquerra que sempre va tenir unes relacions conflictives amb la corona.  

- Discreció davant Franco 

L'any 1969, Franco va designar Joan Carles com a successor i el va fer, junt amb Sofia, príncep d'Espanya. La consort grega va adoptar un paper discret en presència del dictador, gens disposat a compartir el poder. Sembla que el dictador sempre va veure amb bons ulls que fos ella la promesa de qui acabaria sent cap d'Estat, ja que pertanyia a una família reial en el tron. En algun moment, diuen que en parlar del futur, el dictador va pronosticar: "Ella serà una gran reina". 

- La influència de Frederica

En la vida de Sofia, la dona més influent va ser la seva mare, la reina Frederica de Grècia. De personalitat dominant, va ser molt impopular al seu país, ja que era coneguda pels seus intents d'intervenir en política. Se li atribueix part de la responsabilitat en la caiguda de la monarquia. 

Va morir el 1981 de manera sobtada, un episodi que va allunyar encara més Joan Carles i Sofia, que es trobaven a Baqueira Beret. Informat de la mort de la sogra, el rei emèrit no li va voler dir la veritat a Sofia i només li va comunicar que volés cap a Madrid perquè Frederica estava indisposada. Un intent de no donar-li una mala notícia de cop o les ganes de quedar-se un dia més a Baqueira? 

- La primera "cacera" de Joan Carles

En quin moment Sofia va saber de les infidelitats del seu marit? Segons asseguren diversos biògrafs, va ser el febrer de 1976. El rei caçava en una finca de Toledo i la reina va voler donar-li una sorpresa presentant-s'hi sense avisar. No era esperada. La reina va quedar aclaparada en comprovar que Joan Carles estava al llit amb una amiga.  

La primera infidelitat descoberta per Sofia va ser el febrer de 1976, en una finca de Toledo
  
L'ambient dins de la família reial es va anar degradant. Un aliat de Sofia quan ja el matrimoni feia aigües va ser el general Sabino Fernández Campo, cap de la Casa Reial, segurament l'únic a palau que era capaç de limitar els excessos de Joan Carles i que estava molt preocupat per com la frivolitat del monarca podia acabar afectant la corona. Va ser un aliat de Sofia i va advertir el cap d'Estat que havia d'evitar l'amistat de financers com Mario Conde. El 1993, però, va ser cessat.  

- Entre el gendre condemnat i l'arribada de la "intrusa"

Un dels moments difícils de la vida de Sofia va ser quan va haver de presenciar la caiguda de la infanta Cristina i Iñaki Urdangarin arran d'un afer de corrupció com el cas Nóos. La condemna del gendre i l'ostracisme de la parella decidit per Felip VI va ser un cop dur. La reina sempre va fer costat a Cristina, malgrat que Nóos va ser un altre esglaó cap al descrèdit absolut de la família.   

Després d'anys d'escàndols i infidelitats, vindria la més grossa: l'aparició de Corinna Larsen en la vida de Joan Carles. Aquest cop ja no es dissimulava. El rei, cada cop més xaruc i irresponsable, no amagava el seu enamorament per la negociant Corinna i, segons ha explicat ella a la BBC, el monarca fins i tot s'hi va voler casar. En totes les novetats que ha anat oferint el serial Joan Carles-Corinna, Sofia ha estat la gran ignorada, com si hagués esdevingut gairebé un personatge irreal. 

- Una nova enemiga: l'arribada de Leticia

El matrimoni de Felip amb Leticia Ortiz va ser un altre esdeveniment que va afegir més turbulències a palau. La nova princesa -i, des de l'abdicació de Joan Carles, reina d'Espanya- sempre ha mantingut unes males relacions amb els monarques emèrits. Després de ser obviada pel marit, Sofia s'ha vist menystinguda per Leticia, arribant-se a produir-se escenes com la viscuda a la catedral de Palma de Mallorca l'abril de 2018, on la seva successora li manifesta menyspreu públicament.  

Sofia de Grècia viu aquests mesos en soledat, segons explica l'article esmentat de Pilar Eyre. Però conserva bones amigues i manté bona relació amb els seus fills, començant per Felip. Allò que una vegada va dir d'ella Joan Carles -"és una professional"- explica part de la seva paciència davant les impostures del marit. Però ara ella contempla com la persona que la va humiliar durant anys ha hagut d'agafar el camí del desterrament als Emirats Àrabs Units, esquitxat pels escàndols i convertit en una vergonya que es fa molt difícil de gestionar. Acostumada a conviure amb caps coronats en perill, germana d'un monarca a l'exili i dona d'un altre fugit, encara ha de veure moltes coses.  
Arxivat a