29
d'agost
del
2020
Actualitzat
a les
19:58h
No hi haurà autobusos que aparquin als accessos de Barcelona per assistir al centre neuràlgic de la mobilització. Tampoc aglomeracions, ni pancartes enganxades l'una amb l'altra, ni zona d'autoritats amb els principals dirigents del país colze amb colze. La Diada del 2020, arran de la pandèmia, serà diferent, descentralitzada, amb imatges que no recordaran gens a les grans mobilitzacions que se succeeixen des del 2012. Sí que es repetirà una tendència que es repeteix des del 2018, l'any posterior al referèndum i a la declaració d'independència: s'hi arriba sense refer la unitat estratègica.
De fet, en les últimes setmanes s'ha tornat a constatar que les principals forces de l'independentisme -Junts per Catalunya (JxCat) i ERC, que comparteixen Govern a l'espera que el president Quim Torra o bé el Tribunal Suprem, per via interposada, fixin la data de les eleccions catalanes- no comparteixen rumb. Carles Puigdemont, des de Prada (Conflent), va apostar per la "confrontació intel·ligent" amb l'Estat i va donar per liquidada la via de l'acord per exercir l'autodeterminació. Tot el contrari que ERC, que insisteix en el diàleg amb el govern espanyol i es queixa obertament davant dels socis per "alimentar el fals debat" que existeix, segons ells, entre entesa i confrontació.
Si el 2018 els fets de la tardor anterior encara suraven en l'ambient -els presos amb prou feines havien arribat a Lledoners, Puig de les Basses i Mas d'Enric, respectivament- i la Generalitat tot just superava l'impacte del 155, l'any passat la Diada va celebrar-se a les portes d'una sentència contra els líders de l'1-O que va encendre com mai el carrer. La mobilització impulsada pel Tsunami Democràtic -última iniciativa amb el suport de tot l'espectre de partits independentistes- va anar esllanguint, amb el tall de la frontera amb França i l'acció fallida del Barça-Madrid del mes de desembre com a últims records, i la pandèmia ha acabat d'abaixar el ritme de les concentracions.
La Diada, per tant, s'ha hagut d'adaptar a nivell físic però també a nivell discursiu, tenint en compte la crisi econòmica instal·lada arreu del continent i que fa preveure una tardor extraordinàriament complicada. El lema principal té reminiscències socials vinculades als efectes del coronavirus: "El deure de construir un futur millor. El dret a ser independents". La mobilització presencial, que ja ha estat abordada amb la Generalitat i les autoritats de protecció civil, tindrà 90 punts repartits per tot el territori català, i encara poden créixer en cas que es detectin aglomeracions en determinades zones.
La idea és que els concentrats es reuneixin mantenint els dos metres de distància social i portant en tot moment la mascareta. Ho faran davant d'edificis de l'administració de l'Estat, com és el cas de l'Agència Tributària, el Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE, per les sigles en castellà) i la Seguretat Social. Hi ha hagut sectorials que també han proposat manifestar-se davant la Universitat de Barcelona, al centre de la ciutat. Elisenda Paluzie, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), assegurava que tenia més a veure amb la potència d'una fotografia a Plaça Universitat que amb el fet que el rectorat -segons ella- no estigui alineat amb el procés.
Escenari principal a Letamendi
Les concentracions "no seran massives", ha alertat Paluzie, que serà una de les protagonistes de l'escenari central situat a la Plaça Letamendi, just davant de la seu central de l'Agència Tributària. També hi seran Marcel Mauri, vicepresident d'Òmnium i portaveu mentre Jordi Cuixart sigui a la presó, i Josep Maria Cervera, president de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). A la pantalla s'hi projectaran fotografies de les mobilitzacions que hi haurà repartides pel territori.
L'any passat, el discurs de Paluzie va interpel·lar directament als dirigents independentistes, als qual va acusar de "discutir en públic el repartiment de les engrunes". "Només amb la unitat acabarem allò que vam començar", va assenyalar la presidenta de l'ANC des de l'escenari de Plaça Espanya. Va ser la primera Diada en què veus d'ERC -com ara l'exconseller Josep Huguet o la també exconsellera Anna Simó- van decidir no mobilitzar-se davant del to de la manifestació. El gir cap al pragmatisme dels republicans els ha costat crítiques de l'independentisme més expeditiu.
De moment, a l'espera que no s'hagin d'adoptar noves restriccions -Pedro Sánchez ha ofert a les autonomies aplicar l'estat d'alarma descentralitzat-, el dret de manifestació es manté vigent, com va recordar a principis d'aquesta setmana l'entorn de Torra. A les mans del president hi ha la convocatòria d'unes eleccions en els quals l'ANC demana que s'hi acudeixi amb un plantejament plebiscitari per aixecar la suspensió de la declaració d'independència. Un escenari que el president ha defensat però que no ha aplicat, segons ell, perquè no ha tingut el suport del Govern ni dels partits.
De fet, en les últimes setmanes s'ha tornat a constatar que les principals forces de l'independentisme -Junts per Catalunya (JxCat) i ERC, que comparteixen Govern a l'espera que el president Quim Torra o bé el Tribunal Suprem, per via interposada, fixin la data de les eleccions catalanes- no comparteixen rumb. Carles Puigdemont, des de Prada (Conflent), va apostar per la "confrontació intel·ligent" amb l'Estat i va donar per liquidada la via de l'acord per exercir l'autodeterminació. Tot el contrari que ERC, que insisteix en el diàleg amb el govern espanyol i es queixa obertament davant dels socis per "alimentar el fals debat" que existeix, segons ells, entre entesa i confrontació.
Si el 2018 els fets de la tardor anterior encara suraven en l'ambient -els presos amb prou feines havien arribat a Lledoners, Puig de les Basses i Mas d'Enric, respectivament- i la Generalitat tot just superava l'impacte del 155, l'any passat la Diada va celebrar-se a les portes d'una sentència contra els líders de l'1-O que va encendre com mai el carrer. La mobilització impulsada pel Tsunami Democràtic -última iniciativa amb el suport de tot l'espectre de partits independentistes- va anar esllanguint, amb el tall de la frontera amb França i l'acció fallida del Barça-Madrid del mes de desembre com a últims records, i la pandèmia ha acabat d'abaixar el ritme de les concentracions.
La Diada, per tant, s'ha hagut d'adaptar a nivell físic però també a nivell discursiu, tenint en compte la crisi econòmica instal·lada arreu del continent i que fa preveure una tardor extraordinàriament complicada. El lema principal té reminiscències socials vinculades als efectes del coronavirus: "El deure de construir un futur millor. El dret a ser independents". La mobilització presencial, que ja ha estat abordada amb la Generalitat i les autoritats de protecció civil, tindrà 90 punts repartits per tot el territori català, i encara poden créixer en cas que es detectin aglomeracions en determinades zones.
La idea és que els concentrats es reuneixin mantenint els dos metres de distància social i portant en tot moment la mascareta. Ho faran davant d'edificis de l'administració de l'Estat, com és el cas de l'Agència Tributària, el Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE, per les sigles en castellà) i la Seguretat Social. Hi ha hagut sectorials que també han proposat manifestar-se davant la Universitat de Barcelona, al centre de la ciutat. Elisenda Paluzie, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), assegurava que tenia més a veure amb la potència d'una fotografia a Plaça Universitat que amb el fet que el rectorat -segons ella- no estigui alineat amb el procés.
Escenari principal a Letamendi
Les concentracions "no seran massives", ha alertat Paluzie, que serà una de les protagonistes de l'escenari central situat a la Plaça Letamendi, just davant de la seu central de l'Agència Tributària. També hi seran Marcel Mauri, vicepresident d'Òmnium i portaveu mentre Jordi Cuixart sigui a la presó, i Josep Maria Cervera, president de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). A la pantalla s'hi projectaran fotografies de les mobilitzacions que hi haurà repartides pel territori.
L'any passat, el discurs de Paluzie va interpel·lar directament als dirigents independentistes, als qual va acusar de "discutir en públic el repartiment de les engrunes". "Només amb la unitat acabarem allò que vam començar", va assenyalar la presidenta de l'ANC des de l'escenari de Plaça Espanya. Va ser la primera Diada en què veus d'ERC -com ara l'exconseller Josep Huguet o la també exconsellera Anna Simó- van decidir no mobilitzar-se davant del to de la manifestació. El gir cap al pragmatisme dels republicans els ha costat crítiques de l'independentisme més expeditiu.
De moment, a l'espera que no s'hagin d'adoptar noves restriccions -Pedro Sánchez ha ofert a les autonomies aplicar l'estat d'alarma descentralitzat-, el dret de manifestació es manté vigent, com va recordar a principis d'aquesta setmana l'entorn de Torra. A les mans del president hi ha la convocatòria d'unes eleccions en els quals l'ANC demana que s'hi acudeixi amb un plantejament plebiscitari per aixecar la suspensió de la declaració d'independència. Un escenari que el president ha defensat però que no ha aplicat, segons ell, perquè no ha tingut el suport del Govern ni dels partits.