26
d'agost
del
2020
Actualitzat
el
27
d'agost
a les
20:01h
L'evolució de la pandèmia continua condicionant el calendari electoral a Catalunya. L'augment dels contagis, l'escalada del risc de rebrot i la imminència de l'obertura de les escoles -tancades des del mes de març- ocupen les prioritats del president de la Generalitat, Quim Torra, que preferia situar les eleccions a l'octubre. Les dificultats derivades del coronavirus, sumades a les veus -inclosa la de Carles Puigdemont- dins de Junts per Catalunya (JxCat) que aposten per allargar la legislatura, posen encara més traves a Torra perquè signi el decret de convocatòria abans de la vista al Tribunal Suprem sobre la seva inhabilitació, fixada -si l'epidèmia ho permet- pel 17 de setembre.
La voluntat del president era fer ús de la competència exclusiva per cridar la ciutadania a les urnes abans d'anar al Suprem per tal que l'alt tribunal no condicionés -encara més- la legislatura catalana. El calendari, però, s'ha anat complicant. Per situar les eleccions el 4 d'octubre, per exemple, el decret s'hauria d'haver signat com a molt tard l'11 d'agost, data ja sobrepassada. La involució en la lluita contra el coronavirus -Josep Maria Argimon, secretari de Salut Pública, va assegurar dilluns que s'havia retrocedit tres setmanes- i l'inici del curs marcaran els propers dies, i Torra sempre ha assenyalat que no fixaria les eleccions fins que la sortida de la crisi estigués "encarrilada".
El 15 de novembre, una de les dates que han sonat amb força, implicaria signar el decret a mitjans de setembre, dies que estaran marcats per la reobertura de les escoles. Diverses fonts de Junts per Catalunya (JxCat) consultades per NacióDigital insisteixen que la cadena d'esdeveniments "dificulta molt" pensar en els comicis, i situen com a "clau" el posicionament de Carles Puigdemont i el seu entorn -és el cas d'Elsa Artadi-, que ha defensat públicament la possibilitat d'allargar la legislatura més enllà de la probable inhabilitació de Torra quan dictamini el Suprem, previsiblement a l'octubre.
Diverses fonts governamentals veuen "complicat" que el president pugui arribar a signar el decret amb la crisi sanitària encara en ascens i en plena tornada a la normalitat -escoles i llocs de treball-, tot i que també assenyalen que Torra viu amb "incomoditat" aquesta última fase en el càrrec. No només per la crisi sanitària, autèntica protagonista del tram final de la legislatura, sinó també per les desavinences constants entre JxCat i ERC. Fins i tot el mateix president ha expressat "decepció" per com ha anat el mandat, en el qual no s'han concretat avenços en el procés tot i la voluntat expressada -fins i tot aquest cap de setmana- de "desobeir i confrontar" l'Estat.
Fonts de Presidència ressalten, en tot cas, que les eleccions seran "quan Torra decideixi". "Quan hagi de dir alguna cosa, la dirà", remarquen des de Palau. Es refereixen, en aquest sentit, a que quan el president hagi determinat la data es posarà en contacte amb ERC i també el seu espai polític. En tot cas, Puigdemont també té influència en la tria del calendari, i fonts de JxCat assenyalen que encara necessita "temps" per acabar d'estructurar un espai polític nascut orgànicament el 25 de juliol i que celebra el congrés constituent fins el dia 3 d'octubre, quan s'aproven les ponències.
"Puigdemont trasllada que encara hi ha temps per a les eleccions", ressalta un dirigent que hi ha estat en contacte. L'expresident, a banda, encara ha de resoldre l'encaix amb el PDECat, on dins la direcció -que es reunirà dilluns vinent, 31 d'agost, tal com va avançar NacióDigital- proliferen les veus que defensen anar en solitari als comicis. La integració dins de JxCat es dona pràcticament per descartada, tot i que a les files de Puigdemont encara s'aspira a integrar els dirigents que encara no han fet el pas al nou partit. Es tractaria, en aquest sentit, d'incorporar a les llistes noms com els de la consellera Àngels Chacón -preferida per ser candidata del PDECat si va en solitari- o el de Marc Castells, alcalde d'Igualada. Amb l'expresident, això sí, de candidat.
Del número dos, això sí, encara no s'ha fet la tria, tot i que és conegut que Torra aposta per Laura Borràs. Damià Calvet i Jordi Puigneró -poc actiu les últimes setmanes- també hi aspiren. Dirigents governamentals destaquen que Puigdemont "està més fort que mai", i contraposen la seva figura a un "desaparegut" Oriol Junqueras, afectat per la suspensió del tercer grau i que des de finals de juliol no pot acompanyar el candidat in pectore Pere Aragonès en els actes programats arreu del país. El xoc electoral és evident -el cap de setmana, entre la "confrontació intel·ligent" de l'expresident i ara eurodiputat de JxCat i l'aposta pel diàleg d'ERC, va mostrar de nou la discrepància estratègica-, però no per això es dona per descartat un acord que serveixi per allargar la legislatura en cas que Torra sigui inhabilitat aquesta mateixa tardor.
Si això passa i el president no ha convocat eleccions, s'obre un període en què el Parlament té dos mesos per investir un nou candidat -previsiblement de JxCat- i, si no hi ha èxit, passen dos mesos més fins que arriben eleccions automàtiques. En funció de quan arribi la decisió del Suprem sobre el president, els comicis ja podrien desplaçar-se cap als primers mesos del 2021. El Govern està treballant un pla per poder votar malgrat les circumstàncies de la pandèmia -a l'estil del que va passar a Euskadi i a Galícia al juliol-, però queda el més important: conèixer la data. I la segona onada posa encara més traves sobre Torra per situar definitivament els comicis en el calendari.
La voluntat del president era fer ús de la competència exclusiva per cridar la ciutadania a les urnes abans d'anar al Suprem per tal que l'alt tribunal no condicionés -encara més- la legislatura catalana. El calendari, però, s'ha anat complicant. Per situar les eleccions el 4 d'octubre, per exemple, el decret s'hauria d'haver signat com a molt tard l'11 d'agost, data ja sobrepassada. La involució en la lluita contra el coronavirus -Josep Maria Argimon, secretari de Salut Pública, va assegurar dilluns que s'havia retrocedit tres setmanes- i l'inici del curs marcaran els propers dies, i Torra sempre ha assenyalat que no fixaria les eleccions fins que la sortida de la crisi estigués "encarrilada".
El 15 de novembre, una de les dates que han sonat amb força, implicaria signar el decret a mitjans de setembre, dies que estaran marcats per la reobertura de les escoles. Diverses fonts de Junts per Catalunya (JxCat) consultades per NacióDigital insisteixen que la cadena d'esdeveniments "dificulta molt" pensar en els comicis, i situen com a "clau" el posicionament de Carles Puigdemont i el seu entorn -és el cas d'Elsa Artadi-, que ha defensat públicament la possibilitat d'allargar la legislatura més enllà de la probable inhabilitació de Torra quan dictamini el Suprem, previsiblement a l'octubre.
Diverses fonts governamentals veuen "complicat" que el president pugui arribar a signar el decret amb la crisi sanitària encara en ascens i en plena tornada a la normalitat -escoles i llocs de treball-, tot i que també assenyalen que Torra viu amb "incomoditat" aquesta última fase en el càrrec. No només per la crisi sanitària, autèntica protagonista del tram final de la legislatura, sinó també per les desavinences constants entre JxCat i ERC. Fins i tot el mateix president ha expressat "decepció" per com ha anat el mandat, en el qual no s'han concretat avenços en el procés tot i la voluntat expressada -fins i tot aquest cap de setmana- de "desobeir i confrontar" l'Estat.
Fonts de Presidència ressalten, en tot cas, que les eleccions seran "quan Torra decideixi". "Quan hagi de dir alguna cosa, la dirà", remarquen des de Palau. Es refereixen, en aquest sentit, a que quan el president hagi determinat la data es posarà en contacte amb ERC i també el seu espai polític. En tot cas, Puigdemont també té influència en la tria del calendari, i fonts de JxCat assenyalen que encara necessita "temps" per acabar d'estructurar un espai polític nascut orgànicament el 25 de juliol i que celebra el congrés constituent fins el dia 3 d'octubre, quan s'aproven les ponències.
"Puigdemont trasllada que encara hi ha temps per a les eleccions", ressalta un dirigent que hi ha estat en contacte. L'expresident, a banda, encara ha de resoldre l'encaix amb el PDECat, on dins la direcció -que es reunirà dilluns vinent, 31 d'agost, tal com va avançar NacióDigital- proliferen les veus que defensen anar en solitari als comicis. La integració dins de JxCat es dona pràcticament per descartada, tot i que a les files de Puigdemont encara s'aspira a integrar els dirigents que encara no han fet el pas al nou partit. Es tractaria, en aquest sentit, d'incorporar a les llistes noms com els de la consellera Àngels Chacón -preferida per ser candidata del PDECat si va en solitari- o el de Marc Castells, alcalde d'Igualada. Amb l'expresident, això sí, de candidat.
Del número dos, això sí, encara no s'ha fet la tria, tot i que és conegut que Torra aposta per Laura Borràs. Damià Calvet i Jordi Puigneró -poc actiu les últimes setmanes- també hi aspiren. Dirigents governamentals destaquen que Puigdemont "està més fort que mai", i contraposen la seva figura a un "desaparegut" Oriol Junqueras, afectat per la suspensió del tercer grau i que des de finals de juliol no pot acompanyar el candidat in pectore Pere Aragonès en els actes programats arreu del país. El xoc electoral és evident -el cap de setmana, entre la "confrontació intel·ligent" de l'expresident i ara eurodiputat de JxCat i l'aposta pel diàleg d'ERC, va mostrar de nou la discrepància estratègica-, però no per això es dona per descartat un acord que serveixi per allargar la legislatura en cas que Torra sigui inhabilitat aquesta mateixa tardor.
Si això passa i el president no ha convocat eleccions, s'obre un període en què el Parlament té dos mesos per investir un nou candidat -previsiblement de JxCat- i, si no hi ha èxit, passen dos mesos més fins que arriben eleccions automàtiques. En funció de quan arribi la decisió del Suprem sobre el president, els comicis ja podrien desplaçar-se cap als primers mesos del 2021. El Govern està treballant un pla per poder votar malgrat les circumstàncies de la pandèmia -a l'estil del que va passar a Euskadi i a Galícia al juliol-, però queda el més important: conèixer la data. I la segona onada posa encara més traves sobre Torra per situar definitivament els comicis en el calendari.