27
d'agost
del
2020
Actualitzat
a les
11:15h
Quin és el criteri definitiu per a l'obligatorietat de mascaretes a les aules? Com i quan es prendrà la temperatura als alumnes? Hi haurà facilitats per a les famílies que hagin de tenir cura dels fills en cas que hagin de fer quarantena? Fins aquest dijous, quan falten quatre dies perquè arrenqui setembre, l'Estat no es reunirà amb les autonomies per salvar l'inici del curs escolar, en un context d'augment significatiu dels contagis.
A la trobada, de format telemàtic, cada territori hi anirà amb el seu pla sota el braç, mentre que el Ministeri d'Educació intentarà unificar alguns dels criteris amb l'objectiu de garantir que les escoles obrin malgrat haver de conviure amb la pandèmia. La reunió, en la qual hi participaran la ministra d'Educació, Isabel Celáa, el ministre de Salut, Salvador Illa, la ministra de Política Territorial, Carolina Darias i tots els representants territorials de les dues àrees, està embolcallada de polèmica pel retard i la incertesa amb el qual professorat i famílies consideren que s'està actuant. En el cas de Madrid, per exemple, ja s'ha anunciat l'ajornament de l'inici del curs i els docents han convocat una vaga.
El Govern de la Generalitat no ha concretat amb quin pla acudiran Educació i Salut a la conferència sectorial, més enllà de l'exigència al govern espanyol de fer possible un permís retribuït als progenitors que hagin de cuidar els fills a casa en horari laboral en cas que hagin de fer quarantena o de tancament de l'aula. "Esperem que l'Estat el garanteixi", insisteixen fonts del Departament d'Educació. Segons Salut, serà la conselleria de Josep Bargalló qui portarà la veu cantant.
El clima de la reunió s'ha enverinat també des del moment en què Podem ha aixecat el dit contra Celáa, a qui ha acusat de "falta de lideratge". En els darrers quatre mesos els discursos de la ministra han estat canviants: des d'assegurar el 4 de maig que les classes es reduirien a la meitat amb 15 alumnes màxim per aula a apuntar després que el curs seria semipresencial i, després, treballar en un protocol per garantir l'obertura i la presencialitat en els centres.
També les autonomies, com Catalunya mateixa, han anat corregint els seus plantejaments a mesura que la segona onada de l'epidèmia es precipitava contra pronòstic i sense els recursos de control, rastreig i seguiment consolidats. Que la trobada amb el ministeri, però, no s'hagi planificat fins a finals d'agost, fa que cada conseller territorial assisteixi amb una estratègia pròpia i diferents nivells de recursos i noves contractacions, amb la disparitat de criteris que això implica. De fet, el mateix president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va subratllar aquest dimarts que són les comunitats autònomes les que tenen les competències en matèria de Sanitat i Educació, una afirmació que des d'alguns territoris és entesa com una centrifugació de les responsabilitats.
En tot cas, Celáa ja ha avançat aquest dimecres en una entrevista a la Cadena Ser que proposarà a totes les autonomies que la mascareta sigui obligatòria per a tots els alumnes de Primària, és a dir, a partir dels sis anys. La consigna topa amb l'establerta per la Generalitat, que fixa l'obligatorietat en els 12 anys i a partir dels sis només en els territoris on per qüestions epidemiològiques es consideri necessari. "Nosaltres ja hem explicat el nostre criteri", asseguren fonts del Departament Educació. De fet, el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ja va explicar en una entrevista a NacióDigital que de la trobada sectorial n'esperaven "intercanviar opinions i experiències".
Un altre dels protocols que el ministeri d'Educació pretén homogeneïtzar és com es prendrà la temperatura als alumnes, ja que fer-ho a les entrades de les escoles pot provocar aglomeracions. El conseller Josep Bargalló va advertir en aquest sentit i va afegir que la idiosincràsia de cada escola també determinaria el millor sistema per fer-ho tenint present la densitat i la ubicació del centre.
L'ajut per a la conciliació, un dels principals punts candents
Si hi ha, però, una reivindicació transversal de totes les autonomies és la de garantir el permís retribuït als progenitors que s'hagin de fer càrrec de les criatures en cas d'haver de fer quarantena o de tancament de l'escola. El vicepresident Pere Aragonès ha advertit que cal assumir que hi haurà casos, però que la clau està en planificar bé el protocol d'actuació i amb què les famílies tinguin recursos per conciliar. Celáa ha anunciat que s'està estudiant un permís retribuït o una baixa per a aquests casos. Es tracta, de fet, d'una mesura que va anunciar al març el ministre d'Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escrivá, just abans de la declaració de l'estat d'alarma, però que finalment el govern espanyol no va aprovar.
Des d'aleshores, la Generalitat no ha deixat de reclamar aquesta mesura i a principis d'aquesta setmana el president Quim Torra va assegurar que, si l'Estat no ho facilitava, encarregaria al vicepresident Aragonès que busqués una fórmula per garantir aquest permís per a les famílies. Tot i això, el dirigent republicà ha tornat a emplaçar la Moncloa a assumir aquesta responsabilitat. Territoris com Euskadi, País Valencià o Galícia han activat ajuts per a la conciliació amb recursos propis.
La resposta a aquesta qüestió serà un dels principals focus de la trobada, així com fins a quin punt les autonomies atendran o no les consignes del ministeri tenint present que, també a contra rellotge, cadascuna d'elles ultimen els seus propis plans amb l'objectiu de salvar l'inici del curs més incert.
A la trobada, de format telemàtic, cada territori hi anirà amb el seu pla sota el braç, mentre que el Ministeri d'Educació intentarà unificar alguns dels criteris amb l'objectiu de garantir que les escoles obrin malgrat haver de conviure amb la pandèmia. La reunió, en la qual hi participaran la ministra d'Educació, Isabel Celáa, el ministre de Salut, Salvador Illa, la ministra de Política Territorial, Carolina Darias i tots els representants territorials de les dues àrees, està embolcallada de polèmica pel retard i la incertesa amb el qual professorat i famílies consideren que s'està actuant. En el cas de Madrid, per exemple, ja s'ha anunciat l'ajornament de l'inici del curs i els docents han convocat una vaga.
El Govern de la Generalitat no ha concretat amb quin pla acudiran Educació i Salut a la conferència sectorial, més enllà de l'exigència al govern espanyol de fer possible un permís retribuït als progenitors que hagin de cuidar els fills a casa en horari laboral en cas que hagin de fer quarantena o de tancament de l'aula. "Esperem que l'Estat el garanteixi", insisteixen fonts del Departament d'Educació. Segons Salut, serà la conselleria de Josep Bargalló qui portarà la veu cantant.
El clima de la reunió s'ha enverinat també des del moment en què Podem ha aixecat el dit contra Celáa, a qui ha acusat de "falta de lideratge". En els darrers quatre mesos els discursos de la ministra han estat canviants: des d'assegurar el 4 de maig que les classes es reduirien a la meitat amb 15 alumnes màxim per aula a apuntar després que el curs seria semipresencial i, després, treballar en un protocol per garantir l'obertura i la presencialitat en els centres.
També les autonomies, com Catalunya mateixa, han anat corregint els seus plantejaments a mesura que la segona onada de l'epidèmia es precipitava contra pronòstic i sense els recursos de control, rastreig i seguiment consolidats. Que la trobada amb el ministeri, però, no s'hagi planificat fins a finals d'agost, fa que cada conseller territorial assisteixi amb una estratègia pròpia i diferents nivells de recursos i noves contractacions, amb la disparitat de criteris que això implica. De fet, el mateix president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va subratllar aquest dimarts que són les comunitats autònomes les que tenen les competències en matèria de Sanitat i Educació, una afirmació que des d'alguns territoris és entesa com una centrifugació de les responsabilitats.
En tot cas, Celáa ja ha avançat aquest dimecres en una entrevista a la Cadena Ser que proposarà a totes les autonomies que la mascareta sigui obligatòria per a tots els alumnes de Primària, és a dir, a partir dels sis anys. La consigna topa amb l'establerta per la Generalitat, que fixa l'obligatorietat en els 12 anys i a partir dels sis només en els territoris on per qüestions epidemiològiques es consideri necessari. "Nosaltres ja hem explicat el nostre criteri", asseguren fonts del Departament Educació. De fet, el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ja va explicar en una entrevista a NacióDigital que de la trobada sectorial n'esperaven "intercanviar opinions i experiències".
Un altre dels protocols que el ministeri d'Educació pretén homogeneïtzar és com es prendrà la temperatura als alumnes, ja que fer-ho a les entrades de les escoles pot provocar aglomeracions. El conseller Josep Bargalló va advertir en aquest sentit i va afegir que la idiosincràsia de cada escola també determinaria el millor sistema per fer-ho tenint present la densitat i la ubicació del centre.
L'ajut per a la conciliació, un dels principals punts candents
Si hi ha, però, una reivindicació transversal de totes les autonomies és la de garantir el permís retribuït als progenitors que s'hagin de fer càrrec de les criatures en cas d'haver de fer quarantena o de tancament de l'escola. El vicepresident Pere Aragonès ha advertit que cal assumir que hi haurà casos, però que la clau està en planificar bé el protocol d'actuació i amb què les famílies tinguin recursos per conciliar. Celáa ha anunciat que s'està estudiant un permís retribuït o una baixa per a aquests casos. Es tracta, de fet, d'una mesura que va anunciar al març el ministre d'Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escrivá, just abans de la declaració de l'estat d'alarma, però que finalment el govern espanyol no va aprovar.
Des d'aleshores, la Generalitat no ha deixat de reclamar aquesta mesura i a principis d'aquesta setmana el president Quim Torra va assegurar que, si l'Estat no ho facilitava, encarregaria al vicepresident Aragonès que busqués una fórmula per garantir aquest permís per a les famílies. Tot i això, el dirigent republicà ha tornat a emplaçar la Moncloa a assumir aquesta responsabilitat. Territoris com Euskadi, País Valencià o Galícia han activat ajuts per a la conciliació amb recursos propis.
La resposta a aquesta qüestió serà un dels principals focus de la trobada, així com fins a quin punt les autonomies atendran o no les consignes del ministeri tenint present que, també a contra rellotge, cadascuna d'elles ultimen els seus propis plans amb l'objectiu de salvar l'inici del curs més incert.